dimarts, 29 d’abril de 2008

La bufanda



Un dels objectius que tenia plantejats per al viatge en tren era començar a teixir una bufanda. Fins ara he estat fent calça un poc en broma, per provar, agafar pràctica. Però ara, aquesta ha de ser la primera gran obra mestra. Objectiu: la primera bufanda.

Així, aquest és l'inici de bufanda que he començat a teixir per tot el país (en el tren, evidentment). Ara que estan tan de moda els reality shows (el Termcat proposa xou d'impacte, però me sembla un terme força desencertat), la idea és anar fent un seguiment cibernètic amb escàner de l'estat de la qüestió, tot i que estic bastant decebut de la imatge, en realitat sembla més llarga (ocupa tot l'escàner, un din-A4).

Com podeu veure, la bufanda comença amb aquests colors vermellosos i l'he fet passar a verd. La idea és continuar en verd fins al final de la bufanda, que tornaré a fer el to vermellós (la idea és fer-la simètrica). Hi ha un forat en un racó del color verd i la sort és que no es veu.

Allí on s'acaba el país

I l’idioma en que escric, no l’entenen ni els morts (Ponç Pons).

I estimo a més amb un desesperat dolor la meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria (Salvador Espriu).

Sóc del sud, país que ja no hi és, que s’amaga del temps, dins el cor de la gent. Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat del somni exiliat (Obrint pas).

Com podreu veure a tots els enllaços que us he posat (copiats tots de Vilaweb), la manifestació del 25 (26) d’abril a Alacant —allí on s’acaba el país— va anar molt bé. Teníem molta por que no hi hagués gaire gent i els nazis ens apallissessin, però no. 20.000 persones segons l’organització, 6.000 segons la policia (que a més de torturar no sap contar!). El concert (no el vaig veure tot perquè vaig anar a veure i cercar Pedro i Rosabel, que van venir a fer una estoneta des de Cartagena) també va estar prou bé. Fins i tot Mugroman va estar bé, que va fer una versió de Run to de Hills d’Iron Maidem amb la lletra de La manta al coll. Va acabar molt prest, de fet, tot...


El problema va ser diumenge i dilluns a Alacant. Amics, la llengua pràcticament ha mort. A Ciutadella molta gent també vota PP, però parlen en menorquí i no passa res. Allí sents parlar valencià pel carrer una vegada de cada cent. I només vaig sentir un nen. De moment, açò m’ha fet entrar en una (espere que petita) crisi d’idees i de país, ja que no té sentit defensar una llengua morta (no confongueu amb país), però clar, pocs, però encara en queden i no els podem deixar allí tiradets ni fer un ta. Però, com ho hem de fer? El recurs estrella del cotxe-bomba no crec que faci més que empitjorar les coses. Ha de ser molt dur viure sempre allí, una batalla perduda diàriament. Fins i tot els noms dels carrers estan sols en castellà, açò no passa ni a Perpinyà (l’altre extrem quasi perdut del país)!


Bé, supose que me perdonareu el pessimisme i la mala crònica que us he fet (hi ha moltes anèctodes i coses —com ara un bar, que deia: «café y cosas para comer»— per contar), però ara mateixa pense que potser he viscut en una bombolla i tenc la imatge que el país s’esfondra amb la rapidesa que s’aixequen els gratacels a peu de platja per tota la costa.


Un darrer apunt, el diari Información (de la Provincia de Alicante), que tracta igual el València que el Racing (igual que El 9), encara posa la programació de tv3 i del canal 33. O ni se’n han adonat o reivindiquen el dret a veure’ls. Una altra cosa, a les pancartes es reclamava tv3, el 33, el 300 i el 3/24. Que no es passe tampoc eixa gent, que jo a casa de Barcelona no veig ni el 300 ni el 3/24!


+ VilaWeb: El Tren Jaume I arribarà tard a la manifestació d'Alacant | El País Valencià reclama l'emissió de TV3 i la llibertat d'expressió.
+ VilaWeb Alacant: Galeria de fotos de la manifestació del 25 d'abril (de 177 fotos que hi ha, no sortim a cap, crec).
+ Blocs de MésVilaWeb: Manifestació a Alacant, del bloc 'Festa, lluita i catalogació' (amb vídeos).

