dijous, 27 de desembre de 2007

No tot té sentit, ni sempre

Ala brou raó romà soldat quadrat sobrassada fuet cusa socialista rem recte porta blau tecla cançó biscaí ull quimera ubiqüitat romeu armari mineria amor llana llagosta xile adob xirimia xauxa albacete mòlt meticulositat odi lluita puta pota quebab porc botifler menisc esquinç després mòmia cantar crònica optimitat endavant destral estri estirabot barca embarcar avió bus pujar saltar témer tendre conèixer cafè sal aigua vermell sang volar foc postica postular rosa déu clavell margarita plàstic monstre plausible veure omnipotència fe finor fura clau clivellament ràpidament dislocar gay pom hermètic plaer hermenèutica prosopopeia menta groc estel llibertat revolució síndria meló claudàtor asteroide explosió cobra brusa àustria música connexió telèfon karateca marca pilota futbol esport poal vòmit merda mugró cultura pop cap tancat fax poema vedella inflat baixar vell demà suc cuixa mosquit demà xulla ull cella palla vaixell conductor verd fonoteca por record infància homicidi reuma espatlla all bitxo oblic oblid quadre lladre blindat malvat pleura renou glauc melic pollastre barba tomàquet cullera plou

dimecres, 19 de desembre de 2007

Bones festes!!!

Hola a tothom,

Us volia penjar un powepoint en català, però els que hi havia eren molt dolents i/o senzills. Així, que he escrit nadal en anglès per posar-vos un powerpoint de nadal en anglès, que segur que n'hi ha que estan bé, però no ho he fet bé i me n'han sortit en estonià. Amb filosofia menorquina del "ja que hi som...", me'ls he mirat i n'he trobat un amb molts dibuixets, i ben igual, no cal entendre res, ja que sempre es diuen les mateixes coses per nadal.

Doncs això, ja us ho dic en català: bones festes, no passeu pena pel sobrepès que en gener es perd tot una altra vegada i es deixa de fumar i la gent s'apunta al gimnàs i comença les col·leccions del Planeta d'Agostini; i si teniu betlem a casa o us agradaria tenir-lo, bon nadal i bon any 2008. Que hi hagi sort el dia de reis i/o que cagui molt el tió (papanoel, per als més cocacolitzats i/o nòrdics).

Cercant powerpoints també he trobat dos calendaris per al 2008. Crec que són la referència masculina per als calendaris del 2008. Jo me qued amb juny del primer i del segon calendari, tot i que si me n'aconseguiu qualsevol altra, jo no li faria un lleig.









dilluns, 17 de desembre de 2007

Abusant del Youtube

Com bé us deia, ara no tenc gaire temps per fer i pensar entrades bones per al bloc. Tot i així, no us vull deixar sense entrades noves i per segona setmana consecutiva tornaré a abusar del youtube (iutup). És un vídeo molt bo, que m'estranya que en Josep no hagi descobert abans; és un gallec a un programa del tipus Gente, en Jose Tojeiro, victima, que conta com unes senyores van robar-li. Gràcies Esteve per aquesta descoberta!

dimecres, 12 de desembre de 2007

Açò diu ell

El que deia "que te calles" a chávez diu coses molt boniques del caudillo. Tot quadra, tenia més pel, però ja despuntava qualitats de feixista.


Punt i seguit

Feia temps que no deia res, però és que vaig un poc de cul. Tenc alguna idea per fer entrades al bloc, però el procés de Bolonya cada vegada obliga més a la feina constant, que, de fet, és el que volia fer i el que faig, però ara que he començat feina a Girona, no don abast de fer-ho tot en plenes condicions.

Aquest cap de setmana he començat a El Punt, bé, de fet a El 9 esportiu. M'encanta corregir esports, em fa creure que les hores que he passat consumint esport no eren hores perdudes (i això que ja sabeu que són moltes). Per exemple, quan dissabte vaig saber que el periodista parlava den Jefferson Fargan i en realitat volia dir Jefferson Farfán, tothom va flipar i jo vaig atorgar tot el mèrit a la Guia de Marca que tant me mir. També vaig haver d'alertar que en Shirov era nacionalitzat espanyol, allà que no sabien ni a què jugava. És com llegir el diari amb ulls de corrector, que de fet ja ho feia, però ara amb responsabilitat, molta més (i amb un sou també, tot s'ha de dir, però això és el que demana la responsabilitat).

Aquest és un gran canvi, el meu Notable+ de Historia de la lengua española i un 9 de Terminologia és un altre gran canvi (qui m'ho havia de dir això a mi fa un any, i vull anar a parlar amb la profe d'espanyol, que només m'ha posat un notable+!!!). Finalment, per cap d'any me'n vaig del Guinardó a Gràcia a viure; i amb això ja fem el punt. Per acabar-ho de rematar, el bar Maite es traspassa (si a algú li interessa...): nova casa, nova feina, noves notes i m'hauré de cercar un bar nou!

Feia poc ja havia començat una coordinada, però ara ja l'he de tancar i començar una frase nova, que els punts són necessaris per mantenir el ritme del text i fan que el lector no s'ofegui mentre llegeix. Ara, hauré d'intentar que aquest bloc no se'n ressenti d'aquest estrès, però de moment, just he començat i ja he abaixat el ritme d'entrades.

dilluns, 3 de desembre de 2007

'Bloc' o 'blog'?

No sé si ho sabeu, però hi ha certa polèmica per la manera com s’ha d’escriure la paraula que es refereix per exemple a aquest espai: bloc o blog. Generalment haureu vist, tant en català com en castellà i anglès, que el mot blog és el més utilitzat. En canvi, en aquest espai web, sempre heu vist la forma bloc, que és la que proposa el Termcat (la institució que regula la terminologia especialitzada, especialment tracta tots aquests mots que s’incorporen de nou a la llengua).

