dilluns, 7 d’abril de 2008

Sí, faig calça

(Primer de tot, com sabeu, m’agrada informar dels canvis del bloc. Ara us diré que he afegit un subtítol que crec que defineix molt bé el bloc: «La filosofia del plat combinat.» La idea no és meva, és el nom d’un disc den Pascal Comelade, però crec que s’adiu perfectament a la definició d’aquest bloc. O com diria en Pau Riba, aquest bloc no és com un disc de la Maria del Mar Bonet, «que saps que si vols rosquilles, tindràs rosquilles».)

Dimarts en el tren una amiga em va ensenyar a fer calça (mitja, en diríeu alguns, «ai que graciosos aquests illencs», dirien uns altres) i estic molt content i ho he dit per tot on he passat. És una cosa que requereix moltíssima paciència, un poc de manya i gens de força. S’aprèn ràpid, si us interessa... He calculat que pas cinc hores a la setmana als trens (sense tenir en compte el metro) i com ja pas el dia llegint, què millor podia fer en el tren que calça? A més, és una cosa que enganxa: Diumenge vaig baixar de Girona a Barcelona per anar a veure el Menorca Bàsquet (van perdre, però, els reputes) i em vaig arriscar a perdre les agulles —que a més no són meves— perquè vaig voler fer calça en el tren (unes tres hores, entre l’anada i la tornada), però després no les podia entrar al Palau Blaugrana. Me les vaig amagar a la cama, enganxades en el calcetí i la llana enrevoltada a la cama. A la senyora que anava abans que jo li van palpar les cames, em vaig posar molt nerviós, però al final no me les van trobar i després vaig anar al bany a treure-les de la cama.

Només m’he trobat amb dos problemes totalment diferents: Primer, encara no en sé gaire, estir massa el fil i després costa molt de passar l’agulla, a vegades m’invent punts i sembla que estic teixint un trapezi i també me queden forats que semblen xines, i, segon, m’han mirat amb cara rara. Què passa amb el segon problema? Només poden fer calça les dones? Això m’acosta a conductes femenines i, per tant, homosexuals? Encara hem de fer que els nens juguin a cotxes i futbol i les nenes a barbis i cuinetes (i, evidentment, que no s’acostin els uns als altres, que se’ns desvia el nen!)? Crec que en el món hi ha coses i no coses d’homes i coses de dones. Pensava també que bona part de la societat (homes i dones) ja ho tenia entès així, però encara tenim més prejudicis dels que creia i això no és bo per arribar a la igualtat total entre homes i dones. Si la gent riu d’un home que fa calça, no és només que l’home estigui discriminat per raons de sexe i pobres homes, sinó que les dones encara tenen el rol social de fer calça mentre esperen que el seu marit torni del bar o del futbol. Darrere d'un home discriminat i ha moltes dones.

A mi, amics i desconeguts me miraran amb una cara com si sigui la persona més estranya del món perquè m’agraden les dones i m’agrada fer calça, però l’hivern que ve tindré —fins que la perdi, és clar—una bufanda molt bonica i molt llarga que m’hauré teixit jo mateix. Mentrestant, l’altra gent anirà al carrer Pelai a veure si troba la bufanda que li agrada.

6 comentaris:

glims ha dit...

Per allà als anys 90 jo també feia mitja i ganxet (en una assignatura lliure a l'institut) i només érem 2 nois a una classe de 30. Les coses eren pitjors, el meu pare em volia desheretar quan va entrar a la meva habitació i em va trobar fent mitja amb una cua i diadema (tenia cabells) ;)

Per cert, ja posat a fer d'assessor/torracollons tecnològic et recomano que modifiquis l'amplada de la imatge de la capçalera a un 1000px ja que així es veuria tot el blog sense la barra de desplaçament horitzontal (i si a més vols canviar el tema nadalenc per un altre més adient tampoc no li faria cap mal)

Salut!

Atka Kevlarsjäl ha dit...

Jo sé fr bufandes i algun jersei senzill. Si vols emportar-te els trastos a la uni fem un taller de soluciño de dubtes :D

Ciceró Pascual ha dit...

Ep!

Ivan, del tema de l'amplada, a mi no em surt així com dius, tot i que a vegades m'ho ha fet des dels ordinadors de la universitat. Igualment, ja m'ho miraré. Pel que fa al teu cas, no fa més que confirmar que tenim un problema, del noranta no fa tant. Tot i així, potser sí que les coses van cap a millor. Això del tema nadalenc o un altre de més adient, el pas a na Marina, l'assessora d'imatge.

Marina, això i perfecte això altre que dius. No solec sortir de casa sense les agulles i un poc de fil. Així que després de dinar, un cafè i a filar!

Artalexis ha dit...

Hola tengo un blog con una caricatura que te puede gustar si queres pasa a verla saludos...
http://artalexis.blogspot.com/

Pau ha dit...

Clar que sí, Ciceró! Jo, company de viatges en tren i de fatigues universitàries, et dono tot el meu suport. És més, a partir d'ara portaré berenar (significat català) perquè no l'hagis de dur tu i et puguis concentrar a fer mitja/calça (no mitja calça, que "això no serveix per res!"). Ara, si vols tenir bufanda a l'hivern crec que t'hauràs d'espavilar, eh. Perquè una bufanda amb tants forats i amb forma de Dragon Khan no sé si serà gaire útil ;)

Fins aquesta tarda! Ala idò!

Pau.

Anònim ha dit...

Ciceró, me n'hauràs d'ensenyar. En vaig intentar aprendre fa uns quants anys i no hi ha manera!! Pr cert, el títol només li faltava un "i què", si, faig calça!!

Ens veiem aquesta tarda
Ikram