+ Canal 3/24: Milers de persones es manifesten a Alacant per reivindicar la llengua i la cultura catalanes .
+ Terra Actualidad: Unas diez mil personas claman en Alicante contra la 'censura' a TV3.
+ La Verdad: Unas diez mil personas claman en Alicante contra la «censura» a TV3.
+ Diario Información: Más de 6.000 personas exigen la señal de TV3 en Alicante.
+ Panorama Actual: Una manifestación recorre Alicante para reclamar las emisiones de TV3.
+ La Verdad: Una avería deja 'tirados' a 300 viajeros.
+ El Mercantil Valenciano: Marcha por la reapertura de TV3.
+ El País: Miles de personas reivindican TV3 en Alicante.
+ ABC: El tren deja tirados a varios cientos de manifestantes que iban a «defender» TV3.


Mireu també el youtube, ja està ple de vídeos de la manifestació i del concert.

dimecres, 23 d’abril de 2008

És sant Jordi!!!

Malgrat tot,el passat i la tradició encara forneix la nostra vida. Primer per nadal; ara, sant Jordi. És cert que es tracta d'un dia d'excés de consumisme motivat per l'excusa del descompte i les signatures, però no fa ganes deixar de celebrar un dia com aquest, tan cultural, romàntic i català. I aquí estem. Així, us recomanaré uns llibres per si encara teniu ganes de passejar per la Rambla entre milions de catalans i, enguany, milers d'anglesos borratxos que es preparen per veure el festival futbolístic del seu equip, que encaminarà el rumb cap a la final de la copa d'Europa. Llavors, feu el que vulgueu (a mi, segurament, no m'hi veureu).

Un assaig: La tiranía de la comunicación, de n'Ignacio Ramonet (el director de Le Monde Diplomatique). Crec que és del 1998 (l'estic llegint a Girona). Boníssim. Potser li dediqui una entrada al bloc, prest.

Dos nous clàssics: El baró rampant, de n'Italo Calvino, i L'estrany, de n'Albert Camus (nét de santlluïssers). Sempre hi ha grans clàssics que no hem llegit i s'haurien de llegir abans que algunes de les grans novetats, que encara no estan contrastades però tenen una gran editorial al darrere fent la promoció.

Ja us vaig recomanar fa poc Les 15.000 vergues, de n'Apollinaire. Ja sabeu què en pens d'aquest llibre. I si no, feu clic aquí.

Enguany he llegit un parrell de llibres de russos. Molt bé també. La meva infantesa, den Màxim Gorki (un dels primers ídols literaris den Papasseit), i Dubrovski, den Puixkin (un tipus del començament del segle XIX).

Cap a casa, Viatge tràgic de l'amo en Xec de s'uastrar, de n'Àngel Ruiz i Pablo (perfecte per conèixer el parlar i el caràcter menorquí i la Barcelona de principis del segle passat).

Pel que fa a la poesia, unes pinzellades: El salobre, el millor den Ponç Pons (tirant més cap a casa); El llibre de meravelles, den Vicent Andrés Estellés (poesia de la vida quotidiana, que darrerament sol ser bastant mediocre); Imitació del foc, den Rosselló Pòrcel (la segona lectura m'està agradant), i Uh, den Cassases (només n'he pogut llegir i escoltar fragments, però promet moltíssim i «qualsevol fragment d'x versos [x >= 1] conté l'obra sencera [9.072 versos], cada pàgina es pot pendre com un poema independent titulat també uh [28 versos]» --els claudàtors no són meus--. A més, l'any passat el van reeditar).

Finalment, això de regalar llibres, des d'aquí s'ha de fer cibernèticament. Així doncs, el regal de sant Jordi de Galerades és l'enllaç per tal que us pugueu descarregar en pdf les Cançons d'amor i revolució den Cassases, que estan penjades a internet. Son uns 20 poemes alguns amb dibuixets i manuscrits. Només n'he fet una lectura ràpida (ho vaig descobrir ahir), però vaig riure molt (us deix una mostra). Allà també posa que hi ha Uh per descarregar, però jo no he trobat més que un fragment recitat amb en Comelade de fons. Si ho trobeu...