Perquè sóc de la minoria institucionalista que empra bloc? Primer de tot, perquè no em vaig mirar com s’havia fet aquesta adaptació: vaig acceptar el que va dir el Termcat sense informar-me de perquè (si ho haguéssim de fer de tots els mots de la Neoloteca o del Cercaterm, estaríem arreglats!). Em vaig assabentar de la polèmica a través del blog den Gabriel Bibiloni, on té un apartat dedicat exclusivament a defensar la paraula blog (<http://bibiloni.cat/blog/blog.htm>). Em sap greu dir-ho, però allò em va recordar molt la manera de fer d’Iniciativa Cívica Mahonesa (sí, els que defensen que Maó s’escriu Mahó i que el nom oficial ha de ser Mahó-Mahón, porque no nos roben nuestra hache). Com que a Maó ja estem bastant cremats amb aquesta gent, no em va acabar de fer gràcia que es mogués tot això i, a partir d’aquí, possiblement vaig perdre objectivitat. A més, és que si haguéssim de fer això de totes les paraules del Termcat que no ens semblen bé, crec que tindríem una feinada que no ens l'acabaríem.

És innegable que la proposta contrària a bloc és fonamentada científicament; blog és una contracció entre web i log, és a dir, no és una campanya sense fonament. Tal com diu en Bibiloni: «blog és una paraula anglesa resultat de l’escurçament de weblog. Aquest és compost de web (pàgina web) i log (registre). El neologisme ha estat adoptat per la majoria de llengües, en qualque cas amb alguna adaptació ortogràfica: així en francès se’n diu blog (i blogue), i també se’n diu blog en italià, en espanyol, en portuguès, en alemany, en danès, en neerlandès, i no continuaré per no fer la llista de llengües del continent» Dues paraules: morfologia i internacionalitat.

Axí doncs, el Termcat es justifica d’aquesta manera: «pel que fa a la nova solució adoptada (bloc), es tracta d’una adaptació fonètica de la denominació anglesa blog i respon, alhora, a una imatge metafòrica del terme, ja que el concepte es refereix a una pàgina web que funciona com una mena de bloc de notes. La forma bloc ja té ús i força acceptació entre els usuaris d’aquest tipus de pàgines web». Les tres justificacions que ens ofereixen són vàlides, però no les poden fer a la vegada; és a dir, si és una adaptació fonètica no pot ser una metàfora.

Per tant, podem veure que, parcialment, tothom té raó i ara ens toca a nosaltres —usuaris— utilitzar una proposta o una altra i decidir quina forma perviurà i quina no. La decisió és senzilla: es tracta que cadascú decideixi quin mot vol emprar, l’anglès o el català. Jo, generalment, he preferit les formes catalanes als manlleus (cercar per buscar, correu electrònic per e-mail, programari per software, etc.), i en aquest cas no canviaré de parer. No em sembla que sigui menys internacional ni «en la onda» escriure bloc en lloc de blog. El que no acab d’entendre és perquè s’ha muntat tanta polèmica per una parauleta que s’ha adaptat, com deia abans, crec que hi ha molts mots polèmics al Cercaterm. Aquesta polèmica entorn a la paraula bloc/blog crec que és desproporcionada, però amb aquest article (potser li hauríem de dir un post, com en anglès?) particip a augmentar-la.

dijous, 22 de novembre de 2007

Una altra de transports

Una altra vegada he tornat a perdre el transport que no devia... Vaig anar a Girona a fer tests psicotècnics i no sé què més i al Punt a aprendre com funciona tot. Al matí, m'havia dormit i vaig arribar justíssim al tren, sinó hauria fet més de mitja hora tard i havia quedat a les 16.30 h (imagineu-ho: "perdó, és que m'he adormit"). Però el problema de veritat va ser que el Punt està situat a la vora de l'estació i vaig partir amb el temps molt just: vaig fer un minut tard, el vaig veure partir!

Vaig demanar pels autobusos nocturns i res. Per tant, tenia diverses opcions per ordre de preferència:

1. L'alberg de joventut (és l'opció fàcil).
2. Trobar una biblioteca oberta tot el vespre (no és broma, era la primera alternativa a l'alberg).
3. De bar en bar enganxat a una birra fins a les 6.00 h (a un bar s'hi està calent i per tot hi ha bars oberts fins a les 6 h, només els has de saber trobar).
4. De bar en bar per enganxar-me a una gironina (era la millor opció, però sent realista la menys probable...).
5. Una estona d'autostop (sense arribar massa lluny, que era molt fosc).
6. Un caixer (si tot fallava, quin remei, feia molt de fred!).

Bé, per sort l'alberg tenia lloc per a mi. Vaig haver de compartir habitació amb un tipus que em sonava molt i quan em va dir que era occità, vaig recordar que ens vam conèixer a Béziers perquè era amic den Pere i na Mar. Aquest està fent la tesi a l'Autònoma sobre l'entonació de l'occità (amb na Pilar Prieto) i anava a Béziers a fer una conferència sobre les sibil·lants en posició de coda sil·làbica en català central, català mallorquí, occità llemosí i occità llenguadocià. Per flipar, no?

Com que ell havia d'acabar de redactar el Powerpoint, jo vaig fer feina d'escola fins prop de les 3 h, però de 5 h a 5.45 h li va estar sonant el despertador. I res, he tornat amb el tren de les 9 h i crec que he dormit tres horetes.

