dijous, 22 de novembre de 2007

Una altra de transports

Una altra vegada he tornat a perdre el transport que no devia... Vaig anar a Girona a fer tests psicotècnics i no sé què més i al Punt a aprendre com funciona tot. Al matí, m'havia dormit i vaig arribar justíssim al tren, sinó hauria fet més de mitja hora tard i havia quedat a les 16.30 h (imagineu-ho: "perdó, és que m'he adormit"). Però el problema de veritat va ser que el Punt està situat a la vora de l'estació i vaig partir amb el temps molt just: vaig fer un minut tard, el vaig veure partir!

Vaig demanar pels autobusos nocturns i res. Per tant, tenia diverses opcions per ordre de preferència:

1. L'alberg de joventut (és l'opció fàcil).
2. Trobar una biblioteca oberta tot el vespre (no és broma, era la primera alternativa a l'alberg).
3. De bar en bar enganxat a una birra fins a les 6.00 h (a un bar s'hi està calent i per tot hi ha bars oberts fins a les 6 h, només els has de saber trobar).
4. De bar en bar per enganxar-me a una gironina (era la millor opció, però sent realista la menys probable...).
5. Una estona d'autostop (sense arribar massa lluny, que era molt fosc).
6. Un caixer (si tot fallava, quin remei, feia molt de fred!).

Bé, per sort l'alberg tenia lloc per a mi. Vaig haver de compartir habitació amb un tipus que em sonava molt i quan em va dir que era occità, vaig recordar que ens vam conèixer a Béziers perquè era amic den Pere i na Mar. Aquest està fent la tesi a l'Autònoma sobre l'entonació de l'occità (amb na Pilar Prieto) i anava a Béziers a fer una conferència sobre les sibil·lants en posició de coda sil·làbica en català central, català mallorquí, occità llemosí i occità llenguadocià. Per flipar, no?

Com que ell havia d'acabar de redactar el Powerpoint, jo vaig fer feina d'escola fins prop de les 3 h, però de 5 h a 5.45 h li va estar sonant el despertador. I res, he tornat amb el tren de les 9 h i crec que he dormit tres horetes.

I açò que encara no he començat la feina a Girona, esper que les historietes estranyes no siguin gaire seguides. Per cert, començ la primera setmana de desembre.

dilluns, 19 de novembre de 2007

El nàufrag feliç

M'estic llegint un llibre den Ramon Folch i Camarasa que es diu El nàufrag feliç (no puc prometre que me l'acabi, un percentatge prou alt dels llibres que començ no tenen aquesta sort i no perquè siguin dolents; però bé, ja us ho aniré comentant...). Aquest llibre té una faula preliminar que, de moment, m'agrada bastant i us la reproduesc tal com l'explica ell:


Faula Preliminar

Quan, després de molta brega, la tripulació de la barca de pesca aconseguí de pescar l'ampolla que surava entre dues aigües, hom trobà a dins aquest missatge:

«Sóc X, supervivent de l'enfonsament del transatlàntic Z. Per voler de Déu he arribat a una illa fins ara deserta i des d'ara intensament poblada per mi. Envio aquest missatge perquè ningú no em cerqui, car sóc, certament, un nàufrag feliç.»


Si estem condemnats a ser nàufrags («l'amor és Déu en barca/ la vida és un naufragi»), potser també podem ser un nàufrag feliç. Sempre hi queda l'esperança, encara que millor serà pujar a la barca. És una mirada a l'optimisme, no?

dilluns, 12 de novembre de 2007

Per ase!!!

Dissabte vaig anar a sopar. Vam fer un sopar francès. Fam fer una amanida amb formatge de cabra calent i creps: amb espinacs i beixamel, amb pollastre i nata (algú tenia xampinyons) i amb gelat, nata i xocolata. Boníssim!

El problema va ser que no m'han de dir segons què, perquè després m'enceg. La qüestió és que ara hem de quedar un dia perquè m'he de menjar deu plàtans. De fet, faig fer una aposta on només m'hi jug l'orgull (i un bon mal de panxa), però ja és motiu perquè me'ls mengi: jo assegur que si només menges fruita te quedes amb gana i me deien que no, així que me van dir que no me menjava deu plàtans i, encara que per ase, evidentment me'ls menjaré.

Ara no sé com fer-ho: no sé si menjar-me'ls abans de sopar, mentre els altres sopin (que no té merit) o després de sopar. També he pensat que els podria acompanyar: dos amb xocolata, dos amb mermelada, dos amb mel i no sé que més hi puc posar. L'al·lot de la meva companya de pis a vegades se'l menja amb tonyina, diu que al seu país es fa molt (el Perú), però a mi no m'acaba de convèncer (preferesc les muetes de pa amb sobrassada a la llet). Bé, ja direu que més li puc posar als altres plàtans (no val dir carn-i-xulla, que no en tenc).

