dimarts, 25 de març de 2008

Especial Almodovar

Darrerament, amb en Josep (hola, Josep!) estem molt encegats amb aquest senyor conegut popularment per tenir un Oscar, però que nosaltres coneixem pel consum excessiu de drogues que feia en l'època de la movida madrileña. N'Almodovar ens ha polaritzat musicalment a casa, i no hi ha cap convidat que surti sense haver escoltat Gran Ganga. Fins i tot tenim projectes: un dia de ressaca, i tot, volíem fer una versió i gravar-la, però tot va acabar mirant vídeos com aquests. Així idò, aquí teniu les millors coses que ha fet n'Almodovar; si demà mor, açò és el que en passarà a la posteritat i no Todo sobre mi madre ni hòsties.

Per cert, resem tots un Pare Nostre per a McNamara, el company musical (i no només musical) de l'heroi de Hollywood. Tot i que el va matar una heroïna, ell no era tan dolent com pot semblar. Al limbo sia (A. L. S.).







Paint

dijous, 20 de març de 2008

Denunciant

(Això de fer feina a un diari s'ha de notar. Però en fi, tots els diaris tenen l'agència EFE, que en qualsevol moment te poden treure d'un merder. Ara, us pos informació per denunciar com uns neonazis de la Franja d'Aragó van de catalanistes i les coses no han acabat bé del tot i hi ha judicis i coses. Bé, el text ho explica millor. Aquests feixistes són de Democracia Nacional. Jo sempre he dit que aquest és el partit d'extrema dreta que més m'espanta després del PP. Idò , per dir-vos això, he recorregut al bloc que denúncia els fets, <http://locacaodelafacao.wordpress.com/>, on podeu trobar el text en català, aragonès i castellà. Jo us el col·loc en aragonès, perquè vull i per fer difusió d'aquesta llengua més menystinguda que la nostra. A poc a poc, ho entendreu tot, segur. I si no, a la font!, que hi diu moltes més coses. Com sempre, també hi ha recollida de signatures per tot el merder i els judicis i coses. El text està ple d'enllaços, supòs que arribaran tots bé. I si no això, a la font. Quan els blocs es tornen diaris d'informació, vol dir que tenim un problema greu amb els mitjans de comunicació de masses que, lluny de donar la informació real, donen la informació que els és afí al seu grup econòmic i empresarial. Així, qui va informar millor sobre el ferrerienc, sa mare i la policía nacional va ser el bloc Ca'n Lluri i ara Lo cacao de la Facao. Casualment, aquestes coses no interessen a ningú.

Finalment, deixant la informació per fregar la demagògia, he rebut un correu que fa saber que el PP de Talavera de la Reina, a Toledo, té un militant que va anar a llistes per l'Ajuntament que es dedica a fer-se fotos amb els gats que acaba de matar amb pedres. Són imatges lletges i el tipus fa por, sembla posseït. La pregunta: D'aquests n'hi ha a cada casa o només a cal PP?)

"Güe ha estau un diya espezial, porque grazias ta os blaveros d’a Francha emos conoxiu o mondongo de l’estau. Fa un tiempo denunziemos en poblico que Facao yera un cuco d’a estrema dreita biolenta en a Francha. No en febamos porque ellos piensen diferén que no nusatros sobre a luenga aragonesa. En denunziemos porque han promobiu a biolenzia, han feito manifestazions con partius d’estrema dreita, s’arroclan con atras collas biolentas y han pertenexiu a partius que reniegan d’os menimos prinzipios democraticos. No yera una fateza. As consecuenzias d’ixa denunzia son, por l’inte, que nusatros emos sufriu un prozeso chudizial, una detenzión a mans d’a polizia, un estanza en a garchola y a confiscazión por tiempo indeterminau de mobils y informazión presonal. Agora yera a millor oportunidat ta esfender a nuestra denunzia poblica y la faigamos plegar a toz os puestos an quieren que mos callemos.”

En ista pachina puez trobar o relato d’o prozeso chudizial que sufren as presonas que han denunziato en poblico as rilazions dente Facao y a estrema dreita, asinas como a posterior detenzión, estanza en garchola y confiscazión de propiedaz feita por a polizia. Podez siñar en solidaridat a las denunzias poblicas y informar-tos d’as dos berdaz d’a Facao: “Qué esfienden sobre o catalán en a Francha” y “qué autibidaz d’asoziazión con a estrema dreita y apolochía d’a biolenzia en fan. Por fabor, esparde tota ista informazión dentre la chen que li pueda intresar.





