dissabte, 31 de maig de 2008

dijous, 29 de maig de 2008

On són les ales?

«Vola, vola, àngel meu

vola mentre tinguis ales

que en la vida és poc freqüent

conservar-les.


»Vola, vola àngel meu

mou les ales dins el cel blau

que quan un creix un xic més

solen caure.» Pau Riba.


Tots tenim cinc anys. Terrabastall?

diumenge, 25 de maig de 2008

D'uns exàmens i una bufanda

Aquest dimarts tenc dos exàmens; en principi en tenc un de bastant complicat i un que ho és molt. Aquests exàmens, però, no suposen cap problema, perquè ja sé a quina hora són, què hi entra i sé què és tot el que hauria de saber.

En canvi, dimarts passat tenia classe a la una de Metodologia de la Investigació Lingüística, com sempre, i vaig arribar ben content a classe a la una i mitja (dos quarts de dues, es diu, també). Tot i que el vespre abans vaig anar a veure l'Anti-karaoke, me vaig despertar prest, però me vaig enredar més del compte. La sorpresa que me vaig trobar és que estava tothom (bé, eren tres) escrivint molt concentrats. Me va estranyar un poc, però vaig anar a la meva cadira per a esquerrans com si res, fins que el professor em va explicar que estaven fent un examen. Jo vaig pensar que devia ser un examen sorpresa, coses de Bolonya, però no. Resulta que tothom excepte jo sabia que el darrer dia de classe teníem un examen que podia comptar com a nota final i tot.

Vaig seure, vaig mirar l'examen i vaig començar a improvisar. Hi havia coses que sabia de què anaven, unes altres que me sonaven i d'altres que ni açò. Tot i açò, no podia perdre temps, tenia només una hora --mitja hora menys que la resta-- per omplir un examen. Per sort no havia de ser gaire llarg i tenc l'esperança que el professor serà benvolent, i més tenint en compte que sap que no en tenia ni idea del dia de l'examen.


Per altra banda, la bufanda continua creixent. Jo ara la veig bastant llarga i estic pensant a començar-la a tancar, però no ho faré sense consultar les fonts més fiables que tenc (eh Irene!). Ara mateix me la puc posar i enrevoltar i tot perfectament (bé, anant un poc alerta amb l'agulla, que no m'entri dins un ull). Un dels problemes que tindré és com he de calcular-ho per fer que les bandes de colorets siguin ben iguals (una altra consulta per a les meves fonts).

D'aquesta foto ja fa molt.


D'aquesta no fa tant (la bufanda en si en el tren, on si no?).


Aquesta està acabada de fer.

dilluns, 19 de maig de 2008

«Ahí está»

«Jo cant perquè el que canta el seu mal espanta.»

Ja fa una setmana que vaig posar la darrera entrada, i més temps ja seria molt. Així, com avui no tenc ganes de fer res interessant, pos un vídeo del youtube que m'ha recomanat n'Esteve (no ye luengo, o bideo, e beyereis que bi charra un siñor d'una canzión d'antismás en una moto, eh que sí?), el que em va recomanar el vídeo de la droja en el colacao, i demà o demà passat ja faré una alguna altra cosa. A més, darrerament, pos vídeos del youtube com a complement, però fa molt que no són el centre de l'entrada (jo tot sol m'estic intentant justificar, eh!); per tant, avui me puc permetre aquest vídeo encantador de 19 segons. Ahí está:



Per cert, a mi també m'encanta cantar quan vaig en moto, però després que me van dir que m'havien sentit un matí pel passeig Maragall ja me control un poc més. I ara, amb aquest vídeo, crec que conduiré amb una bolla de ping-pong a la boca, per assegurar.

dilluns, 12 de maig de 2008

En Canimas

«Farem caure l’imperi d’aquells que miren però no hi veuen. No hi haurà cap més destí sinó el que tu i jo hem decidit. Travessant totes les portes d’allò que en diuen realitat. Follarem sobre les runes d’aquells pecats que ens feien por... Ahir!» Eduard Canimas.