I açò que encara no he començat la feina a Girona, esper que les historietes estranyes no siguin gaire seguides. Per cert, començ la primera setmana de desembre.

dilluns, 19 de novembre de 2007

El nàufrag feliç

M'estic llegint un llibre den Ramon Folch i Camarasa que es diu El nàufrag feliç (no puc prometre que me l'acabi, un percentatge prou alt dels llibres que començ no tenen aquesta sort i no perquè siguin dolents; però bé, ja us ho aniré comentant...). Aquest llibre té una faula preliminar que, de moment, m'agrada bastant i us la reproduesc tal com l'explica ell:


Faula Preliminar

Quan, després de molta brega, la tripulació de la barca de pesca aconseguí de pescar l'ampolla que surava entre dues aigües, hom trobà a dins aquest missatge:

«Sóc X, supervivent de l'enfonsament del transatlàntic Z. Per voler de Déu he arribat a una illa fins ara deserta i des d'ara intensament poblada per mi. Envio aquest missatge perquè ningú no em cerqui, car sóc, certament, un nàufrag feliç.»


Si estem condemnats a ser nàufrags («l'amor és Déu en barca/ la vida és un naufragi»), potser també podem ser un nàufrag feliç. Sempre hi queda l'esperança, encara que millor serà pujar a la barca. És una mirada a l'optimisme, no?

dilluns, 12 de novembre de 2007

Per ase!!!

Dissabte vaig anar a sopar. Vam fer un sopar francès. Fam fer una amanida amb formatge de cabra calent i creps: amb espinacs i beixamel, amb pollastre i nata (algú tenia xampinyons) i amb gelat, nata i xocolata. Boníssim!

El problema va ser que no m'han de dir segons què, perquè després m'enceg. La qüestió és que ara hem de quedar un dia perquè m'he de menjar deu plàtans. De fet, faig fer una aposta on només m'hi jug l'orgull (i un bon mal de panxa), però ja és motiu perquè me'ls mengi: jo assegur que si només menges fruita te quedes amb gana i me deien que no, així que me van dir que no me menjava deu plàtans i, encara que per ase, evidentment me'ls menjaré.

Ara no sé com fer-ho: no sé si menjar-me'ls abans de sopar, mentre els altres sopin (que no té merit) o després de sopar. També he pensat que els podria acompanyar: dos amb xocolata, dos amb mermelada, dos amb mel i no sé que més hi puc posar. L'al·lot de la meva companya de pis a vegades se'l menja amb tonyina, diu que al seu país es fa molt (el Perú), però a mi no m'acaba de convèncer (preferesc les muetes de pa amb sobrassada a la llet). Bé, ja direu que més li puc posar als altres plàtans (no val dir carn-i-xulla, que no en tenc).

Un avantatge sí que tindré: és que podré posar jo la música; que es preparin en Julito Iglesias i en Pedrito Fernandes!!!

dimecres, 7 de novembre de 2007

Enllaços de llengua

Aquest post és un poc una mentida, perquè vull treure'n profit personal. És a dir, divendres vaig a fer una prova al Punt de Girona i no sé si podré emprar internet o no. Si en puc emprar, aquí hi he enganxat tots els meus enllaços de llengua del Firefox, i així, si és necessari, tenc tots enllaços juntets a una pàgina i no els he de cercar al google.cat (sí, google ja empra el .cat).

Tot i així, crec que els enllaços són aprofitables per a tothom. N'hi ha que no he emprat mai, però n'hi ha que són imprescindibles i estrictament necessaris: sobretot els primers, els diccionaris en català. Ala idò, a veure qui en tre més profit!!!


Institut d'Estudis Catalans - Diec2

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

Diccionari català-valencià-balear

Diccionari Invers

Diccionari Acadèmia Valenciana de la Llengua

TERMCAT

Con Jugador

Grec.cat

Criteris UB - CUB

UBTerm

Rollyo

Gramàtica Normativa

Diccionari Acadèmia Valenciana de la Llengua

ÉsAdir

Optimot

Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe

Comprendium Translator: Inici

interNOSTRUM

Dicc. multilingüe alemany PONS

MultiMultiLingüe Diccionari

Dizionario WordReference

Diccionario de la lengua española-DRAE

Diccionari anglès Chambers

diccionari anglèsWallon

Diccionari francès Lexilogos

DIZIONARIO ITALIANO lliure

Diccionario asturiano

Diccionario Terminológico Cast-Esk

diccionarios cast

Diccionarios de Galego

Diccionari d'euskera.

Le Trésor de la Langue Française Informatisé

mapa llengües UE

MERCATOR llengües

dilluns, 5 de novembre de 2007

Crònica del final del Correllengua 07 a Perpinyà

Dissabte vaig anar amb l'Esteve a Perpinyà per fer el final del Correllengua d'enguany (si voleu veure la notícia de Vilaweb, feu clic aquí). L'autobús sortia a les 9 h del matí de dissabte i jo em vaig despertar a les 9.15 h. Pels meus collons que arribava a Perpinyà! Vaig anar a cercar un bus regular, però ja havien sortit. Així, al passeig de Gràcia vaig agafar un tren cap a Cervera (que, amb mentalitat espanyola, molts catalans, i no només del nord, li diuen Cerbére). Eren més de les dues quan vaig arribar allà, i el primer tren a Perpinyà partia a les 16.30 h. Vaig començar a caminar i a fer autoestop, i a la mitja hora de caminar per la carretera (per cert, la costa aquella és molt polida, recorda la costa nord de Menorcxa), m'agafava una parella de gironins amb la seva nena que també anaven a Perpinyà pel Correllengua. Damunt les 15.30 h, arribava a Perpinyà.

Hi havia molt poca gent. Sembla que hi hauria hagut mala organització (no hi havia ni els de la Bressola, que van fer baixar tota l'escola a Barcelona per l11 de setembre). Erem pocs, però tot i així, hi va haver un incident, perquè al nord hi ha catalans que diuen que la immigració és invasió i que Catalunya és per als catalans. Aquells devien dir coses lletges a algú i se'ls va fer fora de la manifestació. Quina por: extrema dreta catalana! Vam veure quatre algueresos: sí, existeixen.