(I aquí això del pepero matagats.)


El tipus, Jaime Ferrero, és el de la dreta.


Si voleu, tenc més fotos, però crec que no cal. El mal ja està fet.

dimecres, 12 de març de 2008

Victòria del bipartidisme i un nou a la travessa

(El titular l’he passat per correcció, el redactor havia escrit: «Victòria del PPSOE i un 9 a La Quiniela».)


El dia de les eleccions va ser molt estrany. Primer de tot, vaig passar el matí amb les meves nebodes d’Olot, que el seu pare era a una mesa electoral passant el dia. Després cap a fer feina. Em va recordar el Barça-Madrid del desembre que em vaig perdre per la feina: un esdeveniment que sempre seguesc de molt a prop i ara estava informat, però en un lloc poc habitual i sense imatges. A les 20.00 h tenia un nou a la travessa, creia que el València guanyava i un un al Barça (tot de cara per fer un onze, era un senyal). Vaig mirar les enquestes per l’Avui i Vilaweb i donaven el PSOE pròxim de la majoria absoluta. I em diuen que el València va dos a dos. Ja no va arribar cap notícia bona en tota la nit.

Amb els nervis vaig continuar fent feina, no podíem perdre temps, tindríem una feinada amb això de les eleccions i el Barça de nit. A les nou, el València havia empatat i començaven els resultats parcials. De mica en mica, es va confirmar tot. I el Vila-real es va avançar. Quan vaig tornar de sopar ja estava tot dat i beneït menys el Barça, que empatava («no només m’ha de rebentar la travessa, sinó que encara puntuarà», vaig pensar). Poques vegades m’havia fet tanta ràbia una derrota del Barça. Prop de les dotze me van dir que un deu es pagava a sis euros. Encara no entenc com els equips catalans m’han fotut tant aquesta jornada (Barça, Vila-real, València i Mallorca) i no sé si té relació amb les eleccions: Els mals resultats d’Unitat, Esquerra i el Bloc m’han fotut aquestes eleccions.

I ara, un poc d’anàlisi dispers (o també anomenat pluja d’idees). Després d’una victòria del PP i una majoria absoluta del PSOE, aquest era el pitjor resultat que hi podia haver. Algú va veure el debat no bipartidista? Hi havia cap cap de llista? Tot aquest muntatge no ha fet més que reforçar això que ja es veia a venir. S’ha fet creure que el PP podia tornar al poder i la gent ha tornat a fer el vot útil cap al PSOE. El vot és tradició i campanya, creieu que algú que mira els programes del cor mira els programes electorals dels partits? I així vota tothom. La gent —entès com a massa— no fa un vot parlamentari, fa un vot presidencialista. Algú pensava que Llamazares podia ser president? Idò, per què votar-lo? IU ha de replantejar-se moltes coses. Potser en treiem alguna cosa positiva i tot. Ciudadanos, tot i les expectatives, no ha fet res, quatre vots més que el partit antitaurí. Alerta, però, amb na Rosa Diez, tres quarts del mateix, però amb més incidència en el terrorisme.

Crec que l’atemptat d’Arrasate ha beneficiat el PSOE, han demostrat la seva lluita constant contra els terroristes i aquestes coses. Els franquistes van morint, però el PP no baixa. Saben educar els seus fills per mantenir el vot! Jo pensava que quan morissin el PP baixaria, però no. Això vol dir que la gent jove també els vota o que tenen reconvertits.

Recordeu que fa quatre anys en Carod demanava a la gent de dretes que votés convergència? Igual que ara! No han enfocat bé la situació i la gent els ha castigat massa (ja us ho vaig dir). Podem entendre que l’excedència d’abstenció al Principat amb relació a l’Estat espanyol és de nacionalistes d’esquerres i emprenyats? Crec que això ens perjudicarà com a país (a tots, de Salses a Guardamar). Us heu fixat que el nacionalisme de dreta (CiU i PNB) és el que ha sortit més ben parat del joc bipartidista? Sobta sobretot després de la campanya tan dura que ha fet en Durán.

Quan temps feia que EU no treia més vots que els nacionalistes a Menorca? I mirau com està IU a Espanya. Ja us vaig dir que estava perdent esperances amb Unitat, però me sap greu. N’hi ha qui diu que anar amb Unió Mallorquina ha fet molt de mal, o que la gent no ho ha sabut què era. De fet, a Menorca i Eivissa ha fet mal el fet que és una coalició feta amb clau mallorquina. Sempre el centralisme.