A molta gent ja li he fotut el rotllo que n'Eduard Canimas (són dos enllaços diferents, el web i el myspace) és molt bo. Feia molt que no m’aficionava tant a un músic nou, des que vaig descobrir en Sisa i en Pau Riba, tots van passar en segon terme, excepte aquest senyor. De fet, és de l’escola den Riba i un poc den Sisa, amb qui musicalment no hi té res a veure.

El vaig descobrir a l’homenatge al Dioptria den Pau Riba (tot i que s’hauria d’escriure diòptria), que va fer un parell de versions molt bones («D’un temps d’uns botons»). Després, un amic em va passar el primer disc (Canimas i rebentes, 2003) i ja enganxat li vaig demanar què més tenia, i tenia el Noh iha crisi, 2006 (amb aquest amic ens passem un munt de música a través de l’Skype, va perfecte. L’Skype també el recomanava molt, jo, però començ a creure que és una causa perduda com l’anarquia i l’esperanto —i a vegades diria que el programari lliure).

Bé, us deix tres vídeos del youtube que hi ha en el seu myspace i la versió den Pau Riba perquè el vegeu. Al seu myspace també hi ha quatre cançons, però el problema és que tot és del segon cd i això no és representatiu. A més, a mi m’agrada més (només un poquet) el primer. Del seu web (www.canimas.net) us podeu descarregar una cançó del primer disc i també un videoclip.

Circ


Crisi


Sosa càustica


D’un temps, d’uns botons (Dioptria 2.1. Eduard Canimas i Roger Mas)

divendres, 9 de maig de 2008

Cites

"Des que, quan era petit, vaig trobar un home fent versos a la platja de Son Bou i em va dir que es deia Dante, convisc amb morts que són vius i em relacion amb vius que semblen morts." Ponç Pons, 2003.

"Potser no tots els herois són morts, però si encara en queda algun de viu, el trobarem encadenat al ventre e la màquina." Xavi Grimau, 2003.

(Bon any el 2003, no? Doncs això.)

dilluns, 5 de maig de 2008

Com es fa la revolució, fem servir la imaginació

En Sisa ja ha tret el disc nou. Es diu Ni cap ni peus. Està bé, no és dolent, però no és el millor. És normal, després de tots els discs tan bons que ha fet, no es pot superar cada vegada. Jo no seria capaç de triar-ne només un, i si ho fes, en triaria cada setmana un de diferent. Això sí, Qualsevol nit pot sortir el sol és el més famós però en cap cas és el millor. Orgia, La màgia de l’estudiant, Roda la música, Transcantautor galàctic, Visca la llibertat i El congrés dels solitaris són els que generalment (avui) m’agraden més, però no té gaire mèrit dir sis discs com a el millor.

Avui, però, l’ordre aleatori ha fet que escoltés la cançó «La Revolució», del Transcantautor galàctic, i m’ha fet ganes compartir-la amb vosaltres (si la voleu posar a l’emule..., jo us pos la lletra). És molt llarga —10 minuts i 47 segons— i la música no és espectacular, però la lletra té molta força: cadascú fa la revolució, no depèn de ningú ni res més. Les grans cançons den Sisa sempre són molt llargues, potser és això que les fa tan bones. El Transcantautor galàctic és el disc doble que va treure el 1984 quan va dir que es retirava («D’altres amors em sol·liciten i, per tant, recerco l’emoció de desflorar virginitats llunyanes, car tot el que tenia per dir fins avui, quan l’impuls era pujant i engrescador, ja ho he dit, i amb aquestes darreres cançons ho arrodoneixo. Després, caldrà el silenci»). No us penseu tampoc que aquesta és l’única cançó que m’agrada més d’aquest disc, bé, sí, però juntament amb «La més maca de la fira», «Marquès apuntador» i «Hores» —del primer disc—, i «Per camins de sorra il·luminats», «Rambles» i «Cantautor català» —del segon—. Res, que aquí us he posat la lletra (i esper que us la llegiu, perquè no era a internet i l’he hagut d’escriure tota jo, que és una feinada).