Després, vam anar a menjar al bar d'uns gitanos --ben catalans ells, evidentment-- que tenien molt menjar i molt barat, més de les dues coses que a la majoria de bars del sud. Els nens gitanos, però, parlaven més francès que català, tot i que l'amo del bar, el senyor Escudero crec, ens va assegurar que no. Després, vam conèixer unes gitanes que ens van acompanyar fins a la vora del concert. Vam riure molt i s'ho van passar molt bé (per cert, n'hi havia una de fadrina, si a algú li interessa, li cercaven marit). Només hi va haver que quan vam arribar a un lloc on hi havia gent, ens van dir que ens deixaven perquè els homes gitanos no les podien veure amb nosaltres (homes). Hi ha societats més masclistes que d'altres.

Finalment, vam anar al concert i ens vam engatar com podríem haver fet a qualsevol racó del país. Per arrodonir el viatge, una altra volta a Barcelona vam anar a berenar: cafè amb llet i un gelat de llimona amb nata i galeta (per a l'Esteve) i un plat de patates amb bacó i un ou fregit (per a mi). Malgrat tot, la valoració del viatge és positiva, però la valoració del final del Correllengua no ho pot ser.

dimarts, 30 d’octubre de 2007

El poder de nissaga

Vegent que Alcover no us agrada gaire, faré un qüestionari, com en Josep ha fet al seu bloc. Aquest, però, va sobre: què recordeu de Nissaga de Poder? Envieu les respostes (1.a 2.b 3.c, etc., així per exemple) i diumenge penjaré les respostes. Si no us en recordeu o no ho vau veure mai, podeu posar respostes a l'atzar, com més coses digueu, més riurem. El guanyador, rebrà un reconeixement públic i podrà dir amb orgull que és un gran nissagadepoderista o que té poders de nissaga. Sort!

1. A quin poble passava la novel·la?

a. Vilafranca del Penedès
b. Santa Eulàlia del Penedès
c. Sant Narcís del Penedès

2. Quin era el segon llinatge den Raimon Montsolís?

a. Ribalta
b. Montsolís
c. Aimerich

3. Qui escrivia les novel·les de terror?

a. L'Agustina
b. El capellà
c. El fuster

4. Qui va matar el Fèlix?

a. L'Eulàlia
b. El Mateu
c. L'Eduard

5. Com li deia l'Eulalia Montsolis al seu germà Mateu quan se'l follava?

a. Capità Blood
b. Bartleby
c. General Sherman

6. On era el Marçal quan algú va matar el Fèlix?

a. El cercava
b. A Barcelona comprant cocaïna
c. A Cadaqués amb una puta

7. Com es deia el fill de l'Eduard i l'Abril?

a. Eduard
b. Roger
c. Mateu

8. Quin percentatge d'accions de les caves Montsolís va arribar a tenir l'Amadeu Cabanilles abans de morir?

a. 51 %
b. 49 %
c. 26 %

9. Qui va impedir que se suïcidés l'Elisenda Castro?

a. El Gabriel Montsolís
b. L'Eulàlia Montsolís
c. El Maurici Castro

10. A qui es va follar l'Enric Cabanes?

a. La Laia
b. L'eulàlia
c. La Laia i l'Eulàlia

I perquè us en recordeu:

dilluns, 29 d’octubre de 2007

Què vol dir que som catalans?

L'altre dia parlava amb el meu company de pis momentani, que és francès, i em va demanar per l'origen etimològic del mot Catalunya i no li vaig saber dir. Una estona després, vaig posar l'ordinador i vaig mirar l'Alcover-Moll (DCVB) per posar-hi Catalunya. La conclusió és que ningú en té ni idea de l'origen del nom del nostre país (o cadascú en té una de diferent).

Així vaig pensar que millor no dir-li res sobre el tema (què podia dir? som un país d'origen etimològic incert?), però vaig fer una reflexió ràpida de l'origen incert, com el nostre futur: incert i imprevisible (reflexió bastant fàcil). Us pos a partir d'ara el que diu Alcover de l'etimologia de Catalunya:

Etim.: incerta. Els noms per Catalunya i català, o les seves variants, no apareixen documentats abans del segle XII; els historiadors i geògrafs grecs i romans (Estrabó, Plini, Mela, etc.) quan parlen de la regió nord-oriental d'Espanya anomenen diferents tribus (Ilercaons, Ausetans, Lacetans, etc.), però no en duen cap que correspongui aproximadament a l'actual nom de Catalunya; en l'alta edat mitjana el territori català és conegut amb diferents noms, com Marca Hispànica, Gòtia. En el poema escrit en llatí per Laurentius Veronensis a principis del segle XII, titulat Liber Maiolichinus de gestis pisanorum illustribus i dedicat a cantar la conquista de Mallorca pels pisans i catalans sota la direcció del comte de Barcelona Ramon Berenguer III, aquest és anomenat repetidament catalanicus heros, els seus vassalls s'anomenen catalanenses i la seva terra Catalania (cfr. els versos 249, 766 i molts d'altres, en l'edició del dit poema feta per Carlo Calisse, Roma, 1904). En els altres documents escrits en llatí durant la baixa edat mitjana, apareix el nom de Catalunya amb les formes Catalaunia, Cathalaunia, Catalonia. Els primers documents escrits en català on apareix aquest nom (segle XIII), presenten ja la forma actual: Catalu(n)ya, com es veu en els exemples que hem citats en el paràgraf anterior. La carència de documentació pròpiament llatina, anterior a l'infima llatinitat, ha donat lloc a una multitud de discussions sobre l'etimologia per Catalunya i català.Una primera teoria considera Catalunya com a procedent de Gotholandia, és a dir, ‘terra dels Gots’. Realment el territori de Catalunya era anomenat Gotia en els temps carolingis; però la derivació Gotholandia > Catalunya presenta dificultats serioses, sobretot l'ensordiment de la g- en k- i la conservació de la -t- intervocàlica que normalment s'hauria d'haver sonoritzat en d. A més, seria anòmala una denominació dels habitants del país (catalans) que tingués com a element radical el -land indicador de ‘terra’, sense un sufix adequat (com l'apliquen totes les llengües al nom dels habitants d'Irlanda, per exemple: irlandès, fr. irlandais, etc.); únicament es podria explicar aquesta anomalia per una confusió estrangera de l'element -(l)andia amb el sufix -ania, en el qual cas s'hauria pogut produir per regressió un nom gotolani damunt Gotol-ania, segons aquesta proporció:Hisp-ania : hisp-ani : : Gotol-ania : gotol-ani.Les mateixes dificultats fonètiques de la hipòtesi per Gotholandia (conservació de la -t- i ensordiment de la g-), es troben també en una altra teoria que fa venir Catalunya de Gothoalania, ‘terra de Gots i d'Alans’. El distingit etimòleg Joan Coromines, a qui hem consultat el cas, ens assenyala les dificultats que hi veu, i afegeix: «Cert que una i altra dificultat fonètica pot eliminar-se suposant que el mot sigui d'origen aràbic, però no sembla pas que en els escriptors aràbics surti mai aquesta denominació». A més, la teoria per Gothoalania topa amb la dificultat de no haver-hi notícia que a Catalunya hi hagi hagut mai alans.Segons l'historiaire Pere Tomic (de la quinzena centúria), a la primeria del segle VIII hi hagué un príncep alemany, Otger Golant, que posseïa en la Guiena un castell que es deia Cathaló, per la qual cosa ell fou anomenat Otger Cathaló i les seves gents eren dites Catalons. Aquest príncep, acompanyat d'altres nou barons i comandant un exèrcit nombrós, tingué el propòsit de conquistar la terra dels Gots; s'establí en els Pirineus, bastí castells al Pallars, a la Cerdanya i al Capcir i féu incursions contra els sarraïns de la Marca Hispànica, fins que morí l'any 735 en el setge d'Empúries i els nou barons amb les seves gents se retiraren a les muntanyes, on romangueren fins que Rotlan, venint a conquistar aquesta terra, els trobà i se'ls emportà davant l'emperador Carlemany; quan aquest prosseguí la conquista al Sud dels Pirineus, anomenà aquesta terra Cathalonia en memòria del príncep Otger Cathaló, i els seus habitadors foren anomenats Cathalans. Aquesta narració, que en l'aspecte lingüístic no repugna per a explicar l'origen del nom de Catalunya, ha estat justament desvirtuada pels historiadors per múltiples raons que la deixen reduïda a la categoria de llegenda.Balari Oríg. 30-32 establí una nova teoria amb aquestes paraules: «En la Marca hízose sentir, desde muy temprano, la necesidad imperiosa de levantar castillos y fortalezas para seguridad y defensa del territorio conquistado... La Marca cambió por dicho motivo su manera de ser. Esta región se vió pronto erizada de castillos. Hubo, pues, necesidad de crear una muchedumbre de castellanos, que como vasallos los defendieran y guardaran en nombre de sus señores. De este modo la sociedad se fué organizando bajo el régimen feudal. En el feudalismo que se desarrolló en la Marca se llamaba castellanus al que era meramente guarda o alcaide de un castillo sin tener derecho alguno sobre él, y así como de castellanus proceden en francés chastelain y châtelain, así mismo se formó en el bajo-latín de la Marca el nombre castlanus, del cual son variantes en catalán: castlà, catlà y carlà. El nombre castlanus vino a ser término técnico en la institución feudal para designar el vasallo que tenía el castillo en feudo de otro señor... Los habitantes de la Marca eran apellidados con el nombre gentilicio de francos dentro de España. Cuando el país hubo adquirido fisonomía propia por hallarse constituído bajo el régimen feudal, sus habitantes fueron llamados por otro nombre catalanes. Este apelativo fué debido a los extranjeros de allende los Pirineos. A ellos hubo de parecer que en esta región pululaban los castlanes o catlanes, como atalayas destinados a la defensa de la misma. Comparando châtelain con catlán y catalán se echa de ver que la forma de esta última palabra no debió ser indígena de la Marca... De la palabra catalán procede el nombre Cataluña, que con la adición del sufijo -ia aparece bajo las formas latinas per Catalonia y Catalaunia».La hipòtesi de Balari sembla ben raonada en totes ses parts; només hi trobam una dificultat d'orde fonètic, que és l'estranya intercalació de la a per a formar català per catlà. A més, Balari no prova de donar cap explicació de les formes medievals Catalaunia i Catalonia ni de la moderna Catalunya, totes les quals, com a derivades de català, són anòmales; la derivació normal de català seria Catalània, forma que apareix en el Liber Maiolichinus citat més amunt, però que no dóna la clau de la forma moderna amb ú.S'ha proposat una nova i atrevida etimologia, acollida per Ronjat en sa Grammaire historique des parlers provençaux modernes i per Grammont en el seu article Sur la métathèse (Misc. Alc. 167): catalans vindria de lacetanos, nom d'un dels pobles indígenes de Catalunya en temps dels romans, i seria efecte d'una metàtesi entre la l i la c: lacetanos> catelanos> catelans (=catalans). Aquesta metàtesi s'hauria hagut de produir en època molt remota, car suposa encara la pronúncia velar de la c com a k davant e. Presenta també aquesta teoria la dificultat de la conservació de la -t- sorda intervocàlica, que, com diu Coromines, és més estranya encara tractant-se d'un nom que, per la vida subterrània que hagué de menar en tota l'alta edat mitjana, en què no apareix mai en els documents, i per la violenta metàtesi soferta, sols pogué desplegar-se popularment sense influència erudita, i per tant havia de sofrir la sonorització de la -t- de la mateixa manera que la sofriren tots els mots populars.G. Bonfante ha proposat (RFH, xi, 382-386) una nova etimologia: Catalunya representaria un Catalaunia derivat dels Catalauni, poble celta radicat a la Gàl·lia septentrional, que s'hauria establit en el nostre país a l'època de les invasions cèltiques (entre el 350 i el 250 a. de J. C.). Bonfante confessa que la seva teoria deixa sense explicar la a tònica de català, i en quant a la conservació de la -t- sorda diu que probablement s'explica per influència oficial o escrita (contra l'opinió de Coromines, que, com hem vist, considera improbable tal influència en el mot en qüestió).P. Aebischer (Misc. Fabra 1-26) ha documentat extensament les més antigues aparicions del mot català i ha suggerit com a possible una nova explicació de l'origen del mot: Catalunya es derivaria de Monte Catanu, forma medieval de Montcada, que degué generalitzar-se com a nom del país per esser aquell la muntanya principal del comtat de Barcelona; de Catanu s'hauria format un adjectiu *catananu, que després, per dissimilació, s'hauria convertit en catalanu (amb el canvi n> l que trobem en Barcinone> Barcelona); de catalanu s'hauria derivat un nom de país Catalania, que s'hauria canviat en Catalonia per analogia d'Aragonia.H. Janner (en la revista Filología, de Buenos Aires, iii, 96-104) prefereix partir del mot capitale, per l'evolució *captale> *cattale> *catal: com que Barcelona fou, ja en temps dels visigods, la capital del territori, seguia essent considerada, al principi de la Reconquista, com a (ciutat) *catal, i els seus habitants eren els catalans; de catalanus se derivà el corònim Catalania quan aquest país aconseguí emancipar-se dels francs; quan s'uní amb Aragó, es va canviar el sufix, resultant Catalonia per analogia d'Aragonia.En resum: la base remota del nom de Catalunya és encara desconeguda; com a base pròxima hem de partir d'una forma romànica o del llatí tardà, ca(t)talanos com a nom dels habitants, Ca(t)talania com a nom de la regió. ¿Com s'explica la forma Catalaunia dels documents medievals i la Catalunya actual? Al nostre entendre, s'expliquen aquestes formes per influències analògiques. A la Gàl·lia septentrional hi havia el poble dels catalauni; aquest nom adquirí celebritat en el segle V per la gran batalla que es lliurà l'any 451 en els Campos Catalaunicos (prop de l'actual Châlons sur-Marne) i que determinà la desfeta d'Atila. Aquesta batalla salvà l'Europa occidental de la invasió dels huns, i naturalment tingué gran ressonància el nom de la regió on havia tingut lloc; són multitud els cronistes que en parlen en els segles V, VI i següents (cfr. Th. Ling. Lat., Onom. ii, 254). Un dels prínceps que hi prengueren part i que hi morí fou Teodored, rei dels visigods; com aquests tenien per capital Barcelona, i per altra part en aquella batalla prengueren part els francs que estaven estesos per tota la Gàl·lia, és molt probable que el nom per Catalania que devia esser el vertader nom de la nostra terra es convertís en Catalaunia per etimologia popular en llavis dels pobles de la Gàl·lia, bons coneixedors de l'existencia dels Camps Catalàunics. Aquesta forma Catalaunia es degué convertir després normalment en Catalonia i més tard en Catalunya pel mateix procés per Gasconia > Gascunya, Bononia> Bolunya, Colonia> Colunya, etc. La probabilitat d'una contaminació per Catalania per Catalaunicos, es confirma pel cas invers de contaminació per Catalàunics per catalans, que es pot observar en el text del pseudo-Boades que hem citat en l'article català 2 («los camps catalans», diu, en lloc de dir «los camps Catalàunics»).

