dimarts, 29 d’abril de 2008

La bufanda



Un dels objectius que tenia plantejats per al viatge en tren era començar a teixir una bufanda. Fins ara he estat fent calça un poc en broma, per provar, agafar pràctica. Però ara, aquesta ha de ser la primera gran obra mestra. Objectiu: la primera bufanda.

Així, aquest és l'inici de bufanda que he començat a teixir per tot el país (en el tren, evidentment). Ara que estan tan de moda els reality shows (el Termcat proposa xou d'impacte, però me sembla un terme força desencertat), la idea és anar fent un seguiment cibernètic amb escàner de l'estat de la qüestió, tot i que estic bastant decebut de la imatge, en realitat sembla més llarga (ocupa tot l'escàner, un din-A4).

Com podeu veure, la bufanda comença amb aquests colors vermellosos i l'he fet passar a verd. La idea és continuar en verd fins al final de la bufanda, que tornaré a fer el to vermellós (la idea és fer-la simètrica). Hi ha un forat en un racó del color verd i la sort és que no es veu.

5 comentaris:

josep ha dit...

siseeeee molt bé per sa bufanda!!! Ara bé, he de reconèixer que sembla més grossa en foto que en "bufanda" (no puc dir "en persona"... XD).

a veure si a poc a poc arribes a muntar un imperi en plan Inditex, o un taller xino clandestí...

per cert, reality show no es comença a conèixer com a tele-realitat (no sé si va amb guió)per aquestes terres? segur que m'equivoc, però me sona molt aquest nom. Estic d'acord amb tu que xou d'impacte no és adequat. aquesta gent que inventa paraules se'n podria anar a fer una volta pes carrer de tant en tant, així no perdrien sa realitat tant de vista. A vegades sembla que viuen dins una bombolla, aquesta és sa sensació que tenc d'ells (no, no som un expert ni res per l'estil, tot lo contrari, però me ve de gust opinar sobre aquests senyors!).

iReN3 ha dit...

Oh Ciceró!! Que contenta que estic!

Fa poc temps que faig de profe, però em sembla que ja puc dir que em costarà molt trobar un alumne tan brillant com tu! L'aprenent ja ha superat la mestra! (si bé és cert que no costava pas gaire...) Recordo l'eufòria del primer dia que vas aprendre a fer anar les agulles (no fa ni un mes, potser), i el teu sms a talúries explicant-me que la segona passada sempre se t'estrenyia. He trobat molt bonic això que has escrit que serà una bufanda teixida per tots els racons del país. Procura de no perdre-la, que no hi haurà cap altra bufanda tan eixerida i catalana com la que lluiràs el proper hivern. Si t'hagués de posar nota, no en tindria prou amb una senalla de deus.

Continua així.

Ciceró Pascual ha dit...

Ep!

Josep, és cert, viuen en una bombolla i a vegades necessiten de gent normal per tornar al món (ens ho va dir un a classe).

Irene, quan te diuen molt bé és molt bonic, però quan t'ho diu la mestra encara ho és molt més (n'Irene ve a classe a la UAB amb mi i tornam junts en tren. Allà me va mostrar a fer calça. També me va haver d'ajudar a triar els colors de la bufanda, no vulgueu saber quins colors hauria triat jo ni quines maleses hauria pogut fer jo amb la llana jo sol). Tot i això, no siguis exagerada, que hi ha un forat i alguna coseta més que no ha recollit l'escàner.

Per cert, si n'he après tan ràpid és perquè he tingut molt bona mestra, no en sé més que tu, no! A més, diferent de tu només sé tancar i crec que te n'havia d'ensenyar ahir i no vaig venir a escola.

Tranquils, ja us mostraré la bufanda a tots, poques vegades surt de casa sense el material llaner!

Maria ha dit...

M'agrada per mi i tot! Encara te n'hauré d'encomanar qualcuna! Encara que crec que l'hauràs d'estrenar l'hivern que ve, a no ser que vagis de viatge a països nòrdics!

Per cert, n'Ester cosina sempre em diu quan farem es pròxim sopar...

Pau ha dit...

Molt bé, Ciceró! Ets un crack! T'has deixat d'esmentar que sort que el viatget es va allargar una miiiiica més del previst, i que gràcies a això has pogut fer un forat com cal al tros verd. Però tranquil, segueix sent una senyora bufanda, com correspon a una gran mestra, un gran alumne i un parell de grans observadors i/o comparses.

Ànims, que ja és teva! :)