Per cert, per als menys lectors, ja ha sortit el darrer cd den Sisa (Ni cap ni peus). Està fet a Mallorca amb en Joan Miquel Oliver i mig Antònia Font. I si teniu paciència, hi falta poc per al den Pau Riba.

Pregunta 1: Vosaltres què recomaneu o què regalareu?

Pregunta 2: Què us han regalat (val de tot: llibres, roses, cds, etc.)?


divendres, 18 d’abril de 2008

De mica en mica

https://www.docv.gva.es/portal/portal/2008/04/15/pdf/2008_4498.pdf

Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV)

Núm. 5742 / 15.04.2008

Conselleria d’Educació

DECRET 47/2008, d’11 d’abril, del Consell, pel que es modifica el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la Universitat d’Alacant. [2008/4498]

L’Estatut de la Universitat d’Alacant va ser aprovat pel Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, d’acord amb les previsions contingudes en la Llei Orgànica 6/2001, de 21 de desembre, d’Universitats.

Posteriorment, la Universitat d’Alacant va interposar recurs contenciós administratiu davant del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, pel que fa a la redacció final donada a l’article 2.k) del citat Estatut.

En virtut de la sentència ferma de 20 de juny de 2005, de la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, es va estimar el recurs interposat per la Universitat d’Alacant contra el Decret 73/2004, de 7 de maig, del Consell, pel qual es va aprovar l’Estatut de la dita universitat, i es reconeix el dret al fet que el Consell aprove i publique l’article 2.k) de l’Estatut de la Universitat d’Alacant d’acord amb el text original enviat per esta.

Mitjançant un edicte de 26 d’octubre de 2005, es va publicar en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana la decisió de la sentència mencionada. Posteriorment, la Universitat d’Alacant ha sol·licitat l’execució de sentència.

Per tot això, i en compliment del que establixen els articles 103 i 104 de la Llei 29/1998, de 13 de juliol, Reguladora de la Jurisdicció Contenciosa Administrativa, és procedent portar a terme les declaracions contingudes en la decisió de la sentència, per la qual cosa, a proposta del conseller d’Educació i amb la deliberació prèvia del Consell, en la reunió del dia 11 d’abril de 2008,

DECRETE

Article únic. Modificació de l’article 2.k) de l’Estatut de la Universitat d’Alacant
Modificar, perquè ho ha acordat així la Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, en sentència ferma de 20 de juny de 2005, l’article 2.k) de l’Estatut de la Universitat d’Alacant, que queda redactat amb el text enviat per esta.

DISPOSICIÓ FINAL

Única. Entrada en vigor
Este decret entrarà en vigor el mateix dia que es publique en el Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

València, 11 d’abril de 2008
El president de la Generalitat,
FRANCISCO CAMPS ORTIZ
El conseller d’Educació,
ALEJANDRO FONT DE MORA TURÓN


Sí amics, això és còpia-i-enganxa del DOGV. Direu: «I a mi què m'importen els estatuts de la UA?» Doncs sí. Sabeu què diu l'article 2.k, que el govern valencià s'ha hagut de retractar i permetre que sigui vigent? En aquell article es denomina la llengua nostra com a «valencià segons l'Estatut d'Autonomia» però «acadèmicament català».

La Generalitat Valenciana havia modificat aquesta redacció aprovada pel claustre de la Universitat d'Alacant el 2004, però la institució ho va recórrer al Tribunal Superior de Justícia valencià. El decret que us he enganxat es va debatre al ple del govern valencià l'11 d'abril passat a instàncies del conseller d'Educació, Alejandro Font de Mora (el que signa, juntament amb el Camps, que sí deveu saber qui és). La d'Alacant és la primera de les universitats que la Generalitat Valenciana li reconeix el dret a fer servir el terme català per referir-se a la llengua. El 2005, el Tribunal Superior de Justícia també va reconèixer el dret a les universitats de València i Castelló. Tot i la resolució judicial, però, encara esperen que el govern valencià aprovi la publicació. (Aquest paràgraf està mig copiat d'un bloc a què he arribat per casualitat i per això he sabut la notícia; estava molt ben explicat, no? Jo només hi he fet el toc personal. Evidentment, us he de posar l'enllaç, si no, no seria just. Aquí és!)

