dimecres, 23 de gener de 2008

Una poma de fa dos anys


Aquesta poma la vaig retallar ja fa més de dos anys i arran del darrer trasllat la vaig recuperar. És retallada i folrada amb cinta adhesiva transparent (celo) per enganxar-hi les lletres retallades de revistes i així enganxar-la a l'escriptori, el seu lloc original i on la poma té el sentit . Una feinada per no estudiar gaire i centrat en aquest tema. Per si no enteneu que hi diu, us ho transcric ara mateix:

Poma de paper
alimenta mes no engreixa
taula d'estudiar
desconcentra més que ensenya

Per cert, ara que no tenc la poma enganxada a l'escriptori, hi he dibuixat una Terra, una Lluna, alguns planetes, un cometa i estrelletes en negre sobre beix.

Veieu per què no puc estudiar a casa?

Frases que m'han cridat l'atenció

Aquestes són algunes frases que m'han cridat l'atenció aquesta setmana. Segurament, me n'he oblidat de bones, però aquí n'hi ha cinc. A veure si en vosaltres també us desperten algun tipus de sensació. Aquí les teniu:

«Ens hem equivocat! S’han de recuperar valors com el respecte, l’esforç l’autoritat, el mèrit, la disciplina... a la família, a l’escola i a la societat». Joan Antòni Durán i Lleida

«Les lletres i llurs sons». Bernat Montsià (Titól de la Lliçó 1 del llibre: El català en vint lliçons. Barcelona: Barcino, 1934)

«Iguala amb “Ronnie” i primers xiulets per Gio». Titolet d’El 9, 21-01-2008 (quina merda de corrector, ui, si vaig ser jo!!!)

«Lo primer que buscà en Deberga al entrar al moll de l’Estació del Nort, fou un compartiment ben buyt, y ja desesperava de trobarlo y a punt estava d’encabirse tot enutjat en un dels que menys gent contenia, quan, fentli notar el seu criat que’l conductor retirava la placa d’un reservat de senyores, va córrer a ficarshi». Narcís Oller (primera frase de Pilar Prim, primera edició de 1906. Gràcies Fabra)

«Fabra tenia una malaltia: Peonasmofòbia. [...] La gent no posa pronoms per molestar Fabra, sinó per algunes raons». Joan Costa (el meu professor de Sintaxi catalana avançada)

dimarts, 15 de gener de 2008

Si no saps què és 'camot', empra l'Optimot

Ja fa temps, us vaig mostrar els meus enllaços ràpids de llengua. Continuo defensant que estan tots molt bé, però un senyor desconegut va criticar que hagués col·locat l'Optimot tan avall. Jo en aquella època estava cobrant del ministerio de trabaco, és a dir, estava aturat, havia acabat la beca,havia acabat el llibre de n'Alfonso Buenaventura (que ja es ven per tot Menorca!) i encara no havia començat a El Punt.

I doncs bé, ara he pogut comprovar que realment l'Optimot és un detallàs de la Generalitat de Catalunya, per als més religiosos, en podríem dir una benedicció de Déu. Està tan bé que crec que mereix una entrada independent al bloc i dir-vos que us copieu l'enllaç als preferits i l'empreu sempre que pogueu.

L'Optimot és un cercador que encara està en proves d'estil Google, però només cerca al DIEC, els diccionaris terminològics del TERMCAT, el nomenclator oficial de toponimia, els diccionaris català-castellà i castellà-català de l'Enciclopèdia catalana i a unes fitxes que han fet (i que estan fent). A més, tens moltes maneres per delimitar les cerques, per arrel, per frase exacte (va molt bé per a les locucions), per criteris (açò diuen, però no sé que és) i per castellà català. També li pots dir que només te mostri els resultats trobats a un lloc determinat.

Així doncs, ja ho sabeu, és una eina molt fàcil d'utilitzar i potser no tan fàcil de trobar, però per això, aquí us pos l'enllaç i on posa Optimot, també hi he posat un enllaç directe. Ja direu si us va bé i si us és de profit.

http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/menuitem.0ee0bcc77434e6b0a2fd1210b0c0e1a0/?vgnextoid=947501713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=947501713ef61110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD

Per cert, el títol, tot i que com a logo queda molt bé, és totalment fals. És fals perquè l'Optimot no incorpora el DCVB. Llàstima, però tot en un ja seria massa.

dissabte, 12 de gener de 2008

En Pau Riba també fa nadales

Dia 10, era el darrer dia d’enguany que Pau Riba feia l’espectacle de les Nadadales (-dada- en referència al moviment dadà) a Barcelona. A més al Teatreneu, a cent metres de la meva nova casa nova. Evidentment, just ho vaig saber, vaig decidir anar-hi. Aquest és un espectacle musical entre la tradició i la innovació, que parteix de les nadales tradicionals i de la història de Crist, i ho adapta per col·locar l’acció d’aquí dos mil anys i fer un poc de sàtira de l’actualitat.

