dilluns, 5 de maig de 2008

Com es fa la revolució, fem servir la imaginació

En Sisa ja ha tret el disc nou. Es diu Ni cap ni peus. Està bé, no és dolent, però no és el millor. És normal, després de tots els discs tan bons que ha fet, no es pot superar cada vegada. Jo no seria capaç de triar-ne només un, i si ho fes, en triaria cada setmana un de diferent. Això sí, Qualsevol nit pot sortir el sol és el més famós però en cap cas és el millor. Orgia, La màgia de l’estudiant, Roda la música, Transcantautor galàctic, Visca la llibertat i El congrés dels solitaris són els que generalment (avui) m’agraden més, però no té gaire mèrit dir sis discs com a el millor.

Avui, però, l’ordre aleatori ha fet que escoltés la cançó «La Revolució», del Transcantautor galàctic, i m’ha fet ganes compartir-la amb vosaltres (si la voleu posar a l’emule..., jo us pos la lletra). És molt llarga —10 minuts i 47 segons— i la música no és espectacular, però la lletra té molta força: cadascú fa la revolució, no depèn de ningú ni res més. Les grans cançons den Sisa sempre són molt llargues, potser és això que les fa tan bones. El Transcantautor galàctic és el disc doble que va treure el 1984 quan va dir que es retirava («D’altres amors em sol·liciten i, per tant, recerco l’emoció de desflorar virginitats llunyanes, car tot el que tenia per dir fins avui, quan l’impuls era pujant i engrescador, ja ho he dit, i amb aquestes darreres cançons ho arrodoneixo. Després, caldrà el silenci»). No us penseu tampoc que aquesta és l’única cançó que m’agrada més d’aquest disc, bé, sí, però juntament amb «La més maca de la fira», «Marquès apuntador» i «Hores» —del primer disc—, i «Per camins de sorra il·luminats», «Rambles» i «Cantautor català» —del segon—. Res, que aquí us he posat la lletra (i esper que us la llegiu, perquè no era a internet i l’he hagut d’escriure tota jo, que és una feinada).


La revolució


Beatífiques maldats han proclamat les regles del joc

En les temples del poder s’han concentrat els conspiradors

Des del balcó veurem passar

Menjacocos elegants i espantaocells i zombis mudats

Des del balcó escoltarem

Les llicències patriòtiques en vers de la inquisició.


Monsieur Pompier tregui el pinzell

Posi color i pinti aquests morts.


Què vol dir revolució? Establir una nova il·lusió.


Microfísics nuclears fan de radar naus militars

Terroristes démodés i patriarcals atraquen un banc

Des del balcó retractarem

Els marxistes i catòlics ocupant el mateix harem.


Feministes, maoïstes i carlins es queixen al Rei

Diuen: «Hei, l’anestesista s’ha excedit amb el mioflex.»

Des del balcó avisarem

La cambrera més lleugera del meublé, i més insolent.


Per excitar la germanor

Ai, quanta roba i quant poc sabó!


Per què fer la revolució? Per canviar del món el color.


Si convoquen les eleccions

Hi haurà un concurs per tal d’esbrinar

Quin polític ensenya el plomero més gros

I ofereix les més pures virtuts de tremperabilitat

Democràcia, justícia i llibertat.


Vinga mòmies i esquelets prefabricats, aneu a dormir

Deixeu pas a companyies triomfals, que estrenin el jardí

Des del balcó veurem pujar

La maror filosofista i no creient, volar sense fil.


I els predicadors penjats a collibè de les taxigirls

Ruixaran amb vi de missa els astorats clients de la fe

Des del balcó veurem morir

Tant romanço i tanta història i tant patir, de mort natural.


Senzillament per variar

I el galliner revolucionar.


Qui farà la revolució? Tot aquell que en vulgui ser actor.


Els minyons de l’ortopèdia comercial, en combinació

Amb científics japonesos marcaran un ball de bastons

Des del balcó controlarem

La partida més podrida i més legal de l’oposició.

Pirotècnics de les lletres servicials llegint del revés

Els capítols d’un manual d’urbanitat. Paraules de més

Des del balcó esborrarem

Instruccions en el permís de conducció d’avions i camells


Perquè el pilot està amargat

D’anar a parar sempre al mateix lloc.


Com es fa la revolució? Fent servir la imaginació.


Niu artístic, niu de ximplets

Escombraria a socarrimar

Espectacle de bojos tocats del bolet.


A la rifa solar dels marxants. Compra venda de colors

De progrés ideològic i pol·lució


Salvadors impertinents de l’absolut, tauletes de nit

Travestís i pacifistes, un a un, de la taula al llit

Des del balcó veurem florir

Luxurioses teories i animals de seda i setí.


I unicorns de vellut i surreals manifestacions

Psicoanàlisi d’urgència a l’hospital de la inspiració

Des del balcó farem senyals

Al gos verd de la consigna underground del tecno pai-pai


Per animar la reunió

I replantar l’antiga llavor.


Quan es fa la revolució? Cada dia n’és el millor.


Cibernètics diletants ja són a un pas de prendre el relleu

Programant computadores amb els grans invents del TBO

Des del balcó descobrirem

Els banquers espavilats comprar el carnet a qualsevol preu.


Arribat és el moment d’interpretar la clau i el compàs

D’un llenguatge unificat sintetitzant la cua i el cap

Des del balcó transnacional

Quan perdem l’origen i la identitat, ai, ai, quin descans!

Farem el salt. Cuques de llum

Il·lumineu el rumb orbital.


On es fa la revolució? Dintre teu engega el motor.

1 comentari:

Pau ha dit...

Em sembla que gairebé he tirgat el mateix a llegir tota la cançó que el que dura la cançó en si...

És gran, en Sisa! Molt gran! I ara que ens porta aquest bolso/barret... mmmm, me pone... :D