dimecres, 27 de febrer de 2008

Que ens toquin els ous, passa; però la llengua, no

Avui vespre partiré cap a Menorca i us volia deixar una entradeta sobre en Pau Riba, que prest traurà un disc nou. El problema és que casualment he sabut què me trobaré a Menorca. No em trobaré les platges i la tranquil·litat que diuen que troben tots els que hi vénen de turista, sinó que em trobaré un judici a un al·lot de 18 anys, Eduard Coll, i a la seva mare, Maria José Castan —ferreriencs—, per «falta de desobediencia a la autoridad». Aquesta falta no és més que parlar en català i negar-se a parlar en castellà a la Policia Nacional.

El judici serà demà dia 28 de febrer de 2008 a les 10.15 h a Maó. Un poc abans (supòs que cap a les 10.00 h) hi haurà una concentració davant del jutjat d'instrucció núm. 3 de Maó, al passeig Marítim núm. 49. Així, tothom que pugui, cap allà s’ha dit! I qui no, que en faci el màxim de difusió (si no de la concentració, del cas).

No sé si s’ha fet o si es farà una recollida de firmes; però, si de cas, ja us avisaria.

Si voleu tenir-ne més informació, podeu mirar aquest bloc que us enllaç. Hi ha la denúncia penjada i explica el cas molt millor que jo (hi ha informació de primera mà). Us recoman que mireu la denúncia, hi ha coses molt bones. Segons la policia, la resposta del noi quan li deien que parlés en castellà era: «No bui.» Mirau si era greu l’assumpte que entre mare i fill parlaven «en catalán o menorquín» (—Quin és el dubte, senyor policia?), de tal manera que els policies no els podien entendre. I que de «todos los funcionarios» cap entengués el català, ja són collons que tenen.

http://canlluri.blogspot.com/search/label/Xerrar%20sa%20nostra%20llengua%20no%20%C3%A9s%20delicte

Així, només podem dir que si trenta-dos anys després que es morís aquell fill de puta, amb una constitució espanyola, amb un estatut d’autonomia (bé un, un a cada regió espanyola) i amb tota la feina feta, i encara ens passa açò, vol dir que no ha canviat res, que açò no ens ha servit de res i els cabrons es continuen rient de nosaltres.

A vegades també pens que ens obliguen a la lluita armada. Però, de moment —no sé si durant gaire temps—, crec que val més armar-nos de paraules, catalanes evidentment, i d’un paperet de vot a veure si hi ha algun polític que no ens decepcioni. No fa falta ser tan fill de puta com són les forces de control, però a vegades sembla que amb les bones maneres perdem el temps.

Així també, deixau-me dir que si volem viure tranquils, ni que sigui lingüísticament, només ens queda una possibilitat: independència. És ser excessivament ingenu el fet de pensar que podem esperar res millor d’Espanya, en qüestions d’autonomia i de llengua (ja ho va dir en Joan Maragall fa més de cent anys). De molt bon rotllo (i sense res en contra de molts d’espanyols, la majoria no en té cap culpa), però que se’n vagi a la merda el puto Estat espanyol i tots el que el sustenten tal com és.

Perdonau l’excés de blasfèmies, però estic indignat i, a més, aquests cabrons se les mereixen. A la merda!

4 comentaris:

Xàldiga ha dit...

Indignació! Només se m'acut això. Bé, i impotència, i ràbia, i fàstig...! Com molt bé dius, ens collen, ens volen tenir lligats de mans i peus... i apunten cap allà on ens fa més mal. No canviaran, som el seu putu teatre...

Em dius allò de l'opció menys dolenta, però ni així arribarem enlloc!! Visca les ànsies de poder, l'afany de protagonisme...

Sort i feu enrenou per allà, que se n'adonin que no ens faran callar!!!

(passa informació si te n'arriba)

PETONÀS I INDEPENDÈNCIA!!!!!!

Ciceró Pascual ha dit...

Ep!

La cosa ha anat bé. Fins i tot el fiscal n'ha demanat l'absolució.

Erem uns quaranta a la concentració (cupula PSM-Menorca, EU i en Joan Tardà --ERC-- inclosos) i, en general, ha anat tot bé.

Problema solucionat, però és molt fort que s'hagi hagut d'arribar fins on s'ha arribat i la premsa menorquina gairebé no n'ha fet cap referència.

Xàldiga ha dit...

Ei!!!

Ho he seguit als diaris i bla bla bla... Déu n'hi doret amb tot plegat, ja tens raó ja... Estem ben arreglats sotmesos a aquest Estat espanyol... Que ni els volem ni ens volen, vés si en seria de fàcil, la solució!

T'envio un petonet cap a Maó!!!

Marina ha dit...

Aquests dies no he pogut fer servir l'ordinador, però m'alegro molt q s'hagi "solucionat". I ho poso entre cometes pq per a mi la solució no és que absolguin el noi i la mare, si no que expedientin els policies. Però, efectivament, sense ser independents això és demanar la lluna...