Així doncs, aquesta és una bona notícia una setmana abans d'anar cap a Alacant a commemorar (hi ha gent que ho celebra: uns perquè ho celebren i els altres igual que celebren una reunió) els 301 anys de la conquesta espanyola (i borbònica) del nostres reialmes (no entenc aquells que parlen de 1714). Evidentment, en el moment oportú ja en tindreu una crònica. Si no hi pensàveu i dieu: «Hòstia, cony, jo també hi vull anar!», hi ha un tren organitzat que hi va a fer el dia i torna després del concert (sona Antònia Font, Betagarri, la Gossa sorda i Mugroman). Tren, dinar i concert surt a 40 herois (depèn de l'economia i el temps disponible pot ser assumible, no? Jo he demanat festa a la feina. S'hi ha d'anar!) (Si voleu informació, feu clic aquí). Per cert, és el primer any que es fa a Alacant, sempre s'havia fet a València, però enguany és vol fer força per tot allò de tv3 (la seva). És trist haver de defensar tv3, ni que tinguin en compte la perifèria, a part del temps (que pse) i Caçadors de paraules (folklorisme: «Que majo! Mira aquell imbècil de poble quina parauleta més divertida que diu! Oh, mireu-lo, mireu-lo!»). Prou!, prest seré sospitós de blaverisme i gonellisme, però cada dia estic més cremat del centralisme de sempre i mireu com estem, que els governs encara no ens acaben de reconèixer la nostra unitat. Tots a una o deixem-ho estar!!!

dijous, 10 d’abril de 2008

El DIEC i la Romània

(Ja està actualitzat i definitiu. Jo solet he arribat a les 2.000 visites, però el format queda així com està, perquè ja m'he cansat de pernejar. Ivan, cap idea que creguis que encara no he provat? Maleïts retalla i enganxa!!!)

Segons el Diccionari de l’Institut d’estudis catalans hi ha llengües i llengües. S’ha criticat el diccionari per molts motius, però ara, de casualitat, n’he descobert un altre. Mentre feia un treball sobre apostrofació i no sé exactament per què (era per cosa que volia posar un exemple) vaig cercar aragonès al diccionari i vaig trobat això. Vaig cercar més i me’n vaig adonar que en la Romània hi ha llengües, dialectes i parlars. Amb quin criteri? Amb criteri d’oficialitat? Amb un de fixació ortogràfica? De fet, els senyors de l’IEC són arbitraris i sembla que obvien que tots ens emprenyem quan ens fan a nosaltres el mateix que el DIEC fa als aragonesos, asturians, francoprovençals i a d’altres en menor mesura.

He copiat les entrades de les llengües i algun dialecte per tal de cobrir el domini lingüístic. Hi ha coses molt bones, com ara això de: «Retoromànic –a Relatiu o pertanyent al retoromànic.» Són llestos, eh! Si n’Alcover ho veiés ja la tindríem armada. Per començar, l’aragonès és un dialecte romànic i el francès una llengua romànica. Dialecte romànic no està definit, però llengua romànica sí. Casualment, els exemples a llengües romàniques són les llengües més potents amb estat i, evidentment, el català també apareix en l’exemple.

Un altre cas especial és el de l’asturià. Per nom, sembla que és lleonès. D’acord. Després, però, diu «dialecte hispànic». Quin tipus de relació deu mantenir l’Institut d’Estudis Catalans amb l’Academia de la Llingua Asturiana?

A més a més, és més normal considerar el galaicoportuguès com una llengua unitària amb dos estàndards (o tres comptant els brasilers) i el cors com a llengua independent. Doncs no, segons l’IEC és al contrari: el gallec i el portuguès no mantenen gairebé cap relació i el cors és un parlar italià. El francoprovençal, «dialectes no estandarditzats». Evidentment, les llengües oficials —així com la nostra— no presenten cap dubte respecte al seu caràcter de llengua.

