dissabte, 12 de gener de 2008

En Pau Riba també fa nadales

Dia 10, era el darrer dia d’enguany que Pau Riba feia l’espectacle de les Nadadales (-dada- en referència al moviment dadà) a Barcelona. A més al Teatreneu, a cent metres de la meva nova casa nova. Evidentment, just ho vaig saber, vaig decidir anar-hi. Aquest és un espectacle musical entre la tradició i la innovació, que parteix de les nadales tradicionals i de la història de Crist, i ho adapta per col·locar l’acció d’aquí dos mil anys i fer un poc de sàtira de l’actualitat.

Enguany l’espectacle es deia: La ribada de l’AVE Maria. Ja fa anys que fa aquest espectacle, però el modifica parcialment depenent de les notícies d’actualitat de cada any. Abans, per exemple, el rei Hirudis (Herodes, les vocals del català s’han corregut una posició a la dreta. Hi ha un DOCSOUNERO (DICCIONARI) QUE-TE-LÉ / CATALÀ) vivia en un pujol, però ara viu entre un pujolet emergent i un puig i a la vora d’un mas amb una teulada nova, tot i que continua sent d’allò més tradicional. Tal com es diu al web de Pau Riba, enguany ha tocat el Bicing, les limitacions de velocitat a l’entrada de Barcelona, l’arribada de l’Ave Maria i el caos suprem de Rodalies, la pugna per la Terminal Sud, la gran Apagada, la Crema de fotos del rei (el ¿Por qué no te callas?), l’Alzeimer de l’expresident, la grisor de l’Intise de Pru-gris, etcètera.

Vam arribar tard, però no ens vam perdre cap cançó. En Riba anava descalç, bevia suc de fruites, tocava la guitarra i continua amb el pentinat rapat excepte unes grans patilles en forma de triangle. Estava refredat (tossia bastant), però això no va deslluir l’espectacle.

Va ser molt bo quan va dir que Dalí es va decidir fer surrealista quan a Madrid va sentir villancicos: “beben y beben los peces en el rio [los peces beben en el rio???], beben y beben y vuelven a beber [reincidents!!!], pero mira como beben al ver al dios nacido, pero mira como beben al ver al dios nacer [primer ha nacido i després el veuen nacer!?!?]”; “la virgen se está peinando entre cortina y cortina [tan petita era la cova per pentinarse entre cortines?], sus cabellos son de oro y el peine de plata fina [però no eren pobres!!!]”.

El grup que l’acompanyava era De Mortimers. Ho van fer molt bé, són bastant del tipus Comelade, és a dir, amb qualsevol cosa fan un instrument: melòdiques, campanes, paper de diari, màquina d’escriure, minipimers, etc. N’hi havia un que feia servir la panxa de tambor, i va quedar amb la panxa molt vermella, feia mal només de veure’l! Musicalment, van ser molt variats, ja que van fer des de jazz a rumba (fregant el flamenco) i cançons més lentes i tradicionals (i fidels a la tradició). Tot i això, a vegades s’assemblava més a una obra de teatre, ja que les introduccions a les cançons són tan importants com les cançons.

Ara ja, si no voleu sortir de Barcelona, enguany ja no hi arribau a temps, però per a l’any que ve, no us perdeu l’espectacle, que és molt bo i apte per a tots els públics: hi podeu anar borratxos, amb nens, amb els avis o els amics. Per cert, si hi anau, no cobraré cap comissió!


4 comentaris:

Pau ha dit...

L'any que ve intentaré anar-hi, ho prometo. Ja no podrà ser sortint del postgrau, però tindria el seu encant que hi anéssim tots igualment, no trobes? ;)

Salut!!

Ciceró Pascual ha dit...

A veure què passa! Jo m'hi apunt. Sona com un retrobament que podríem fer cada any. Per cert, encara no hem fet el PALMA...

Ah! Si hi haguéssim anat quatre, no sé si ens haurien deixat entrar, era ple i vam ocupar els darrers seients.

Avui me deien que potser enguany encara soni per Gràcia una altra volta. Ja informaria.

memi ha dit...

Enguany en Pau i De Mortimers no faran les nadadales al Teatreneu però sí que es podran veure per Barcelona. 19 i 20 de desembre a la Sala Muntaner a la 1 de la matinada i el mateix dia 20 de desembre per la tarda els ha programat el Drap Art i els trobareu al CCCB. Cop d'ull al calendari:
http://www.pauriba.com/concerts.htm

Ciceró Pascual ha dit...

1.000 gràcies, Memi!!!

Ja tenc entrada!!!