dimecres, 10 d’octubre de 2007

Vídeos de música: Sisa, Comelade i Pau Riba

http://www.youtube.com/watch?v=v0FrZJTScJo
http://www.youtube.com/watch?v=3WFMWR_H
http://www.youtube.com/watch?v=8TncbLMndnU



Ep!

Açò són un vídeo del youtube den Sisa, en Comelade i en Pau Riba. No podien faltar en aquest bloc! Açò sí, si algú sap com fer-ho perquè surti des del bloc mateix, que m'ho digui i ho faré, però no sé posar-ho directe. Ara per ara, heu de prémer control i clicar a la vegada.

Primer en sisa amb en Comelade fa la Cançó del lladre (és popular). En Comelade fa Russian Roulet (crec que no ho he escrit del tot bé). I finalment, en Pau Riba fa una versió moderna de L'home estàtic (no és la versió heavy).

I opinau, a veure que us semblen!

Bonus track: Homenatge a Teresa de n'Ovidi Montllor interpretada pen Comelade i en Miquel Gil; és boníssima.
http://www.youtube.com/watch?v=ZGZs7vt-NkI

diumenge, 7 d’octubre de 2007

Ens han robat la nostra H d'Hespaña/Hespanya

Seguint l’estela d’Iniciativa Cívica Mahonesa (ICM), jo també vull muntar una campanya per fer un referèndum en favor que l’estat en què vivim s’escrigui Hespanya en català i Hespaña en castellà.

Com ja sabeu, en llatí es deia Hispania a la zona de la península Ibèrica, i d’aquest terme s’ha dit que ha evolucionat a Espanya o España. On és la nostra h? Ens l’han arrabassat, i amb això, part de la nostra identitat!

Des de fa molts d’anys, el nom històric ha estat el de Hespaña/Hespanya (el google no engana). És indiscutible que, d’una manera aclaparadora, aquesta denominació apareix documentada en multitud de documents, llibres, escuts, escultures, etc. i és la que conforma de forma absoluta la història del nostre Estat. També, i especialment des d'aquell segle XVIII que va significar l'obertura al món de la nostra unitat, l’Estat es coneix com España (maldita Real Academia!) i després, en català van ser els senyors de l’IEC.

Hi ha exemples que ens donen la rahó: Què passa amb Vielha? Per què vielha sí pot mantenir la seva h i nosaltres no?

