dimecres, 27 de febrer de 2008

Que ens toquin els ous, passa; però la llengua, no

Avui vespre partiré cap a Menorca i us volia deixar una entradeta sobre en Pau Riba, que prest traurà un disc nou. El problema és que casualment he sabut què me trobaré a Menorca. No em trobaré les platges i la tranquil·litat que diuen que troben tots els que hi vénen de turista, sinó que em trobaré un judici a un al·lot de 18 anys, Eduard Coll, i a la seva mare, Maria José Castan —ferreriencs—, per «falta de desobediencia a la autoridad». Aquesta falta no és més que parlar en català i negar-se a parlar en castellà a la Policia Nacional.

El judici serà demà dia 28 de febrer de 2008 a les 10.15 h a Maó. Un poc abans (supòs que cap a les 10.00 h) hi haurà una concentració davant del jutjat d'instrucció núm. 3 de Maó, al passeig Marítim núm. 49. Així, tothom que pugui, cap allà s’ha dit! I qui no, que en faci el màxim de difusió (si no de la concentració, del cas).

No sé si s’ha fet o si es farà una recollida de firmes; però, si de cas, ja us avisaria.

Si voleu tenir-ne més informació, podeu mirar aquest bloc que us enllaç. Hi ha la denúncia penjada i explica el cas molt millor que jo (hi ha informació de primera mà). Us recoman que mireu la denúncia, hi ha coses molt bones. Segons la policia, la resposta del noi quan li deien que parlés en castellà era: «No bui.» Mirau si era greu l’assumpte que entre mare i fill parlaven «en catalán o menorquín» (—Quin és el dubte, senyor policia?), de tal manera que els policies no els podien entendre. I que de «todos los funcionarios» cap entengués el català, ja són collons que tenen.

http://canlluri.blogspot.com/search/label/Xerrar%20sa%20nostra%20llengua%20no%20%C3%A9s%20delicte

Així, només podem dir que si trenta-dos anys després que es morís aquell fill de puta, amb una constitució espanyola, amb un estatut d’autonomia (bé un, un a cada regió espanyola) i amb tota la feina feta, i encara ens passa açò, vol dir que no ha canviat res, que açò no ens ha servit de res i els cabrons es continuen rient de nosaltres.

A vegades també pens que ens obliguen a la lluita armada. Però, de moment —no sé si durant gaire temps—, crec que val més armar-nos de paraules, catalanes evidentment, i d’un paperet de vot a veure si hi ha algun polític que no ens decepcioni. No fa falta ser tan fill de puta com són les forces de control, però a vegades sembla que amb les bones maneres perdem el temps.

Així també, deixau-me dir que si volem viure tranquils, ni que sigui lingüísticament, només ens queda una possibilitat: independència. És ser excessivament ingenu el fet de pensar que podem esperar res millor d’Espanya, en qüestions d’autonomia i de llengua (ja ho va dir en Joan Maragall fa més de cent anys). De molt bon rotllo (i sense res en contra de molts d’espanyols, la majoria no en té cap culpa), però que se’n vagi a la merda el puto Estat espanyol i tots el que el sustenten tal com és.

Perdonau l’excés de blasfèmies, però estic indignat i, a més, aquests cabrons se les mereixen. A la merda!

divendres, 22 de febrer de 2008

Salant la toponímia i l'albergínia (i 2)

(Finalment, aquí teniu el final de les reflexions més salades que he fet fins ara. No us faig un resum de la primera part perquè és l'entrada anterior en el bloc, és molt fàcil. Potser un dia faci una enquesta d'aquestes que es poden fer al bloc; ja tenc pensada la pregunta: Què és més important salar l'alberginia o la toponímia? Però tranquils, hi haurà la possibilitat de posar les costelles de porc, que sense sal perden molt i, en canvi, amb foc de llenya i romaní guanyen molt. D'acord, el tequila també el posaré, però jo crec que és més important la llimona. Se m'ocurreix una altra enquesta: La llengua és com el menjar? Aquesta amb SMS al 666 me faria d'or: Envia GALE SÍ si creus que sí o GALE NO si creus que no —havia posat GAL en lloc de GALE, però he pensat que pot tenir certa connotació amb un escamot de la guardia civil—. Potser compri un espai de propaganda per Antena 3, a l'hora dels Simpsons que tindrà molt d'èxit. Res, aquí teniu la segona part.)


