dimecres, 20 de febrer de 2008

Salant la toponímia i l'albergínia (1)

L’altre dia a classe va sortir el tema de l’article salat en els topònims. El tema era què fer en casos com ara sa Mesquida: 1) sa Mesquida, 2) la Mesquida, 3) Sa Mesquida i 4) La Mesquida. Així, el tema tenia dos punts: a) manteniment o canvi de l’article salat i b) la majúscula o la minúscula de l’article.

La qüestió és que l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) té un document que es diu «Topònims de les illes Balears» (<http://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000041%5C00000055.pdf>), acordat el 21 de desembre de 1989. En aquest document es determina que els articles dels topònims que són salats es poden escriure tant amb article salat com literari. El problema és que aquesta ambigüitat no decideix res. Per una altra banda, el tractament de les majúscules i les minúscules és el mateix en l’article salat com en el literari, és a dir, en minúscula si no està en inici de text o després d’un punt.

També és interessant saber que n’opina la UIB i en Gabriel Bibiloni, sí, aquell que diu que bloc s’escriu blog i té engegada una campanya que ja us vaig dir que em semblava lletja. A més, però, és l’autor del Nomenclàtor de nuclis de població de les Illes Balears i també en teniu aquí una versió electrònica (<http://bibiloni.cat/toponimiabalear/preliminars.htm>). Ell defensa que els articles s'han d'escriure sempre literaris (com dèiem, l'IEC recull aquesta possibilitat). A la versió electrònica hi ha un annex que és un document aprovat per tots els tècnics en llengua catalana del Servei Lingüístic de la UIB, dia 30 de març de 2001. Reproduesc l’annex per als més vessuts (el DIEC2 recull vessa, però no vessut; no us sembla incoherent? Fa falta molta fe en aquesta vida...):

RESOLUCIÓ DEL SERVEI LINGÜÍSTIC DE LA UIB SOBRE L'ARTICLE

L'ús actual dels topònims amb article salat dins contextos formals es basa en una pràctica sorgida modernament i en fets d'inèrcia, i hom l'ha justificat únicament amb criteris extralingüístics, normalment d'adhesió social. L'Institut d'Estudis Catalans a partir del 1988 accepta la correcció tant de l'article salat com de l'estàndard, tot reconeixent la diferent naturalesa dels arguments a favor d'una i altra possibilitat, i dóna unes recomanacions que es presenten com a orientatives i subjectes a possibles modificacions en funció de l'ús.

Considerant que la tasca d'una institució científica com la nostra ha de ser actuar per damunt de tot amb criteris científics i cenyir-se a una argumentació centrada en la mateixa estructura de la llengua, al marge d'hipotètiques conveniències socials de difícil avaluació:

a) Es constata que no hi ha cap motiu de tipus lingüístic que avali el fet que els articles dels topònims hagin de ser una excepció al criteri d'ús universal que a les Illes Balears estableix una dualitat de formes associada a una distinció de registre formal i informal.

b) Es concep com a objectiu desitjable la recuperació d'una tradició històrica constant fins a època recent i netament mallorquina, menorquina i pitiüsa d'ús culte de la toponímia amb l'article propi de la llengua formal. Entenem aquesta recuperació com un aspecte més del respecte a la toponímia i de la seva preservació.

Per això es resol:

1. El Servei Lingüístic aplicarà normalment com a criteri d'estil en les correccions i traduccions l'ús de l'article estàndard.

2. El Servei Lingüístic, en general i especialment a través del Gabinet d'Onomàstica, recomanarà als usuaris la utilització de l'article estàndard en els usos formals, especialment en els casos en què el topònim vagi en el context d'una frase.

3. Els topònims de les llistes elaborades pel Gabinet d'Onomàstica aniran preferentment amb l'article estàndard, i podran anar acompanyades de la forma col·loquial en funció de l'ús a què s'hagin de destinar les llistes esmentades.