Per cert, asseguren, i es queden tan amples, que el català és una llengua iberoromànica. Ho diuen molt convençuts, de fet aquesta polèmica (és el català una llengua iberoromànica o gal·loromànica?) sempre ha estat entre espanyols (sobretot Menendez Pidal) —el català és una llengua iberoromànica— i la resta de romanistes (alemanys, sobretot, com ara Gerhard Rohlfs) —gal·loromànica—. Sembla que l’IEC dóna la raó als espanyols. Tot i així, no us preocupeu, el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española diu més o manco el mateix.


aragonès -esa

2 1 m. [FL] [LC] Dialecte romànic parlat a la part pirinenca d’Aragó.
2 2 m. [FL] [LC] Dialecte espanyol parlat a Aragó.
2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’aragonès.

asturià -ana

2 1 m. [LC] [FL] Conjunt de parlars lleonesos d’Astúries i d’una part de Cantàbria.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’asturià.

lleonès -esa

2 1 m. [LC] [FL] Dialecte hispànic parlat a l’antic regne de Lleó.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al lleonès.

francoprovençal

1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al francoprovençal.
2 m. [FL] [LC] Conjunt de dialectes no estandarditzats intermedis entre el francès i l’occità.

gallec2 -ega

2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a Galícia i part d’Astúries i de Lleó.
2 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al gallec.

portuguès -esa

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Portugal i als antics dominis portuguesos.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al portuguès.

galaicoportuguès -esa

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Galícia i a Portugal.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica medieval parlada a la franja occidental de la península Ibèrica.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al galaicoportuguès. Literatura galaicoportuguesa.

sard2 -a

2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a Sardenya.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al sard.

aranès -esa

2 1 m. [FL] Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’aranès.

gascó -ona

2 1 m. [FL] Dialecte occità parlat a Gascunya i a la Vall d’Aran.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al gascó.

occità -ana

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Occitània.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’occità.

català -ana

3 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.
3 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al català.

cors2 -a

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Còrsega o als seus habitants. Parlars corsos.
2 1 m. [LC] [FL] Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al cors.

italià -ana

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Itàlia, Còrsega i al cantó suís de Ticino.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’italià.

espanyol -a

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Espanya i als antics dominis espanyols.

francès -esa

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a França, als antics dominis francesos i en una part de Bèlgica i de Suïssa.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al francès.

dàlmata

2 1 m. [FL] Llengua romànica, avui extingida, parlada a Dalmàcia.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al dàlmata.

romanès -esa

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Romania i a Moldàvia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al romanès.

retoromànic -a

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al retoromànic.
2 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a la Suïssa oriental i al nord d’Itàlia.
3 [FL] [LC] retoromànic central Conjunt de dialectes parlats a la regió de les Dolomites, al centre del domini retoromànic.

romànic -a

1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als pobles conquerits pels romans.
3 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a les llengües romàniques.


6 3 [FL] [LC] llengües romàniques Llengües sortides del desenvolupament del llatí vulgar: portuguès, espanyol, català, francès, italià, romanès, etc.

iberoromànic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’iberoromànic.
2 m. [FL] [LC] Grup de llengües romàniques parlades a la península Ibèrica.

gal·loromànic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als gal·loromans.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de les llengües romàniques, format pel francès i l’occità i pel conjunt de dialectes que constitueix el francoprovençal, parlats a l’antiga Gàl·lia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al gal·loromànic.

dilluns, 7 d’abril de 2008

Sí, faig calça

(Primer de tot, com sabeu, m’agrada informar dels canvis del bloc. Ara us diré que he afegit un subtítol que crec que defineix molt bé el bloc: «La filosofia del plat combinat.» La idea no és meva, és el nom d’un disc den Pascal Comelade, però crec que s’adiu perfectament a la definició d’aquest bloc. O com diria en Pau Riba, aquest bloc no és com un disc de la Maria del Mar Bonet, «que saps que si vols rosquilles, tindràs rosquilles».)

