dimarts, 29 d’abril de 2008

Allí on s'acaba el país

I l’idioma en que escric, no l’entenen ni els morts (Ponç Pons).

I estimo a més amb un desesperat dolor la meva pobra, bruta, trista, dissortada pàtria (Salvador Espriu).

Sóc del sud, país que ja no hi és, que s’amaga del temps, dins el cor de la gent. Sóc del sud, del front meridional, del parlar refugiat del somni exiliat (Obrint pas).

Com podreu veure a tots els enllaços que us he posat (copiats tots de Vilaweb), la manifestació del 25 (26) d’abril a Alacant —allí on s’acaba el país— va anar molt bé. Teníem molta por que no hi hagués gaire gent i els nazis ens apallissessin, però no. 20.000 persones segons l’organització, 6.000 segons la policia (que a més de torturar no sap contar!). El concert (no el vaig veure tot perquè vaig anar a veure i cercar Pedro i Rosabel, que van venir a fer una estoneta des de Cartagena) també va estar prou bé. Fins i tot Mugroman va estar bé, que va fer una versió de Run to de Hills d’Iron Maidem amb la lletra de La manta al coll. Va acabar molt prest, de fet, tot...


El problema va ser diumenge i dilluns a Alacant. Amics, la llengua pràcticament ha mort. A Ciutadella molta gent també vota PP, però parlen en menorquí i no passa res. Allí sents parlar valencià pel carrer una vegada de cada cent. I només vaig sentir un nen. De moment, açò m’ha fet entrar en una (espere que petita) crisi d’idees i de país, ja que no té sentit defensar una llengua morta (no confongueu amb país), però clar, pocs, però encara en queden i no els podem deixar allí tiradets ni fer un ta. Però, com ho hem de fer? El recurs estrella del cotxe-bomba no crec que faci més que empitjorar les coses. Ha de ser molt dur viure sempre allí, una batalla perduda diàriament. Fins i tot els noms dels carrers estan sols en castellà, açò no passa ni a Perpinyà (l’altre extrem quasi perdut del país)!


Bé, supose que me perdonareu el pessimisme i la mala crònica que us he fet (hi ha moltes anèctodes i coses —com ara un bar, que deia: «café y cosas para comer»— per contar), però ara mateixa pense que potser he viscut en una bombolla i tenc la imatge que el país s’esfondra amb la rapidesa que s’aixequen els gratacels a peu de platja per tota la costa.


Un darrer apunt, el diari Información (de la Provincia de Alicante), que tracta igual el València que el Racing (igual que El 9), encara posa la programació de tv3 i del canal 33. O ni se’n han adonat o reivindiquen el dret a veure’ls. Una altra cosa, a les pancartes es reclamava tv3, el 33, el 300 i el 3/24. Que no es passe tampoc eixa gent, que jo a casa de Barcelona no veig ni el 300 ni el 3/24!


+ VilaWeb: El Tren Jaume I arribarà tard a la manifestació d'Alacant | El País Valencià reclama l'emissió de TV3 i la llibertat d'expressió.
+ VilaWeb Alacant: Galeria de fotos de la manifestació del 25 d'abril (de 177 fotos que hi ha, no sortim a cap, crec).
+ Blocs de MésVilaWeb: Manifestació a Alacant, del bloc 'Festa, lluita i catalogació' (amb vídeos).

+ Canal 3/24: Milers de persones es manifesten a Alacant per reivindicar la llengua i la cultura catalanes .
+ Terra Actualidad: Unas diez mil personas claman en Alicante contra la 'censura' a TV3.
+ La Verdad: Unas diez mil personas claman en Alicante contra la «censura» a TV3.
+ Diario Información: Más de 6.000 personas exigen la señal de TV3 en Alicante.
+ Panorama Actual: Una manifestación recorre Alicante para reclamar las emisiones de TV3.
+ La Verdad: Una avería deja 'tirados' a 300 viajeros.
+ El Mercantil Valenciano: Marcha por la reapertura de TV3.
+ El País: Miles de personas reivindican TV3 en Alicante.
+ ABC: El tren deja tirados a varios cientos de manifestantes que iban a «defender» TV3.


Mireu també el youtube, ja està ple de vídeos de la manifestació i del concert.

3 comentaris:

glims ha dit...

i si vols mirar una mica a la teva terra et pots fer un bon fart de riure amb http://blog.bitassa.cat/arxiu/2008/04/26/890/ i sobretot amb l'enllaç a http://www.porbaleares.com/?p=5

Salut

Pau ha dit...

Ja era hora: jo anava esperant la crònica, sobretot per fer-te mofa del gran viatge en tren ;)

Però sí, tot plegat és una llàstima. Jo sóc dels pessimistes, en aquest sentit, tot i que crec que s'ha de seguir lluitant, ni que sigui pels que encara hi queden.

Ànims! I jo sí que veig el 300 i el 3/24 ;)

Ciceró Pascual ha dit...

Ep!

Ivan, no m'has donat un bon despertar, no, avui. Sort que aquests no fan gaire por, però alerta d'aquí uns anys o com s'organitzen...

Pau, jo sóc més d'Alfons III i no vaig anar en el Jaume I, per sort... Tot i així, cinc horetes en tren es fan molt cansades. Au, ja me diràs quin és el 300, que no sé ni de què va...