I amb el rotllo aquest d’ara de la memòria històrica, el que es pretengui ara eliminar aquesta lletra i esquarterar el sonor nom del nostre Estat, conegut enllà dels mars durant cents d’anys, el que la desmemòria de qui ostenten el poder polític de manera obtusa i abusiva, imposi un España/Espanya que fa grinyolar el teclat dels ordinadors i fereix sensibilitats, no és Memòria Històrica, sinó Oblit Descarat.

Els ciutadans hespanyols tenim dret a plantejar la següent pregunta: Quin rigor científic justifica la desaparició de la h del nom del nostre Estat? Quines bases arqueològiques, històriques, etnogràfiques i/o cartogràfiques recolzen aquesta decisió? Existeixen? S’han cercat, o no ha interessat fer-ho perquè les que representaven l’opció contrària eren força més sòlides? O és que únicament, en el nostre cas, el que importa és la lingüística i unes normes ortogràfiques molt, molt, molt posteriors a la fundació del nostre Estat? La desinformació i la sensació d’arbitrarietat arriben a l’absurd.

Així, hem de sol·licitar la celebració d'una Consulta Popular, perquè siguem els mateixos ciutadans que, sense acords polítics interessats i contraris a la nostra Història, de manera directa i democràtica, fem sentir la nostra veu. Cal recuperar els nostres topònims “de tota la vida”. Hem de seguir amb la lluita per la recuperació dels nostres noms històrics.

Els que no sigueu de Menorca no entendreu res. Pràcticament no he escrit res, ho he adaptat tot de la pàgina web d'Iniciativa Cívica Mahonesa (em deuen poder denunciar per no haver pagat drets d'autor?). He canviat quatre cosetes i evidentment, Hespanya i Hespaña per Mahó i Mahón, Estat per ciutat i cosetes així.

Per cert, us citaré un paràgraf que no té pèrdua:

«Medio siglo antes [més d’un!] de que Pompeu Fabra y Prat de la Riba [Prat de la Riba?] editaran su “Gramática Catalana” [“su”? era la de l’IEC, no? La gramàtica normativa], un mahonés, Soler y Cardona [Soler? Febrer i Cardona!!!], escribió su “Gramática Menorquina” [pensava que es deia: Principis generals de la llengua menorquina] de la que se sirvieron hombres de letras como Rafael Bosch y Farré, Francisco Hernández Sanz, Rafael Oleo Quadrado, José Mª Quadrado, Pere Riudavets, Juan Hernández Mora, Eusebio Lafuente, y tantos otros... que siempre escribieron Mahón (o Mahó) con “hache”. Esto es Memoria Histórica [y un poco de incultura también lo es, dic jo]».

Francisco Pons Montanari

Bé, com podeu veure, això no té consistència, però només per tocar un poquet els collons, algú s’apunta a iniciar una campanya per Hespanya? Ja tenim lema:

Campanya per Hespanya i canya per Espanya!

dimecres, 3 d’octubre de 2007

Quatre minicontes

Era hora de dinar. El brou era calent a taula, l’aigua, freda dins del got. La televisió estava encesa quan es va produir l’assassinat, i qui la tenia parada, no el va poder arribar a veure mai. Després d’això, l’assassí i l’assassinat van menjar-se el brou abans que es refredés de veritat.


--------------------------------------

El temporal havia començat i el faroler tenia la bombeta espatllada quan va arribar un petrolier a dalt del penyal per tal d’avisar aquell senyor que canviés la bombeta espatllada. Quan el faroler va encendre el llum, el petrolier va naufragar. A l’endemà al matí, la mar encara era fosca i els peixos i els ocells dormien plàcidament. Evidentment, el temporal encara no havia passat.

--------------------------------------

Les sobrassades i les carn-i-xulles penjaven de la treginada d’aquell lloc tan gran com fosc i humit que hi havia en aquella plana. Açò no volia dir res més que l’animal ja era mort i que enguany no passarien massa gana. El problema és que no podem assegurar qui és que enguany no passarà gana.

---------------------------------------

Anava la nena descalça quan va topar amb una pedra que li va fer sortir sang del dit petit del peu esquerre. Va plorar fins que la sang li va parar de rajar, ja que va ser quan li va deixar de fer mal. Després, enterrà la pedra entre les cebes i continuà corrents.

dissabte, 29 de setembre de 2007

L’EEES: un model educatiu?

L’any 1999 és l’inici d’això que es coneix com a Espai europeu d’educació superior (EEES). Avui dia, ja ens veiem immersos plenament en aquest procés que, en principi, ha d’estar enllestit el 2010. Des de febrer de 2005, amb la publicació de reials decrets de llei de grau i de postgrau, s’ha encetat el camí de les reformes i la implantació del primer i segon cicle amb les característiques de Bolonya.

Un dels canvis més importants que representa l’EEES és el canvi d’estructura dels estudis. Els nous estudis es dividiran en graus i postgraus. El grau, segons la darrera proposta del Ministeri d’educació i ciències espanyol (MEC), serà el nou títol de primer cicle, i tindrà una durada de quatre anys amb un primer any generalista (com un tercer de batxillerat a preu universitari) i un darrer any pràctic. Estarà format per uns 60 crèdits ECTS/any, és a dir, per a l’estudiant, 40 hores de treball setmanal. Això implica dedicació a jornada completa i el sistema de beques no sembla que pugui augmentar prou com per donar cobertura a tots els estudiants que ara treballen.

L’adquisició de coneixement avançats estarà reservada al postgrau, que es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. El doctorat és la realització d’una tesi encaminada a la formació avançada en tècniques d’investigació. En canvi, el màster cerca l’especialització acadèmica o professional amb una durada d’un o dos anys. Un màster molt particular és el de Professorat de Secundària, que serà necessari per treballar en qualsevol institut públic, és a dir, el títol de màster comporta competències professionals educatives. Quanta gent es veurà obligada a fer un màster perquè amb el grau no tindrà sortida professional? I, tenint en compte el preu elevat i els requisits d’entrada als màsters, quanta gent hi podrà accedir? Segons el MEC, només hi haurà places per a un 30 % dels graduats.