Enguany l’espectacle es deia: La ribada de l’AVE Maria. Ja fa anys que fa aquest espectacle, però el modifica parcialment depenent de les notícies d’actualitat de cada any. Abans, per exemple, el rei Hirudis (Herodes, les vocals del català s’han corregut una posició a la dreta. Hi ha un DOCSOUNERO (DICCIONARI) QUE-TE-LÉ / CATALÀ) vivia en un pujol, però ara viu entre un pujolet emergent i un puig i a la vora d’un mas amb una teulada nova, tot i que continua sent d’allò més tradicional. Tal com es diu al web de Pau Riba, enguany ha tocat el Bicing, les limitacions de velocitat a l’entrada de Barcelona, l’arribada de l’Ave Maria i el caos suprem de Rodalies, la pugna per la Terminal Sud, la gran Apagada, la Crema de fotos del rei (el ¿Por qué no te callas?), l’Alzeimer de l’expresident, la grisor de l’Intise de Pru-gris, etcètera.

Vam arribar tard, però no ens vam perdre cap cançó. En Riba anava descalç, bevia suc de fruites, tocava la guitarra i continua amb el pentinat rapat excepte unes grans patilles en forma de triangle. Estava refredat (tossia bastant), però això no va deslluir l’espectacle.

Va ser molt bo quan va dir que Dalí es va decidir fer surrealista quan a Madrid va sentir villancicos: “beben y beben los peces en el rio [los peces beben en el rio???], beben y beben y vuelven a beber [reincidents!!!], pero mira como beben al ver al dios nacido, pero mira como beben al ver al dios nacer [primer ha nacido i després el veuen nacer!?!?]”; “la virgen se está peinando entre cortina y cortina [tan petita era la cova per pentinarse entre cortines?], sus cabellos son de oro y el peine de plata fina [però no eren pobres!!!]”.

El grup que l’acompanyava era De Mortimers. Ho van fer molt bé, són bastant del tipus Comelade, és a dir, amb qualsevol cosa fan un instrument: melòdiques, campanes, paper de diari, màquina d’escriure, minipimers, etc. N’hi havia un que feia servir la panxa de tambor, i va quedar amb la panxa molt vermella, feia mal només de veure’l! Musicalment, van ser molt variats, ja que van fer des de jazz a rumba (fregant el flamenco) i cançons més lentes i tradicionals (i fidels a la tradició). Tot i això, a vegades s’assemblava més a una obra de teatre, ja que les introduccions a les cançons són tan importants com les cançons.

Ara ja, si no voleu sortir de Barcelona, enguany ja no hi arribau a temps, però per a l’any que ve, no us perdeu l’espectacle, que és molt bo i apte per a tots els públics: hi podeu anar borratxos, amb nens, amb els avis o els amics. Per cert, si hi anau, no cobraré cap comissió!


dimecres, 2 de gener de 2008

Una de futbol: La síndrome galáctico

Com bé sabeu, m'agrada molt el futbol, però encara no us n'he parlat cap vegada. Comencem, doncs, tot i que ho farem parlant del Barça i no del Madrid, en esport sempre és millor parlar de les desgràcies dels altres que fer autobombo d'un mateix.

Això que no parlaré del Madrid és relatiu, perquè us explicaré el mal del Barça, que pateix el que es coneix com la síndrome galáctico, que es diu així en honor al Real Madrid, el primer club que va patir això, i Florentino Pérez, qui ens va produir la malaltia. La síndrome galáctico es caracteritza per tenir uns jugadors que han estat els millors del món i creuen que ho poden continuar sent caminant. D'aquests jugadors, també es podria dir que estan aburgesats, normalment, per exemple, els davanters no pressionen ni defensen ni es desmarquen. S'han transformat tots en galls i ja no hi queden gallines. Evidentment, l'entrenador és un titella secundari que no hi pinta res en la confecció de l'equip, que es fa utomàticament. Bona culpa d'això, sempre la té el president, que no ha sabut fitxar (més galls), ni ha sabut vendre els jugadors que ja no oferiran més bons serveis al club. Per acabar de rematar la situació, els jugadors joves del planter són sobrevalorats i automàticament destrossats pels altres jugadors que no poden permetre un jove competidor nou.

Així doncs, el vestuari del Barça està dividit (rossellistes-laportistes, en el Madrid era brasilers-espanyols), hi ha un excés de cracs sense cap tipus de motivació (Ronaldinho, Deco, Márquez, Henry, Thuram, potser Eto'o, etc.), l'entrenador no ha sabut dominar el vestuari, perquè ell allà no comanda (ara ha col·locat Ronaldinho a la banqueta, després d'un any que no fes res i quan la pressió ha estat molt forta). Laporta ha fitxat bé algun jugador a part d'Eto'o? Una pregunta (si algú ho sap, sisplau que respongui): Amb qui juga enguany Maxi López? I vendre, a qui ha venut Laporta (Rustu, Belletti i Giully)? Estic segur que Bojan, ara que el comparaven amb en Raulete, acabarà sent com Portillo: un bon jugador mediatitzat per fer-se un lloc entre les estrelles estrellades, però que es farà malbé (o el faran malbé) i acabarà amb 25 anys sent suplent en el Mallorca (aquí queda escrit), o en l'Osasuna, com Portillo.

Sort en teniu de Messi, que, per cert, me'l vaig trobar a l'aeroport quan tornava i anava amb un xandall blanc de marca Adidas; em vaig fer il·lusions i me'l vaig imaginar amb l'escut merengue. Sí, a aquest sí el fitxaria. No estaríeu a set punts sense aquest tipus.