Dimarts en el tren una amiga em va ensenyar a fer calça (mitja, en diríeu alguns, «ai que graciosos aquests illencs», dirien uns altres) i estic molt content i ho he dit per tot on he passat. És una cosa que requereix moltíssima paciència, un poc de manya i gens de força. S’aprèn ràpid, si us interessa... He calculat que pas cinc hores a la setmana als trens (sense tenir en compte el metro) i com ja pas el dia llegint, què millor podia fer en el tren que calça? A més, és una cosa que enganxa: Diumenge vaig baixar de Girona a Barcelona per anar a veure el Menorca Bàsquet (van perdre, però, els reputes) i em vaig arriscar a perdre les agulles —que a més no són meves— perquè vaig voler fer calça en el tren (unes tres hores, entre l’anada i la tornada), però després no les podia entrar al Palau Blaugrana. Me les vaig amagar a la cama, enganxades en el calcetí i la llana enrevoltada a la cama. A la senyora que anava abans que jo li van palpar les cames, em vaig posar molt nerviós, però al final no me les van trobar i després vaig anar al bany a treure-les de la cama.

Només m’he trobat amb dos problemes totalment diferents: Primer, encara no en sé gaire, estir massa el fil i després costa molt de passar l’agulla, a vegades m’invent punts i sembla que estic teixint un trapezi i també me queden forats que semblen xines, i, segon, m’han mirat amb cara rara. Què passa amb el segon problema? Només poden fer calça les dones? Això m’acosta a conductes femenines i, per tant, homosexuals? Encara hem de fer que els nens juguin a cotxes i futbol i les nenes a barbis i cuinetes (i, evidentment, que no s’acostin els uns als altres, que se’ns desvia el nen!)? Crec que en el món hi ha coses i no coses d’homes i coses de dones. Pensava també que bona part de la societat (homes i dones) ja ho tenia entès així, però encara tenim més prejudicis dels que creia i això no és bo per arribar a la igualtat total entre homes i dones. Si la gent riu d’un home que fa calça, no és només que l’home estigui discriminat per raons de sexe i pobres homes, sinó que les dones encara tenen el rol social de fer calça mentre esperen que el seu marit torni del bar o del futbol. Darrere d'un home discriminat i ha moltes dones.

A mi, amics i desconeguts me miraran amb una cara com si sigui la persona més estranya del món perquè m’agraden les dones i m’agrada fer calça, però l’hivern que ve tindré —fins que la perdi, és clar—una bufanda molt bonica i molt llarga que m’hauré teixit jo mateix. Mentrestant, l’altra gent anirà al carrer Pelai a veure si troba la bufanda que li agrada.

dimecres, 2 d’abril de 2008

ARA

Passen els minuts, notem els segons, s’allarguen infinitament les hores, i els dies; però els anys, els anys volen: un any són dotze miserables mesos de quatre ràpides setmanes. El TEMPS se’n riu de nosaltres perquè passen els segons i els minuts i les hores i els dies i les setmanes i els mesos i els anys, i què? RES ha canviat, uns han mort, uns altres engendrat i els més petits ja són nats, què ha canviat? Quin és el CANVI? L’alçada, el pèl, el perfum? El CALENDARI! Ell és la mesura de totes les coses sense importància, ans el sol surt cada dia i quan se’n va ve la lluna. Avui la mare engendra una filla que demà li engendrarà una néta, però el temps no passa ni torna, de fet, ni existeix. EL TEMPS NO EXISTEIX. El temps és follia, la vida és passió, les hores són noves i el dia no és rutina ni l’any un cicle. Tant per tant, som el fruit del passat i desvirguem dia a dia el futur. FUTUR? No! Desflorem el nou present que ens arriba en cada bri de temps. Present d’infantesa, present de fornica, present de vellesa. Guanyem-nos l’ARA! Demà ja lluitarem per l’ara de demà, demà-passat ja lluitaran els altres pel seu ara.

A mi, que ni Déu em porti flors.