La revolució


Beatífiques maldats han proclamat les regles del joc

En les temples del poder s’han concentrat els conspiradors

Des del balcó veurem passar

Menjacocos elegants i espantaocells i zombis mudats

Des del balcó escoltarem

Les llicències patriòtiques en vers de la inquisició.


Monsieur Pompier tregui el pinzell

Posi color i pinti aquests morts.


Què vol dir revolució? Establir una nova il·lusió.


Microfísics nuclears fan de radar naus militars

Terroristes démodés i patriarcals atraquen un banc

Des del balcó retractarem

Els marxistes i catòlics ocupant el mateix harem.


Feministes, maoïstes i carlins es queixen al Rei

Diuen: «Hei, l’anestesista s’ha excedit amb el mioflex.»

Des del balcó avisarem

La cambrera més lleugera del meublé, i més insolent.


Per excitar la germanor

Ai, quanta roba i quant poc sabó!


Per què fer la revolució? Per canviar del món el color.


Si convoquen les eleccions

Hi haurà un concurs per tal d’esbrinar

Quin polític ensenya el plomero més gros

I ofereix les més pures virtuts de tremperabilitat

Democràcia, justícia i llibertat.


Vinga mòmies i esquelets prefabricats, aneu a dormir

Deixeu pas a companyies triomfals, que estrenin el jardí

Des del balcó veurem pujar

La maror filosofista i no creient, volar sense fil.


I els predicadors penjats a collibè de les taxigirls

Ruixaran amb vi de missa els astorats clients de la fe

Des del balcó veurem morir

Tant romanço i tanta història i tant patir, de mort natural.


Senzillament per variar

I el galliner revolucionar.


Qui farà la revolució? Tot aquell que en vulgui ser actor.


Els minyons de l’ortopèdia comercial, en combinació

Amb científics japonesos marcaran un ball de bastons

Des del balcó controlarem

La partida més podrida i més legal de l’oposició.

Pirotècnics de les lletres servicials llegint del revés

Els capítols d’un manual d’urbanitat. Paraules de més

Des del balcó esborrarem

Instruccions en el permís de conducció d’avions i camells


Perquè el pilot està amargat

D’anar a parar sempre al mateix lloc.


Com es fa la revolució? Fent servir la imaginació.


Niu artístic, niu de ximplets

Escombraria a socarrimar

Espectacle de bojos tocats del bolet.


A la rifa solar dels marxants. Compra venda de colors

De progrés ideològic i pol·lució


Salvadors impertinents de l’absolut, tauletes de nit

Travestís i pacifistes, un a un, de la taula al llit

Des del balcó veurem florir

Luxurioses teories i animals de seda i setí.


I unicorns de vellut i surreals manifestacions

Psicoanàlisi d’urgència a l’hospital de la inspiració

Des del balcó farem senyals

Al gos verd de la consigna underground del tecno pai-pai


Per animar la reunió

I replantar l’antiga llavor.


Quan es fa la revolució? Cada dia n’és el millor.


Cibernètics diletants ja són a un pas de prendre el relleu

Programant computadores amb els grans invents del TBO

Des del balcó descobrirem

Els banquers espavilats comprar el carnet a qualsevol preu.


Arribat és el moment d’interpretar la clau i el compàs

D’un llenguatge unificat sintetitzant la cua i el cap

Des del balcó transnacional

Quan perdem l’origen i la identitat, ai, ai, quin descans!

Farem el salt. Cuques de llum

Il·lumineu el rumb orbital.


On es fa la revolució? Dintre teu engega el motor.

Una en castellà

Campeones. Campeones. Oé. Oé. Oé.

Así. Así. Así gana el Madrid!

(I un 10 a La Quiniela! 1,15 euros!!!)