divendres, 22 de febrer de 2008

Salant la toponímia i l'albergínia (i 2)

(Finalment, aquí teniu el final de les reflexions més salades que he fet fins ara. No us faig un resum de la primera part perquè és l'entrada anterior en el bloc, és molt fàcil. Potser un dia faci una enquesta d'aquestes que es poden fer al bloc; ja tenc pensada la pregunta: Què és més important salar l'alberginia o la toponímia? Però tranquils, hi haurà la possibilitat de posar les costelles de porc, que sense sal perden molt i, en canvi, amb foc de llenya i romaní guanyen molt. D'acord, el tequila també el posaré, però jo crec que és més important la llimona. Se m'ocurreix una altra enquesta: La llengua és com el menjar? Aquesta amb SMS al 666 me faria d'or: Envia GALE SÍ si creus que sí o GALE NO si creus que no —havia posat GAL en lloc de GALE, però he pensat que pot tenir certa connotació amb un escamot de la guardia civil—. Potser compri un espai de propaganda per Antena 3, a l'hora dels Simpsons que tindrà molt d'èxit. Res, aquí teniu la segona part.)


Els avantatges d’emprar l’article literari crec que són reduïts, de fet, crec que només n’hi ha un, que és la regularització sistemàtica de l’article.

Pel que fa als avantatges d’usar l’article salat en els topònims que el duen, crec que n’hi ha uns quants més:

1. Sense acceptació ens quedem sense llengua. Si renunciem als articles salats dels topònims, estarem donant motius a tots aquells que ja estan esperant per criticar (tot allò de la imposición de los catalanes), però crec que també perdrem molta acceptació entre la gent jove sense una ideologia política molt marcada. No podem fer de la llengua un acte de militància.

2. És cert que oralment distingim s’església (edifici) de l’església (institució) i es cel (físic) del cel (metafísic), i en escrit no es distingeix i ningú s’ha mort ni ha passat res. Tot i així, la semàntica dels noms propis és molt diferent a la dels comuns i per context es perd l’ambigüitat en els noms comuns (avui el cel està molt lleig, cap salador pensarà que el pare de Crist estigui enfadat), però amb els propis no, ja que el seu significat és el seu referent (avui he vist en Pere, quin Pere?). Així, no és el mateix anar a la Mola (Maó) que a sa Mola (Fornells). No és que aquests casos abundin, però així evitaríem coses com el Castell de Sant Felip, que, sincerament, em fa ganes de riure.

3. Això també representa un avantatge per als no saladors, que saben que si l’article no és salat, no s’ha de salar. Així evitaríem algun ensurt a més d’un principatí graciós que diu que «des des Fonduco es veu sa Mola i des d’allà es veu es Toro».

4. Aquest punt no és ben bé un avantatge, però és que l’article salat dels topònims no és cap amenaça per a la unitat de la llengua. De fet, si l’IEC permet que en fem ús (en aquests casos) és perquè ho sap. Després és quan apareix una Acadèmia Valenciana de la Llengua i ningú és capaç de fer autocrítica (i a l'estàndard se'l continua anomenant composicional). Però bé, això ja és una opinió que accepta moltes rèpliques.

En conclusió, amb els topònims de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera que en la parla col·loquial porten article salat, segons l'IEC, és tan lícit emprar l'article salat com el literari. Després, cadascú té les seves preferències, com en Bibiloni, que prefereix l'article literari (i bloc escrit blog) o com d’altres que preferim l’article salat. Finalment, tothom coincideix que el tractament amb relació a les majúscules i les minúscules és el mateix en l'article salat com en el literari, és a dir, en minúscula si no està en inici de frase.


Per cert, a tall de pregunta de Trivial o de Caçadors de paraules, sabíeu que això de l’article salat ve del llatí ipse, ipsa, ipsum? I sabíeu que això de salar és una cosa bàsicament illenca? Al continent, hi queden set parlants? Doncs sí (dos més dos menys...), quatre a l’Empordà (Principat de Catalunya) i tres a Tàrbena (País Valencià). En illes, es parla amb l’article salat a Formentera, a Eivissa (a banda i banda de l’autopista), a Menorca (sí, amb això ens hem posat d’acord tota l’illa, fins i tot maonesos i ciutadellencs), Mallorca (excepte Pollença), potser Cabrera i Sardenya (excepte l’Alguer). Sí, el sard també sala, és l'única llengua romànica que també sala.

1 comentari:

civisliberum ha dit...

Com a Comeladia recomano "Metode de Rocanrol" ja a la venda a França i que es presentara a l'abril a Barcelona.
FANTASTIC