Els avantatges d’emprar l’article literari crec que són reduïts, de fet, crec que només n’hi ha un, que és la regularització sistemàtica de l’article.

Pel que fa als avantatges d’usar l’article salat en els topònims que el duen, crec que n’hi ha uns quants més:

1. Sense acceptació ens quedem sense llengua. Si renunciem als articles salats dels topònims, estarem donant motius a tots aquells que ja estan esperant per criticar (tot allò de la imposición de los catalanes), però crec que també perdrem molta acceptació entre la gent jove sense una ideologia política molt marcada. No podem fer de la llengua un acte de militància.

2. És cert que oralment distingim s’església (edifici) de l’església (institució) i es cel (físic) del cel (metafísic), i en escrit no es distingeix i ningú s’ha mort ni ha passat res. Tot i així, la semàntica dels noms propis és molt diferent a la dels comuns i per context es perd l’ambigüitat en els noms comuns (avui el cel està molt lleig, cap salador pensarà que el pare de Crist estigui enfadat), però amb els propis no, ja que el seu significat és el seu referent (avui he vist en Pere, quin Pere?). Així, no és el mateix anar a la Mola (Maó) que a sa Mola (Fornells). No és que aquests casos abundin, però així evitaríem coses com el Castell de Sant Felip, que, sincerament, em fa ganes de riure.

3. Això també representa un avantatge per als no saladors, que saben que si l’article no és salat, no s’ha de salar. Així evitaríem algun ensurt a més d’un principatí graciós que diu que «des des Fonduco es veu sa Mola i des d’allà es veu es Toro».

4. Aquest punt no és ben bé un avantatge, però és que l’article salat dels topònims no és cap amenaça per a la unitat de la llengua. De fet, si l’IEC permet que en fem ús (en aquests casos) és perquè ho sap. Després és quan apareix una Acadèmia Valenciana de la Llengua i ningú és capaç de fer autocrítica (i a l'estàndard se'l continua anomenant composicional). Però bé, això ja és una opinió que accepta moltes rèpliques.

En conclusió, amb els topònims de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera que en la parla col·loquial porten article salat, segons l'IEC, és tan lícit emprar l'article salat com el literari. Després, cadascú té les seves preferències, com en Bibiloni, que prefereix l'article literari (i bloc escrit blog) o com d’altres que preferim l’article salat. Finalment, tothom coincideix que el tractament amb relació a les majúscules i les minúscules és el mateix en l'article salat com en el literari, és a dir, en minúscula si no està en inici de frase.


Per cert, a tall de pregunta de Trivial o de Caçadors de paraules, sabíeu que això de l’article salat ve del llatí ipse, ipsa, ipsum? I sabíeu que això de salar és una cosa bàsicament illenca? Al continent, hi queden set parlants? Doncs sí (dos més dos menys...), quatre a l’Empordà (Principat de Catalunya) i tres a Tàrbena (País Valencià). En illes, es parla amb l’article salat a Formentera, a Eivissa (a banda i banda de l’autopista), a Menorca (sí, amb això ens hem posat d’acord tota l’illa, fins i tot maonesos i ciutadellencs), Mallorca (excepte Pollença), potser Cabrera i Sardenya (excepte l’Alguer). Sí, el sard també sala, és l'única llengua romànica que també sala.

dimecres, 20 de febrer de 2008

Salant la toponímia i l'albergínia (1)

L’altre dia a classe va sortir el tema de l’article salat en els topònims. El tema era què fer en casos com ara sa Mesquida: 1) sa Mesquida, 2) la Mesquida, 3) Sa Mesquida i 4) La Mesquida. Així, el tema tenia dos punts: a) manteniment o canvi de l’article salat i b) la majúscula o la minúscula de l’article.

La qüestió és que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) té un document que es diu «Topònims de les illes Balears» (<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041%5C00000055.pdf>), acordat el 21 de desembre de 1989. En aquest document es determina que els articles dels topònims que són salats es poden escriure tant amb article salat com literari. El problema és que aquesta ambigüitat no decideix res. Per una altra banda, el tractament de les majúscules i les minúscules és el mateix en l’article salat com en el literari, és a dir, en minúscula si no està en inici de text o després d’un punt.