Alhora, el sistema de finançament competitiu aboca les universitats a un augment del capital privat i a la necessitat de fer rentable econòmicament la seva oferta estudiantil. De moment, el mecenatge empresarial és ja una realitat a les universitats públiques i hi incideixen sobretot en la recerca. Així doncs, s’entén l’educació superior com un negoci en si i com una eina per adaptar els futurs treballadors a les necessitats del mercat.

Un altre inconvenient que suposa l’EEES és saber quin ús es farà de la nostra llengua a les aules. L’esforç per la mobilitat dels estudiants europeus no és un fet negatiu en si mateix, però ni els governs dels estats espanyol i francès, ni els governs del país, no semblen disposats a legislar perquè el català sigui la llengua de la docència. Així, per atreure estudiants, quantes assignatures es cursaran en anglès? I en castellà? L’ús del català, si no hi ha una cobertura forta de les institucions, s’entén com un cost, ja que suposa un fre a l’arribada d’alumnat i de professorat estranger; i si, per contra, es dóna aquesta cobertura, l’ús del català a la universitat serà titllat de deficitari.

Així doncs, no crec que l'ideal de model educatiu sigui aquest que s'està creant al servei dels interessos empresarials i econòmics europeus, sinó que hem d'aspirar a una universitat lliure de totes les influències externes per poder traspassar, de manera gratuïta, el coneixement útil i necessari, independentment de les exigències interessades. I aquest objectiu no passa per l’aplicació del procés de Bolonya.

dilluns, 24 de setembre de 2007

Enllaços

Ja fa dies que volia escriure i no sabia què. Avui he decidit fer-vos propaganda dels blocs que conec dels meus amics (si ets amic meu i no el tenc, dóna'm l'adreça) i així, a veure si decidesc què escriure en aquest bloc. Així doncs, començarem per ordre alfabètic:

--En Dan té un bloc amb més gent que es diu Bandarrismes i xerra de coses de denuncia social i defensa del territori.
--Les fotos de na Marina són molt xules (com les d'aquí dalt). Al sector femení li interessarà saber que, a més de paisatges i coses més o menys artístiques, també té fotos del Borja, el guitarrista del Feliu Ventura que està molt bo (és molt maco!).
--El bloc den Josep no és tan seriós, s'hi pot riure molt amb aquest bloc, és un festival de l'humor fet bloc, és un mètode per evitar l'avorriment.
--El bloc dels Joves de Menorca per la defensa del territori ja ho diu el nom, però hi posam poques coses per allà i està un poc mort, però de tant en tant passen coses...
--El bloc de na Maria es diu Escriviure (com en Ponç Pons que escriviu) i l la majoria d'entrades són poemes. Està molt bé també.
--El bloc de na Marina (la mateixa de les fotos) és mig en català mig en anglès. És un bloc mal de descriure perquè és molt variat: hi ha fricades, reflexions, coses, etc.
--Power Trip és el bloc del grup de música den Pedro (bé, és un dels grups). Hi ha fotos i una cançó seva.
--TimFisioteràpia és el bloc den Tóbal (o Tòfol). Va de fisioteràpia mesclada amb experiències seves. Quan dius fisioteràpia, ja sona malament, però no, es pot llegir perfectament, a més, fisioteràpia no vol dir més que fer massatges.

I ja està. Hi ha blocs de tot tipus i tots són molt bons i recomanables, així que si no sabeu que fer per no avorrir-vos, mirau-los i a veure que us semblen.

divendres, 21 de setembre de 2007

Qüestions existencials normatives

Dilluns vaig saber que havia estat acceptat al Postgrau de Correcció i Qualitat lingüística que fan a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans, vaig haver de fer una prova d'accés perquè hi havia molta més gent prematriculada que places per al curs. En una prova de tipus test de cent preguntes, en vaig encertar seixanta, en vaig fer trenta-nou de malament i en vaig deixar una en blanc.

El fet d'haver-ne fet tantes de malament i a la vegada haver entrat al postgrau (els altres ho devien fer pitjor!) em va fer qüestionar moltes coses sobre la llengua normativa. La primera és: Què és la llengua normativa? Només vaig poder pensar que és un mecanisme en el qual han de funcionar totes les peces perquè funcioni bé, però hi ha tantes peces que no coneixem la majoria de gent, que em vaig plantejar més qüestions: Com pot funcionar un sistema que coneix tan poca gent? Els aspirants a correctors en altres llengües deuen tenir els mateixos dubtes existencials que jo, o és un fet purament català? La culpa és de la normativa o és de la gent?

Açò de la correcció és una feina que t'obliga a ser molt meticulós fins arribar a la perfecció, però tot i així, és possible que a la perfecció no s'hi arribi mai, però, si la cosa està prou bé, només ho notarà en Joan Solà i potser tres més.

Exercici 1. Cerqueu una falta d'ortografia o de tipografia en aquest text i corregiu-la.

diumenge, 16 de setembre de 2007

Ep!

Aquest és el meu bloc a partir d'avui. Encara no sé que hi posaré, però ja ho veurem. Algú dirà: per què aquest nom? I per açò us posaré la definició de galerada del DIEC:

galerada

1 f. [LC] [AF] [FL] Motlle d’impremta format pel conjunt de línies que es posen en una galera.
2 f. [LC] [AF] [FL] Prova que es treu d’una galera per a fer-hi les correccions o les esmenes necessàries.
3 f. [AF] Primera prova de fotocomposició d’un text sense paginar.


De moment ho deixaré estar perquè sóc a la biblioteca fent un treball de Fonètica experimental. Ala idò,

Salut!