dimecres, 3 d’octubre de 2007

Quatre minicontes

Era hora de dinar. El brou era calent a taula, l’aigua, freda dins del got. La televisió estava encesa quan es va produir l’assassinat, i qui la tenia parada, no el va poder arribar a veure mai. Després d’això, l’assassí i l’assassinat van menjar-se el brou abans que es refredés de veritat.


--------------------------------------

El temporal havia començat i el faroler tenia la bombeta espatllada quan va arribar un petrolier a dalt del penyal per tal d’avisar aquell senyor que canviés la bombeta espatllada. Quan el faroler va encendre el llum, el petrolier va naufragar. A l’endemà al matí, la mar encara era fosca i els peixos i els ocells dormien plàcidament. Evidentment, el temporal encara no havia passat.

--------------------------------------

Les sobrassades i les carn-i-xulles penjaven de la treginada d’aquell lloc tan gran com fosc i humit que hi havia en aquella plana. Açò no volia dir res més que l’animal ja era mort i que enguany no passarien massa gana. El problema és que no podem assegurar qui és que enguany no passarà gana.

---------------------------------------

Anava la nena descalça quan va topar amb una pedra que li va fer sortir sang del dit petit del peu esquerre. Va plorar fins que la sang li va parar de rajar, ja que va ser quan li va deixar de fer mal. Després, enterrà la pedra entre les cebes i continuà corrents.

2 comentaris:

Xàldiga ha dit...

I aquests minicontes? ;P
idò, un petonàs!

Marina ha dit...

veig certa discriminació per part de la indinívidua d'aquí dalt, a mi NO m'escriu! bruixa!

a part d'això, aquests contes semblen d'aquelles endevinalles, saps? de les que sembla que és de nit però és de dia i has d'endevinar-ho, i tal. M'explico com un llibre... tancat.