També és interessant saber que n’opina la UIB i en Gabriel Bibiloni, sí, aquell que diu que bloc s’escriu blog i té engegada una campanya que ja us vaig dir que em semblava lletja. A més, però, és l’autor del Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears i també en teniu aquí una versió electrònica (<http://bibiloni.cat/toponimiabalear/preliminars.htm>). Ell defensa que els articles s'han d'escriure sempre literaris (com dèiem, l'IEC recull aquesta possibilitat). A la versió electrònica hi ha un annex que és un document aprovat per tots els tècnics en llengua catalana del Servei Lingüístic de la UIB, dia 30 de març de 2001. Reproduesc l’annex per als més vessuts (el DIEC2 recull vessa, però no vessut; no us sembla incoherent? Fa falta molta fe en aquesta vida...):

RESOLUCIÓ DEL SERVEI LINGÜÍSTIC DE LA UIB SOBRE L'ARTICLE

L'ús actual dels topònims amb article salat dins contextos formals es basa en una pràctica sorgida modernament i en fets d'inèrcia, i hom l'ha justificat únicament amb criteris extralingüístics, normalment d'adhesió social. L'Institut d'Estudis Catalans a partir del 1988 accepta la correcció tant de l'article salat com de l'estàndard, tot reconeixent la diferent naturalesa dels arguments a favor d'una i altra possibilitat, i dóna unes recomanacions que es presenten com a orientatives i subjectes a possibles modificacions en funció de l'ús.

Considerant que la tasca d'una institució científica com la nostra ha de ser actuar per damunt de tot amb criteris científics i cenyir-se a una argumentació centrada en la mateixa estructura de la llengua, al marge d'hipotètiques conveniències socials de difícil avaluació:

a) Es constata que no hi ha cap motiu de tipus lingüístic que avali el fet que els articles dels topònims hagin de ser una excepció al criteri d'ús universal que a les Illes Balears estableix una dualitat de formes associada a una distinció de registre formal i informal.

b) Es concep com a objectiu desitjable la recuperació d'una tradició històrica constant fins a època recent i netament mallorquina, menorquina i pitiüsa d'ús culte de la toponímia amb l'article propi de la llengua formal. Entenem aquesta recuperació com un aspecte més del respecte a la toponímia i de la seva preservació.

Per això es resol:

1. El Servei Lingüístic aplicarà normalment com a criteri d'estil en les correccions i traduccions l'ús de l'article estàndard.

2. El Servei Lingüístic, en general i especialment a través del Gabinet d'Onomàstica, recomanarà als usuaris la utilització de l'article estàndard en els usos formals, especialment en els casos en què el topònim vagi en el context d'una frase.

3. Els topònims de les llistes elaborades pel Gabinet d'Onomàstica aniran preferentment amb l'article estàndard, i podran anar acompanyades de la forma col·loquial en funció de l'ús a què s'hagin de destinar les llistes esmentades.

(Document aprovat per tots els tècnics en llengua catalana del Servei Lingüístic, per unanimitat, dia 30 de març de 2001)"

A mi em sorprèn aquesta frase: «La tasca d'una institució científica com la nostra ha de ser actuar per damunt de tot amb criteris científics i cenyir-se a una argumentació centrada en la mateixa estructura de la llengua, al marge d'hipotètiques conveniències socials de difícil avaluació», en què dóna a entendre que allò relacionat amb la sociolingüística i amb l'acceptació dels parlants no és important per a la fixació d'uns criteris; en referència al fet que l'article literari en els topònims (i només en els topònims), com diu l'IEC, no tindria «adhesió popular». Em recorda l’època del despotisme il·lustrat. Però, l’acceptació no és un procés de l’estandardització d’una llengua? «Una llengua estàndard, a diferència d’una llengua simplement codificada o normativitzada, és una varietat que, a més de tenir les propietats esmentades, té un ús efectiu dins una societat, és acceptada per la comunitat de parlants» (Bibiloni, Gabriel. Llengua estàndard i variació lingüística. Barcelona, València: 3i4, 1997).


