dilluns, 12 de maig de 2008

En Canimas

«Farem caure l’imperi d’aquells que miren però no hi veuen. No hi haurà cap més destí sinó el que tu i jo hem decidit. Travessant totes les portes d’allò que en diuen realitat. Follarem sobre les runes d’aquells pecats que ens feien por... Ahir!» Eduard Canimas.

A molta gent ja li he fotut el rotllo que n'Eduard Canimas (són dos enllaços diferents, el web i el myspace) és molt bo. Feia molt que no m’aficionava tant a un músic nou, des que vaig descobrir en Sisa i en Pau Riba, tots van passar en segon terme, excepte aquest senyor. De fet, és de l’escola den Riba i un poc den Sisa, amb qui musicalment no hi té res a veure.

El vaig descobrir a l’homenatge al Dioptria den Pau Riba (tot i que s’hauria d’escriure diòptria), que va fer un parell de versions molt bones («D’un temps d’uns botons»). Després, un amic em va passar el primer disc (Canimas i rebentes, 2003) i ja enganxat li vaig demanar què més tenia, i tenia el Noh iha crisi, 2006 (amb aquest amic ens passem un munt de música a través de l’Skype, va perfecte. L’Skype també el recomanava molt, jo, però començ a creure que és una causa perduda com l’anarquia i l’esperanto —i a vegades diria que el programari lliure).

Bé, us deix tres vídeos del youtube que hi ha en el seu myspace i la versió den Pau Riba perquè el vegeu. Al seu myspace també hi ha quatre cançons, però el problema és que tot és del segon cd i això no és representatiu. A més, a mi m’agrada més (només un poquet) el primer. Del seu web (www.canimas.net) us podeu descarregar una cançó del primer disc i també un videoclip.

Circ


Crisi


Sosa càustica


D’un temps, d’uns botons (Dioptria 2.1. Eduard Canimas i Roger Mas)

8 comentaris:

Anna Tudurí ha dit...

Ei! Ja me'n vas xerrar de n'Eduard Canimas! He escoltat alguna de ses cançons i no estan malament. Ja saps que jo normalment escolt música anglesa però ara n'he rescatat una de n'Adrià Puntí que crec que t'agradaria, es diu "ull per ull".
Encara sóc a Menorca i hauria d'estar fent un poc de feina... En canvi estic navegant per Internet i xafardejant blogs...!

Que vagi bé! i ja xerram!

plaerdemaria ha dit...

uep, l'amo!

mira, agafava arrencada per escriure't que,

sisplau sisplau sisplau sisplau,

t'escoltis en puntí,

que je l'adore,

i a mi en riba i en sisa i en canimas i la corda boletaire em tiba prou,

o sia que algun punt de la corda fluixa de la musiqueta devem coincidir,

però se m'han avançat.

(i no faré cap comentari sobre en pau riba, i la saida, i la love parade, i la teva pila perduda en algun racó funest de la meva cuina.)

jo també hauria de fer feina i bloguejar-me menys,

marieta-cistellera-jo-que-en-sé
-de-fer-cistells-te'n-faré
-una-panera-per-anar-a-gravar-cedés

Maria ha dit...

No creguis que l'Skype no s'empra! A Ejpain és poc conegut, però arreu (UK, USA, etc.) s'empra bastant... i els Erasmus (o els que hem estat Erasmus qualque temps) sabem quin GRAN valor té!!

Fins dijous!

Ciceró Pascual ha dit...

Hola!

Anna, ja està bé descansar de tant en tant (i fins i tot fa enveja!). És sospitós que tu i na Maria m'hagueu comentat den Puntí, no l'he escoltat mai i avui m'han mirat amb cara rara (també me l'han recomanat a escola), igual que tampoc en Roger Mas. Ho hauré de provar, no?

Maria I (és que em costa dir-te plaerdemaria, tot i que no et veig, però aquesta foto que me mires fixament, me diu que ets na Maria, però avui m'heu comentat dues Maries i posaré nombres), això que li deia a n'Anna den Puntí. També, que si et plau, cerqueu bé a la cuina, que una pila recarregable és molt profitosa i la trob molt a faltar. A més, que és petita, però no tant (i no és bo no reciclar les piles)!!!

Marieta el que tu gravis
jo després t'ho cantaré
que la panera és molt maca
per omplir-la de cedés

Marieta cistellera
cerca la pila també
que darrere la nevera
trobaràs tot el merder


Maria II (ets la segona Maria que comenta, el nombre no vol dir res), m'he passat gairebé un any dient a la gent que es posi l'skype, que és molt guai, però pràcticament ningú m'ha fet cas. Per tant, ara ja, ho don com una causa perduda i me'l mir i només hi sol haver connectat aquest amic que us deia. És com la seva línia personal. Per cert, no te tenc agregada...

Au!

Atka Kevlarsjäl ha dit...

m'he fet skype Cice :)

(notaràs que no he comentat res sobre la música...)

Ciceró Pascual ha dit...

Bé, potser també hauria de dir que sempre hi ha un bri d'esperança per a les causes perdudes!

Visca!

plaerdemaria ha dit...

no, cice,

no buscaré rere sa gelera, que me fa una porada de trobar-m'hi en gregor samsa...

però te jur que si mai apareix la te guardarem, amb tot l'amor, dins d'es nostre millor tuperware.

amb la cançoneta de pimpinela al cap,

i amb els cromosomes més unkonwn que mai,

teva,

m.

Laia ha dit...

Ieps! No sabia que t'agradava en Canimas i m'ha fet gràcia - no perquè m'agradi- sinó perquè conec prou bé la seva família. Nosaltres llogàvem un pis a la seva mare a Sant Feliu de Pallerols, i la seva cosina va ser durant molts anys la meva amiga d'infància. Abans de tocar tot sol, havia tingut un grup que es deia Zitzània, no sé si els has sentit mai.
Apa un petonàs!