dijous, 10 d’abril de 2008

El DIEC i la Romània

(Ja està actualitzat i definitiu. Jo solet he arribat a les 2.000 visites, però el format queda així com està, perquè ja m'he cansat de pernejar. Ivan, cap idea que creguis que encara no he provat? Maleïts retalla i enganxa!!!)

Segons el Diccionari de l’Institut d’estudis catalans hi ha llengües i llengües. S’ha criticat el diccionari per molts motius, però ara, de casualitat, n’he descobert un altre. Mentre feia un treball sobre apostrofació i no sé exactament per què (era per cosa que volia posar un exemple) vaig cercar aragonès al diccionari i vaig trobat això. Vaig cercar més i me’n vaig adonar que en la Romània hi ha llengües, dialectes i parlars. Amb quin criteri? Amb criteri d’oficialitat? Amb un de fixació ortogràfica? De fet, els senyors de l’IEC són arbitraris i sembla que obvien que tots ens emprenyem quan ens fan a nosaltres el mateix que el DIEC fa als aragonesos, asturians, francoprovençals i a d’altres en menor mesura.

He copiat les entrades de les llengües i algun dialecte per tal de cobrir el domini lingüístic. Hi ha coses molt bones, com ara això de: «Retoromànic –a Relatiu o pertanyent al retoromànic.» Són llestos, eh! Si n’Alcover ho veiés ja la tindríem armada. Per començar, l’aragonès és un dialecte romànic i el francès una llengua romànica. Dialecte romànic no està definit, però llengua romànica sí. Casualment, els exemples a llengües romàniques són les llengües més potents amb estat i, evidentment, el català també apareix en l’exemple.

Un altre cas especial és el de l’asturià. Per nom, sembla que és lleonès. D’acord. Després, però, diu «dialecte hispànic». Quin tipus de relació deu mantenir l’Institut d’Estudis Catalans amb l’Academia de la Llingua Asturiana?

A més a més, és més normal considerar el galaicoportuguès com una llengua unitària amb dos estàndards (o tres comptant els brasilers) i el cors com a llengua independent. Doncs no, segons l’IEC és al contrari: el gallec i el portuguès no mantenen gairebé cap relació i el cors és un parlar italià. El francoprovençal, «dialectes no estandarditzats». Evidentment, les llengües oficials —així com la nostra— no presenten cap dubte respecte al seu caràcter de llengua.

Per cert, asseguren, i es queden tan amples, que el català és una llengua iberoromànica. Ho diuen molt convençuts, de fet aquesta polèmica (és el català una llengua iberoromànica o gal·loromànica?) sempre ha estat entre espanyols (sobretot Menendez Pidal) —el català és una llengua iberoromànica— i la resta de romanistes (alemanys, sobretot, com ara Gerhard Rohlfs) —gal·loromànica—. Sembla que l’IEC dóna la raó als espanyols. Tot i així, no us preocupeu, el diccionari de la Real Academia de la Lengua Española diu més o manco el mateix.


aragonès -esa

2 1 m. [FL] [LC] Dialecte romànic parlat a la part pirinenca d’Aragó.
2 2 m. [FL] [LC] Dialecte espanyol parlat a Aragó.
2 3 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’aragonès.

asturià -ana

2 1 m. [LC] [FL] Conjunt de parlars lleonesos d’Astúries i d’una part de Cantàbria.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’asturià.

lleonès -esa

2 1 m. [LC] [FL] Dialecte hispànic parlat a l’antic regne de Lleó.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al lleonès.

francoprovençal

1 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al francoprovençal.
2 m. [FL] [LC] Conjunt de dialectes no estandarditzats intermedis entre el francès i l’occità.

gallec2 -ega

2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a Galícia i part d’Astúries i de Lleó.
2 2 adj. [FL] [LC] Relatiu o pertanyent al gallec.

portuguès -esa

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Portugal i als antics dominis portuguesos.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al portuguès.

galaicoportuguès -esa

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Galícia i a Portugal.
2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica medieval parlada a la franja occidental de la península Ibèrica.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al galaicoportuguès. Literatura galaicoportuguesa.

sard2 -a

2 1 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a Sardenya.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al sard.

aranès -esa

2 1 m. [FL] Varietat del gascó parlada a la Vall d’Aran.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a l’aranès.

gascó -ona

2 1 m. [FL] Dialecte occità parlat a Gascunya i a la Vall d’Aran.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al gascó.

occità -ana

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Occitània.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’occità.

català -ana

3 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Catalunya, a la major part del País Valencià, a les Illes Balears, a la Franja de Ponent, a la Catalunya del Nord, a Andorra, a la ciutat sarda de l’Alguer i a la comarca murciana del Carxe.
3 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al català.

cors2 -a

1 2 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a Còrsega o als seus habitants. Parlars corsos.
2 1 m. [LC] [FL] Conjunt dels dialectes italians parlats a Còrsega.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al cors.

italià -ana

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Itàlia, Còrsega i al cantó suís de Ticino.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent a l’italià.

espanyol -a

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Espanya i als antics dominis espanyols.

francès -esa

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a França, als antics dominis francesos i en una part de Bèlgica i de Suïssa.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al francès.

dàlmata

2 1 m. [FL] Llengua romànica, avui extingida, parlada a Dalmàcia.
2 2 adj. [FL] Relatiu o pertanyent al dàlmata.

romanès -esa

2 1 m. [LC] [FL] Llengua romànica parlada a Romania i a Moldàvia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al romanès.

retoromànic -a

1 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al retoromànic.
2 m. [FL] [LC] Llengua romànica parlada a la Suïssa oriental i al nord d’Itàlia.
3 [FL] [LC] retoromànic central Conjunt de dialectes parlats a la regió de les Dolomites, al centre del domini retoromànic.

romànic -a

1 adj. [LC] [HIH] Relatiu o pertanyent als pobles conquerits pels romans.
3 adj. [FL] Relatiu o pertanyent a les llengües romàniques.


6 3 [FL] [LC] llengües romàniques Llengües sortides del desenvolupament del llatí vulgar: portuguès, espanyol, català, francès, italià, romanès, etc.

iberoromànic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent a l’iberoromànic.
2 m. [FL] [LC] Grup de llengües romàniques parlades a la península Ibèrica.

gal·loromànic -a

1 adj. [LC] Relatiu o pertanyent als gal·loromans.
2 1 m. [FL] [LC] Grup de les llengües romàniques, format pel francès i l’occità i pel conjunt de dialectes que constitueix el francoprovençal, parlats a l’antiga Gàl·lia.
2 2 adj. [LC] [FL] Relatiu o pertanyent al gal·loromànic.

2 comentaris:

Tygogal ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Ciceró Pascual ha dit...

Aquest babau del comentari eliminat no era més que un fantasma que enllaçava a un antivirus i és possible que l'enllaç sigui un virus, perquè el teclat em fa coses rares i em volien fer descarregar coses. Tot i això, no vull restringir l'entrada a ningú ni fer escriure lletretes inútils. Ha estat ràpid el reputa a més, eh?