dijous, 27 de desembre de 2007

No tot té sentit, ni sempre

Ala brou raó romà soldat quadrat sobrassada fuet cusa socialista rem recte porta blau tecla cançó biscaí ull quimera ubiqüitat romeu armari mineria amor llana llagosta xile adob xirimia xauxa albacete mòlt meticulositat odi lluita puta pota quebab porc botifler menisc esquinç després mòmia cantar crònica optimitat endavant destral estri estirabot barca embarcar avió bus pujar saltar témer tendre conèixer cafè sal aigua vermell sang volar foc postica postular rosa déu clavell margarita plàstic monstre plausible veure omnipotència fe finor fura clau clivellament ràpidament dislocar gay pom hermètic plaer hermenèutica prosopopeia menta groc estel llibertat revolució síndria meló claudàtor asteroide explosió cobra brusa àustria música connexió telèfon karateca marca pilota futbol esport poal vòmit merda mugró cultura pop cap tancat fax poema vedella inflat baixar vell demà suc cuixa mosquit demà xulla ull cella palla vaixell conductor verd fonoteca por record infància homicidi reuma espatlla all bitxo oblic oblid quadre lladre blindat malvat pleura renou glauc melic pollastre barba tomàquet cullera plou

2 comentaris:

Pere cotte ha dit...

I que no n'hauríem de dir "avión", d'açò qui vola?

EEEEEEsssstevitan, com diria en Pere (i un bon calbot a la closca)

Ciceró Pascual ha dit...

A Menorca, SEMPRE ho hem dit així, com atún, busón i camión. I pato i merlusa. Sempre, sempre hi ha un antes i un despues (pues vale, au idò).