Un avantatge sí que tindré: és que podré posar jo la música; que es preparin en Julito Iglesias i en Pedrito Fernandes!!!

dimecres, 7 de novembre de 2007

Enllaços de llengua

Aquest post és un poc una mentida, perquè vull treure'n profit personal. És a dir, divendres vaig a fer una prova al Punt de Girona i no sé si podré emprar internet o no. Si en puc emprar, aquí hi he enganxat tots els meus enllaços de llengua del Firefox, i així, si és necessari, tenc tots enllaços juntets a una pàgina i no els he de cercar al google.cat (sí, google ja empra el .cat).

Tot i així, crec que els enllaços són aprofitables per a tothom. N'hi ha que no he emprat mai, però n'hi ha que són imprescindibles i estrictament necessaris: sobretot els primers, els diccionaris en català. Ala idò, a veure qui en tre més profit!!!


Institut d'Estudis Catalans - Diec2

Gran Diccionari de la Llengua Catalana

Diccionari català-valencià-balear

Diccionari Invers

Diccionari Acadèmia Valenciana de la Llengua

TERMCAT

Con Jugador

Grec.cat

Criteris UB - CUB

UBTerm

Rollyo

Gramàtica Normativa

Diccionari Acadèmia Valenciana de la Llengua

ÉsAdir

Optimot

Diccionari de la Llengua Catalana Multilingüe

Comprendium Translator: Inici

interNOSTRUM

Dicc. multilingüe alemany PONS

MultiMultiLingüe Diccionari

Dizionario WordReference

Diccionario de la lengua española-DRAE

Diccionari anglès Chambers

diccionari anglèsWallon

Diccionari francès Lexilogos

DIZIONARIO ITALIANO lliure

Diccionario asturiano

Diccionario Terminológico Cast-Esk

diccionarios cast

Diccionarios de Galego

Diccionari d'euskera.

Le Trésor de la Langue Française Informatisé

mapa llengües UE

MERCATOR llengües

dilluns, 5 de novembre de 2007

Crònica del final del Correllengua 07 a Perpinyà

Dissabte vaig anar amb l'Esteve a Perpinyà per fer el final del Correllengua d'enguany (si voleu veure la notícia de Vilaweb, feu clic aquí). L'autobús sortia a les 9 h del matí de dissabte i jo em vaig despertar a les 9.15 h. Pels meus collons que arribava a Perpinyà! Vaig anar a cercar un bus regular, però ja havien sortit. Així, al passeig de Gràcia vaig agafar un tren cap a Cervera (que, amb mentalitat espanyola, molts catalans, i no només del nord, li diuen Cerbére). Eren més de les dues quan vaig arribar allà, i el primer tren a Perpinyà partia a les 16.30 h. Vaig començar a caminar i a fer autoestop, i a la mitja hora de caminar per la carretera (per cert, la costa aquella és molt polida, recorda la costa nord de Menorcxa), m'agafava una parella de gironins amb la seva nena que també anaven a Perpinyà pel Correllengua. Damunt les 15.30 h, arribava a Perpinyà.

Hi havia molt poca gent. Sembla que hi hauria hagut mala organització (no hi havia ni els de la Bressola, que van fer baixar tota l'escola a Barcelona per l11 de setembre). Erem pocs, però tot i així, hi va haver un incident, perquè al nord hi ha catalans que diuen que la immigració és invasió i que Catalunya és per als catalans. Aquells devien dir coses lletges a algú i se'ls va fer fora de la manifestació. Quina por: extrema dreta catalana! Vam veure quatre algueresos: sí, existeixen.

Després, vam anar a menjar al bar d'uns gitanos --ben catalans ells, evidentment-- que tenien molt menjar i molt barat, més de les dues coses que a la majoria de bars del sud. Els nens gitanos, però, parlaven més francès que català, tot i que l'amo del bar, el senyor Escudero crec, ens va assegurar que no. Després, vam conèixer unes gitanes que ens van acompanyar fins a la vora del concert. Vam riure molt i s'ho van passar molt bé (per cert, n'hi havia una de fadrina, si a algú li interessa, li cercaven marit). Només hi va haver que quan vam arribar a un lloc on hi havia gent, ens van dir que ens deixaven perquè els homes gitanos no les podien veure amb nosaltres (homes). Hi ha societats més masclistes que d'altres.

Finalment, vam anar al concert i ens vam engatar com podríem haver fet a qualsevol racó del país. Per arrodonir el viatge, una altra volta a Barcelona vam anar a berenar: cafè amb llet i un gelat de llimona amb nata i galeta (per a l'Esteve) i un plat de patates amb bacó i un ou fregit (per a mi). Malgrat tot, la valoració del viatge és positiva, però la valoració del final del Correllengua no ho pot ser.