També m'ha fet gràcia que es Castell sigui anomenat el Castell de Sant Felip, i s’afegeix com a informació addicional que el de Sant Felip es deu al fet que «es proposa d'afegir aquest determinant, històricament obvi [segurament té raó, però d'un poble que el primer dia es va dir George Town i darrerament es deia Villacarlos, potser no és tan obvi que ara sigui de sant Felip], per diferenciar el municipi d'altres que porten el mateix nom». Tot això és per no usar l'article salat? Tant costaria dir-li es Castell? He estat dotze anys empadronat en aquest municipi i he hagut de pensar cinc minuts a veure a quin poble es referia (pensava que s'hauria equivocat i devia ser un poble de Mallorca, d’aquells amb mallorquins).


(Ara haureu d'esperar la segona i darrera part, que són les conclusions i això, però tot junt me semblava massa llarg i es pot fer cansat. Serà el següent i ja el tenc fet. Possiblement, si hi esteu d'acord --i puc-- ho enviaré demà.)

dilluns, 11 de febrer de 2008

Metabloquisme

Hola a tothom,

Tenc diferentes coses a comentar. Ho farem per punts:

1. He posat un contador nou, bé, nou de fa un mes. Açò no és una lluita per l'audiència, sinó una motivació per continuar fent entrades. Tal com deia un dia en Josep, és un comptador molt generós i compta cada actualització i coses així com una entrada nova. Per tant, no tenc sis-centes visites al mes, però queda molt guai tantes, a més, si me volia motivar, així és millor.

2. A més d'açò, també tenc previst fer més canvis: vull canviar la capçalera, que sempre la mateixa cansa (per açò esper la col·laboració de na Marina, que té moltes fotos i són xules), i vull afegir un vídeo del youtube al lateral, és un den Pau riba però l'he de retallar perquè només m'interessa el comentari que fa abans de començar la cançó (en Josep me va dir que se podia fer, però amb calma).

3. Na Marina m'ha passat el relleu per escriure un meme (que no sé què vol dir, però pel context, sí) sobre propòsits blocaires per a l'any 2008. La veritat és que el canvi d'any m'ha afectat poc, així però, definiré de nou l'objectiu del bloc.
Vull fer entre una i dues entrades a la setmana, crec que és ideal, perquè més són massa i menys són pocs. Tot i que no sempre ha estat possible i us he fet alguna entrada per fer-ne una i prou, me fa ganes que siguin bones (no vull abusar del youtube, però és molt temptador per a una entrada ràpida) i de temes improvisats, és a dir, com dirien els actors còmics, no em vull encasellar i vull escriure el que em faci ganes, amb total llibertat, anarquia blocaire. De moment ho he fet. També esper que feu comentaris, ja que és el que dóna vida a un bloc. No puc demanar que tots comenteu totes les entrades, però sí que ho feu de tant en tant quan us interessi. Podeu dir el que vulgueu, no hi ha censura.
Finalment, he de passar el mort a algú (com ha fet amb mi na Marina) i el pas a tots els amics que tenc als enllaços, especialment a en Josep i na Neus (uns cracs en productivitat), i a en Carlos i en Dan (a veure si així reactiven el bloc).

4. Una crítica: qui va prémer sobre els enllaços que us vaig fer a l'Optimot fa unes setmanes? Crec que ningú, ja que algú hauria comentat que l'enllaç anava directe a la paraula imbècil. Ai mare del fill de déu, fa falta molta fe en aquesta vida...

dilluns, 4 de febrer de 2008

S'atraca la campanya electoral

Bé, s'atraquen les eleccions generals al parlament espanyol i prest podrem gaudir tots de les propagandes electorals tan divertides que hi ha, tot i que no vulgueu votar el partit. Jo he cercat pel youtube i us he fet una selecció de vídeos d'altres eleccions. Evidentment, no us pos el vídeos dels partits més coneguts, sinó de partits que cerquen vots amb originalitat (o no) a partir d'un pressupost baix. També n'hi ha que fan riure molt amb les animalades que diuen. De fet, s'entén com alguns partits no treuen més vots, és més, n'hi ha que sembla que en treuen massa.

Coalición Valenciana, molt bo:


El partit de Rosa Diaz, que acaba amb Z:


El Partido Carlista de Nafarroa:


El Partido Humanista, algú els escoltarà qualque dia (qualque dia):

El Partido del Cannabis, però no sé si encara existeix:


I penseu que els vídeos bons surten entre setmana al matí. Que gaudiu de la campanya 2008.