dimecres, 12 de març de 2008

Victòria del bipartidisme i un nou a la travessa

(El titular l’he passat per correcció, el redactor havia escrit: «Victòria del PPSOE i un 9 a La Quiniela».)


El dia de les eleccions va ser molt estrany. Primer de tot, vaig passar el matí amb les meves nebodes d’Olot, que el seu pare era a una mesa electoral passant el dia. Després cap a fer feina. Em va recordar el Barça-Madrid del desembre que em vaig perdre per la feina: un esdeveniment que sempre seguesc de molt a prop i ara estava informat, però en un lloc poc habitual i sense imatges. A les 20.00 h tenia un nou a la travessa, creia que el València guanyava i un un al Barça (tot de cara per fer un onze, era un senyal). Vaig mirar les enquestes per l’Avui i Vilaweb i donaven el PSOE pròxim de la majoria absoluta. I em diuen que el València va dos a dos. Ja no va arribar cap notícia bona en tota la nit.

Amb els nervis vaig continuar fent feina, no podíem perdre temps, tindríem una feinada amb això de les eleccions i el Barça de nit. A les nou, el València havia empatat i començaven els resultats parcials. De mica en mica, es va confirmar tot. I el Vila-real es va avançar. Quan vaig tornar de sopar ja estava tot dat i beneït menys el Barça, que empatava («no només m’ha de rebentar la travessa, sinó que encara puntuarà», vaig pensar). Poques vegades m’havia fet tanta ràbia una derrota del Barça. Prop de les dotze me van dir que un deu es pagava a sis euros. Encara no entenc com els equips catalans m’han fotut tant aquesta jornada (Barça, Vila-real, València i Mallorca) i no sé si té relació amb les eleccions: Els mals resultats d’Unitat, Esquerra i el Bloc m’han fotut aquestes eleccions.

I ara, un poc d’anàlisi dispers (o també anomenat pluja d’idees). Després d’una victòria del PP i una majoria absoluta del PSOE, aquest era el pitjor resultat que hi podia haver. Algú va veure el debat no bipartidista? Hi havia cap cap de llista? Tot aquest muntatge no ha fet més que reforçar això que ja es veia a venir. S’ha fet creure que el PP podia tornar al poder i la gent ha tornat a fer el vot útil cap al PSOE. El vot és tradició i campanya, creieu que algú que mira els programes del cor mira els programes electorals dels partits? I així vota tothom. La gent —entès com a massa— no fa un vot parlamentari, fa un vot presidencialista. Algú pensava que Llamazares podia ser president? Idò, per què votar-lo? IU ha de replantejar-se moltes coses. Potser en treiem alguna cosa positiva i tot. Ciudadanos, tot i les expectatives, no ha fet res, quatre vots més que el partit antitaurí. Alerta, però, amb na Rosa Diez, tres quarts del mateix, però amb més incidència en el terrorisme.

Crec que l’atemptat d’Arrasate ha beneficiat el PSOE, han demostrat la seva lluita constant contra els terroristes i aquestes coses. Els franquistes van morint, però el PP no baixa. Saben educar els seus fills per mantenir el vot! Jo pensava que quan morissin el PP baixaria, però no. Això vol dir que la gent jove també els vota o que tenen reconvertits.

Recordeu que fa quatre anys en Carod demanava a la gent de dretes que votés convergència? Igual que ara! No han enfocat bé la situació i la gent els ha castigat massa (ja us ho vaig dir). Podem entendre que l’excedència d’abstenció al Principat amb relació a l’Estat espanyol és de nacionalistes d’esquerres i emprenyats? Crec que això ens perjudicarà com a país (a tots, de Salses a Guardamar). Us heu fixat que el nacionalisme de dreta (CiU i PNB) és el que ha sortit més ben parat del joc bipartidista? Sobta sobretot després de la campanya tan dura que ha fet en Durán.

Quan temps feia que EU no treia més vots que els nacionalistes a Menorca? I mirau com està IU a Espanya. Ja us vaig dir que estava perdent esperances amb Unitat, però me sap greu. N’hi ha qui diu que anar amb Unió Mallorquina ha fet molt de mal, o que la gent no ho ha sabut què era. De fet, a Menorca i Eivissa ha fet mal el fet que és una coalició feta amb clau mallorquina. Sempre el centralisme.

Un cas paral·lel és el del Bloc al País Valencià. També ha perdut vots considerablement i no és una coalició feta a corre-cuita com Unitat. Potser el problema no era Unitat, ni ERC ni el Bloc, sinó un canvi de mentalitat en el votant de l’Estat espanyol: Benvinguts, de nou, a l’època del bipartidisme total!

4 comentaris:

Xàldiga ha dit...

Passava per aquí... i he pensat: "recorda-li que també cal el segell, no sigui cas!"

Mai abans no havia votat tan en contra del que realment tenia ganes de fer! I total per a què?

Carlos ha dit...

Jo vaig tenir moltes, però moltes moltes tentancions de votar en blanc. Al final no ho vaig fer, però les tres alternatives que tenia en ment van lluitar molt molt per a que no les votés. Al final vaig votar a algun dels tres partits, encara que no aquell a qui més he votat.

Per cert i parlant de centralisme, crec que els menorquins hauríem de lluitar per una circumscripció pròpia, idò que podem fer els 70.000 (?) Menorquins (i qui diu menorquins, diu eivissencs i formenters) davant els 700.000-800.000 Mallorquins. Just just entre les illes menors elegim o condicionem un diputat dels vuit. El nostre poder és quasi nul.

P.S. Encara estic sense internet, així que de moment no puc conectar-me assíduament. Però de tant en tant si puc passar-me per aquí.

Ciceró, com ho tens divendres (21) per fer un soparet a nes meu pis?

Maria ha dit...

Ja hi tornam a ser, l'únic consol és que en Marianito no és president!

Ciceró Pascual ha dit...

Ep!

"els menorquins hauríem de lluitar per una circumscripció pròpia, idò que podem fer els 70.000 (?) Menorquins [...] davant els 700.000-800.000 Mallorquins. Just just entre les illes menors elegim o condicionem un diputat dels vuit."

Carlos, he pensat molt amb això. Tota la raó del món des d'aquest punt de vista. Des d'un altre, seria l'extrem del bipartidisme, com a Ceuta, Melilla, o com al senat. No sé fins a quin punt ens seria beneficiós. (No sé si me cridaran per anar a fer feina. si no ho fan, endavant.)

Maria, fins i tot te veig molt optimista...