(Document aprovat per tots els tècnics en llengua catalana del Servei Lingüístic, per unanimitat, dia 30 de març de 2001)"

A mi em sorprèn aquesta frase: «La tasca d'una institució científica com la nostra ha de ser actuar per damunt de tot amb criteris científics i cenyir-se a una argumentació centrada en la mateixa estructura de la llengua, al marge d'hipotètiques conveniències socials de difícil avaluació», en què dóna a entendre que allò relacionat amb la sociolingüística i amb l'acceptació dels parlants no és important per a la fixació d'uns criteris; en referència al fet que l'article literari en els topònims (i només en els topònims), com diu l'IEC, no tindria «adhesió popular». Em recorda l’època del despotisme il·lustrat. Però, l’acceptació no és un procés de l’estandardització d’una llengua? «Una llengua estàndard, a diferència d’una llengua simplement codificada o normativitzada, és una varietat que, a més de tenir les propietats esmentades, té un ús efectiu dins una societat, és acceptada per la comunitat de parlants» (Bibiloni, Gabriel. Llengua estàndard i variació lingüística. Barcelona, València: 3i4, 1997).


També m'ha fet gràcia que es Castell sigui anomenat el Castell de Sant Felip, i s’afegeix com a informació addicional que el de Sant Felip es deu al fet que «es proposa d'afegir aquest determinant, històricament obvi [segurament té raó, però d'un poble que el primer dia es va dir George Town i darrerament es deia Villacarlos, potser no és tan obvi que ara sigui de sant Felip], per diferenciar el municipi d'altres que porten el mateix nom». Tot això és per no usar l'article salat? Tant costaria dir-li es Castell? He estat dotze anys empadronat en aquest municipi i he hagut de pensar cinc minuts a veure a quin poble es referia (pensava que s'hauria equivocat i devia ser un poble de Mallorca, d’aquells amb mallorquins).


(Ara haureu d'esperar la segona i darrera part, que són les conclusions i això, però tot junt me semblava massa llarg i es pot fer cansat. Serà el següent i ja el tenc fet. Possiblement, si hi esteu d'acord --i puc-- ho enviaré demà.)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Jo també som de ses Illes i la veritat és que no acab d'entendre aquests raonament des Serveis de sa UIB i den Bibiloni. A més, ja fa temps que ho pens, si no poguéssim escriure es topònims amb salat, que és com sa gent els coneix, els identifica i s'hi sent identificat, no haurien arribat a nes nostros dies es topònims catalans "Sant Just Desvern" o "Sant Joan Despí". Aquest què? També els hem de canviar?

Anònim ha dit...

Això de "som de ses Illes" és un invent que s'estila de fa ben pocs anys. De fet, sempre que ho sent dir és en boca d'un principatí o un valencià, uns i altres s'omplen de goig dient "SES Illes" i no ho entenc. La gent d'aquí, com jo, se sent mallorquina, menorquina, eivissenca, etc., però no balear ni illenca, mai hi ha hagut aquest sentiment.
Respecte als topònims Sant Just Desvern o Sant Joan Despí, precisament han arribat als nostres dies perquè qui els va escriure no va identificar l'article i el va aglutinar. La seva intenció no era salar la contracció.

Ciceró Pascual ha dit...

La gent peninsular ens veu com una unitat i no té en compte la diferència. En bona part és per incultura; en altres, per tic, i en uns altres casos, perquè se'ls repixen "ses illes" i els Països Catalans. De fet, a Menorca hi ha gent gran que parla de les "Baleares", fet que demostra que és un mot nou i impropi als parlants.

Potser, també ens cal fer un poc més de campanya --a mi no em queden gaires amics que em parlin de "ses illes", ho han assumit i saben que m'enfad--, perquè hi ha molta gent que es pensa que és tot el mateix i que hi ha una gran comunicació.

Finalment, cal fer un atac al centralisme, que no ajuda gens a que ens vegin com a diferents pobles. (Per cert, els que diuen "ses illes" són els mateixos que escriuen "Palma de Mallorca".)