dilluns, 19 de novembre de 2007

El nàufrag feliç

M'estic llegint un llibre den Ramon Folch i Camarasa que es diu El nàufrag feliç (no puc prometre que me l'acabi, un percentatge prou alt dels llibres que començ no tenen aquesta sort i no perquè siguin dolents; però bé, ja us ho aniré comentant...). Aquest llibre té una faula preliminar que, de moment, m'agrada bastant i us la reproduesc tal com l'explica ell:


Faula Preliminar

Quan, després de molta brega, la tripulació de la barca de pesca aconseguí de pescar l'ampolla que surava entre dues aigües, hom trobà a dins aquest missatge:

«Sóc X, supervivent de l'enfonsament del transatlàntic Z. Per voler de Déu he arribat a una illa fins ara deserta i des d'ara intensament poblada per mi. Envio aquest missatge perquè ningú no em cerqui, car sóc, certament, un nàufrag feliç.»


Si estem condemnats a ser nàufrags («l'amor és Déu en barca/ la vida és un naufragi»), potser també podem ser un nàufrag feliç. Sempre hi queda l'esperança, encara que millor serà pujar a la barca. És una mirada a l'optimisme, no?