divendres, 21 de setembre de 2007

Qüestions existencials normatives

Dilluns vaig saber que havia estat acceptat al Postgrau de Correcció i Qualitat lingüística que fan a la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans, vaig haver de fer una prova d'accés perquè hi havia molta més gent prematriculada que places per al curs. En una prova de tipus test de cent preguntes, en vaig encertar seixanta, en vaig fer trenta-nou de malament i en vaig deixar una en blanc.

El fet d'haver-ne fet tantes de malament i a la vegada haver entrat al postgrau (els altres ho devien fer pitjor!) em va fer qüestionar moltes coses sobre la llengua normativa. La primera és: Què és la llengua normativa? Només vaig poder pensar que és un mecanisme en el qual han de funcionar totes les peces perquè funcioni bé, però hi ha tantes peces que no coneixem la majoria de gent, que em vaig plantejar més qüestions: Com pot funcionar un sistema que coneix tan poca gent? Els aspirants a correctors en altres llengües deuen tenir els mateixos dubtes existencials que jo, o és un fet purament català? La culpa és de la normativa o és de la gent?

Açò de la correcció és una feina que t'obliga a ser molt meticulós fins arribar a la perfecció, però tot i així, és possible que a la perfecció no s'hi arribi mai, però, si la cosa està prou bé, només ho notarà en Joan Solà i potser tres més.

Exercici 1. Cerqueu una falta d'ortografia o de tipografia en aquest text i corregiu-la.

8 comentaris:

Maria ha dit...

Hola Cice! Jo també tenc un bloc! Ja t'he posat com a link. Es meu és:
http://mariacardona.wordpress.com

Besades i ens llegim i veiem prest!

Marina ha dit...

jo no trobo la falta...i segur que no hagués entrat al master XD

Ciceró ha dit...

Hola a totes dues!

1. Maria, ara afegesc la teva adreça a les meves i me mir el teu bloc.

2. Marina, jo tampoc la trob, però estic seguríssim que hi és. Hem de seguir cercant!

Ciceró ha dit...

Ja n'he trobada una!!!

"és una feina que t'obliga a ser molt meticulós fins arribar a la perfecció"

No és "fins", sinó "fins a", és a dir, que hauria de quedar així:

"és una feina que t'obliga a ser molt meticulós fins a arribar a la perfecció"

Pensament racional ha dit...

Hola Ciceró!

La reflexió que fas és perfectament extensible a casi qualsevol àmbit. I no només a l'actualitat, on la globalització a esperonat la especialització de les persones envers als iguals per diferenciar-se i fer-se més atractius a l'hora de ser elegits, contractats, ..., sinó que també és extensible, m'atreviria a dir, a qualsevol ofici existent des de fa molts anys.

El fet que la societat vagi cap un món on la gent cada vegada coneix més en detall el propi àmbit i només per sobre els altres, no fa res més que "agreujar" la situació, que impedeix que la majoria aprecii les coses més enllà del nivell superficial.

Evidentment, cadascú ho focalitza des de el seu propi àmbit, dons son preocupacions inherents a tot el que és fa. Hom es demana si serà valorat i si val la pena esforçar-hi.

No trobes que un fuster no sabrà apreciar millor l'acabat d'un moble? I que, el comprador, a part de dir si li agrada més o menys, no sabrà apreciar els detalls que segur l'han fet suar més?

Al final, crec jo, es tracta de ser honest amb un mateix. Si tu valores allò pel que t'esforces i treballes , tan se val les persones que se n'adonin i el que en puguin. Ses vegades que he d'explicar que és opositar i encara, molts no ho entenen. I ses vegades (si me les trec) que hauré d'explicar com és fan les coses. Creus que els polítics valoraran la meva feina? Segurament sí, però no de la manera que un voldria.

Carlos (Penya des Bancs RELOADED)

Marina ha dit...

és molt avorrit cercar faltes...

Ciceró Pascual ha dit...

Carlos,

De fet, la meva cap de la beca als serveis lingüístics sempre sol dir que la nostra feina és un ofici com el de fuster. La diferència és que nosaltres, els assessors lingüístics, ens solem creure més importants que els fusters, perquè no és el mateix fer una capçalera d'un llit que corregir textos d'un parlament. Potser, açò de posar-nos per damunt és el que fa més por, ja que ens creim que la caiguda és més alta.

Pensa però que no és el mateix fer les coses bé, que creure-ho o fer-ho tan bé com es pugui.

Carlos ha dit...

Certament, certament. No és el mateix fer una cosa bé, creure-ho o fer-ho tan bé com es pugui. Amb l'anterior comentari, no volia dir que no importés que les coses es facin bé o no. És important. El tema de la perfecció i la dedicació necessària per aconseguir-la és un altre tema. El que volia dir amb l'anterior missatge és que no importa si els altres no s'adonen de la cosa ben feta si tu has quedat satisfet amb la mateixa.

En relació a la creença de superioritat, jo pens que tothom si sent en relació als altres oficis. Els fusters que van remodelar el Parlament de Catalunya, segurament, es senten més importants que els correctors. Idò, el lloc des d'on els polítics llegeixen el text corregit és creació seva, XD.