Un cas paral·lel és el del Bloc al País Valencià. També ha perdut vots considerablement i no és una coalició feta a corre-cuita com Unitat. Potser el problema no era Unitat, ni ERC ni el Bloc, sinó un canvi de mentalitat en el votant de l’Estat espanyol: Benvinguts, de nou, a l’època del bipartidisme total!

dimecres, 5 de març de 2008

Un llibre: 'Les onze Mille Verges' d'Apollinaire


Les onze Mille Verges (Les onze mil vergues) és una novel·la de Guillaume Apollinaire publicada el 1907. Aquest senyor és més conegut pels cal·ligrames i introduir el surrealisme a la poesia, però es veu que quan feia novel·la no tenia res a veure amb cap cal·ligrama.

L'obra explica la història del príncep romanès Mony Vibescu, un tipus que decideix que ja no en té prou amb deixar-se sodomitzar pel vicecònsol de Sèrbia, Bandi Fornoski, i se'n va a la recerca d'aventures millors en un periple que el porta de Bucarest a París, després per tota Europa i finalment a Port-Arthur (a la Xina).

El llibre descriu moltíssimes escenes que inclouen vouyerisme, sadomasoquisme, coprofília (follen amb merda), coprofàgia (mengen merda) i necrofília (follen una morta, que es va morir asfixiada mentre menjava un cony); hi ha sexe homosexual, heterosexual; amb sang, pixades, cagades, animals, violència, etc. És una obra que realment hi ha fragments que fan molt de fàstic.

En castellà la podeu trobar amb el nom de Las once mil vergas publicada per l'editorial Laertes. En català, que jo sàpiga, encara no s'ha publicat mai. És un llibre curt (unes cent paginetes). Jo me'l vaig llegir de casualitat (bé, simplement no sabia què em trobaria) ja fa tres o quatre anys i darrerament torn a tenir ganes de llegir-lo. És una experiència interessant, llegir-lo; de fet, però, crec que no hi ha res que serveixi d'exemple per practicar, però de tant fàstic que fa, fins i tot és graciós. Una provocació supòs. Al 1907 devia fer el seu efecte.

dilluns, 3 de març de 2008

Més d'eleccions

Ja he tornat de Menorca. He tornat amb poques esperances que Unitat tregui un diputat. He vist el bipartidisme en la gent i, avui, he vist enquestes que només tenen de significatiu una baixada molt importat de tots els partits nacionalistes de l'Estat. Perdrien escons (que etimològicament seria més normal escony, però no sona gaire fi) ERC, CiU, PNB, BNG, i la Chunta perdria el diputat que té. Així, sembla que només augmentarien els vots d'IU (no penseu que gaire, tampoc) i del PP.

Ja fa setmanes que no crec que guanyi les eleccions el PP, així, per mi, els pitjors resultats que es poden donar és una baixada i una pèrdua de força del vot nacionalista, que se suma a la baixada de la força d'esquerres (independentment de la nació i sense comptar el PSOE com a esquerres) que hi ha hagut des de fa uns anys.

Si volem analitzar el perquè de la possible baixada dels nacionalisme, és evident. A Menorca, la manca de tradició nacionalista en el congrés és encara més important que en unes municipals, i així supòs que per tot amb poc costum de fer un vot en clau nacional. Però a les zones amb més representació deu ser a causa que malgrat trenta anys de 'democràcia' no s'ha tret res més que uns estatuts que no garanteixen gairebé cap dels drets que volem. La gent està cansada de reclamar independència i avantatges de tot tipus que no arriben i, desencantada, opta per no votar o per fer-ho en blanc o nul.

Així, sobretot principatins que esteu descobrint que no hi ha opció bona sinó menys dolenta, us demanaria, ja que estem en campanya, que envieu algú de tendència esquerrenosa i nacionalista a Madrid, que vulguis que no, defensarà millor els nostres drets que qualsevol candidat del PSOE i del PP, els grans beneficiats de l'absentisme electoral. És l'opció menys dolenta, però desenganyem-nos...

Per cert, la cançoneta que he enganxat al costat, en castellà, és un avanç del CD nou den Pau Riba. Aquesta cançó es pot descarregar a l'ordinador gratuïtament. Esper que sigui l'única en castellà que faci, que és bona, però amb una en foraster ja n'hi ha prou. Si l'avi en Carles veiés que fan el nét i els besnéts...