dissabte, 29 de setembre de 2007

L’EEES: un model educatiu?

L’any 1999 és l’inici d’això que es coneix com a Espai europeu d’educació superior (EEES). Avui dia, ja ens veiem immersos plenament en aquest procés que, en principi, ha d’estar enllestit el 2010. Des de febrer de 2005, amb la publicació de reials decrets de llei de grau i de postgrau, s’ha encetat el camí de les reformes i la implantació del primer i segon cicle amb les característiques de Bolonya.

Un dels canvis més importants que representa l’EEES és el canvi d’estructura dels estudis. Els nous estudis es dividiran en graus i postgraus. El grau, segons la darrera proposta del Ministeri d’educació i ciències espanyol (MEC), serà el nou títol de primer cicle, i tindrà una durada de quatre anys amb un primer any generalista (com un tercer de batxillerat a preu universitari) i un darrer any pràctic. Estarà format per uns 60 crèdits ECTS/any, és a dir, per a l’estudiant, 40 hores de treball setmanal. Això implica dedicació a jornada completa i el sistema de beques no sembla que pugui augmentar prou com per donar cobertura a tots els estudiants que ara treballen.

L’adquisició de coneixement avançats estarà reservada al postgrau, que es divideix en dues etapes: el màster i el doctorat. El doctorat és la realització d’una tesi encaminada a la formació avançada en tècniques d’investigació. En canvi, el màster cerca l’especialització acadèmica o professional amb una durada d’un o dos anys. Un màster molt particular és el de Professorat de Secundària, que serà necessari per treballar en qualsevol institut públic, és a dir, el títol de màster comporta competències professionals educatives. Quanta gent es veurà obligada a fer un màster perquè amb el grau no tindrà sortida professional? I, tenint en compte el preu elevat i els requisits d’entrada als màsters, quanta gent hi podrà accedir? Segons el MEC, només hi haurà places per a un 30 % dels graduats.

Alhora, el sistema de finançament competitiu aboca les universitats a un augment del capital privat i a la necessitat de fer rentable econòmicament la seva oferta estudiantil. De moment, el mecenatge empresarial és ja una realitat a les universitats públiques i hi incideixen sobretot en la recerca. Així doncs, s’entén l’educació superior com un negoci en si i com una eina per adaptar els futurs treballadors a les necessitats del mercat.

Un altre inconvenient que suposa l’EEES és saber quin ús es farà de la nostra llengua a les aules. L’esforç per la mobilitat dels estudiants europeus no és un fet negatiu en si mateix, però ni els governs dels estats espanyol i francès, ni els governs del país, no semblen disposats a legislar perquè el català sigui la llengua de la docència. Així, per atreure estudiants, quantes assignatures es cursaran en anglès? I en castellà? L’ús del català, si no hi ha una cobertura forta de les institucions, s’entén com un cost, ja que suposa un fre a l’arribada d’alumnat i de professorat estranger; i si, per contra, es dóna aquesta cobertura, l’ús del català a la universitat serà titllat de deficitari.

Així doncs, no crec que l'ideal de model educatiu sigui aquest que s'està creant al servei dels interessos empresarials i econòmics europeus, sinó que hem d'aspirar a una universitat lliure de totes les influències externes per poder traspassar, de manera gratuïta, el coneixement útil i necessari, independentment de les exigències interessades. I aquest objectiu no passa per l’aplicació del procés de Bolonya.

dilluns, 24 de setembre de 2007

Enllaços

Ja fa dies que volia escriure i no sabia què. Avui he decidit fer-vos propaganda dels blocs que conec dels meus amics (si ets amic meu i no el tenc, dóna'm l'adreça) i així, a veure si decidesc què escriure en aquest bloc. Així doncs, començarem per ordre alfabètic:

--En Dan té un bloc amb més gent que es diu Bandarrismes i xerra de coses de denuncia social i defensa del territori.
--Les fotos de na Marina són molt xules (com les d'aquí dalt). Al sector femení li interessarà saber que, a més de paisatges i coses més o menys artístiques, també té fotos del Borja, el guitarrista del Feliu Ventura que està molt bo (és molt maco!).
--El bloc den Josep no és tan seriós, s'hi pot riure molt amb aquest bloc, és un festival de l'humor fet bloc, és un mètode per evitar l'avorriment.
--El bloc dels Joves de Menorca per la defensa del territori ja ho diu el nom, però hi posam poques coses per allà i està un poc mort, però de tant en tant passen coses...
--El bloc de na Maria es diu Escriviure (com en Ponç Pons que escriviu) i l la majoria d'entrades són poemes. Està molt bé també.
--El bloc de na Marina (la mateixa de les fotos) és mig en català mig en anglès. És un bloc mal de descriure perquè és molt variat: hi ha fricades, reflexions, coses, etc.
--Power Trip és el bloc del grup de música den Pedro (bé, és un dels grups). Hi ha fotos i una cançó seva.
--TimFisioteràpia és el bloc den Tóbal (o Tòfol). Va de fisioteràpia mesclada amb experiències seves. Quan dius fisioteràpia, ja sona malament, però no, es pot llegir perfectament, a més, fisioteràpia no vol dir més que fer massatges.

I ja està. Hi ha blocs de tot tipus i tots són molt bons i recomanables, així que si no sabeu que fer per no avorrir-vos, mirau-los i a veure que us semblen.

divendres, 21 de setembre de 2007

Qüestions existencials normatives

Dilluns vaig saber que havia estat acceptat al Postgrau de Correcció i Qualitat lingüística que fan a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans, vaig haver de fer una prova d'accés perquè hi havia molta més gent prematriculada que places per al curs. En una prova de tipus test de cent preguntes, en vaig encertar seixanta, en vaig fer trenta-nou de malament i en vaig deixar una en blanc.

El fet d'haver-ne fet tantes de malament i a la vegada haver entrat al postgrau (els altres ho devien fer pitjor!) em va fer qüestionar moltes coses sobre la llengua normativa. La primera és: Què és la llengua normativa? Només vaig poder pensar que és un mecanisme en el qual han de funcionar totes les peces perquè funcioni bé, però hi ha tantes peces que no coneixem la majoria de gent, que em vaig plantejar més qüestions: Com pot funcionar un sistema que coneix tan poca gent? Els aspirants a correctors en altres llengües deuen tenir els mateixos dubtes existencials que jo, o és un fet purament català? La culpa és de la normativa o és de la gent?

Açò de la correcció és una feina que t'obliga a ser molt meticulós fins arribar a la perfecció, però tot i així, és possible que a la perfecció no s'hi arribi mai, però, si la cosa està prou bé, només ho notarà en Joan Solà i potser tres més.

Exercici 1. Cerqueu una falta d'ortografia o de tipografia en aquest text i corregiu-la.

diumenge, 16 de setembre de 2007

Ep!

Aquest és el meu bloc a partir d'avui. Encara no sé que hi posaré, però ja ho veurem. Algú dirà: per què aquest nom? I per açò us posaré la definició de galerada del DIEC:

galerada

1 f. [LC] [AF] [FL] Motlle d’impremta format pel conjunt de línies que es posen en una galera.
2 f. [LC] [AF] [FL] Prova que es treu d’una galera per a fer-hi les correccions o les esmenes necessàries.
3 f. [AF] Primera prova de fotocomposició d’un text sense paginar.


De moment ho deixaré estar perquè sóc a la biblioteca fent un treball de Fonètica experimental. Ala idò,

Salut!