diumenge, 20 de juliol de 2008

Per què dir-li crisi si parlem d'economia?


Excepte en Canimas, que continua dient que el que hi ha és molt de morro, tothom està d’acord que hi ha crisi, fins i tot en Rodríguez i en Solbes, que són els principals responsables de la situació actual. Jo no sé si ho compartesc del tot ni sé què pensar, però hi ha coses que no em quadren, no ho veig clar i hi veig contradiccions.


Per començar, no té molt a veure, però fins ara ens deien que havíem d’estalviar energia, que es contamina molt i no és bo, que hem d’utilitzar el transport públic, que la benzina omple de porqueria l’atmosfera Açò no obstant, ara resulta que, com que no consumim, Repsol i Campsa tenen suposats problemes econòmics i ara és igual la contaminació. Quin és el criteri? Tal vegada és que deien que no contaminéssim perquè sabien que ho continuaríem fent. Així ens han enganat tot aquest temps, des del govern mateix, que ara està preocupat perquè la gent no consumeix benzina, i açò que ens proposaven i ens venien l’ecologisme. Queda molt bonic dir-ho, molt progre, però l’ecologisme, si passa per reduir el consum, no interessa al sistema.


Després, també ha estat divertit això dels pisos. Semblava que es volia actuar per aturar que els preus continuessin pujant, però ara que ja s’ha aconseguit, és una catàstrofe nacional, només cal mirar les notícies per Antena 3. De fet, els preus no han baixat, però no sé quantes immobiliàries i constructores han tancat. Què volem? Perquè els constructors estiguin contents hem de continuar comprant pisos i l’habitatge ha de pujar encara més de preu. Un dia havia de parar, si els sous no pujaven al mateix percentatge que el metre quadrat...


També hauria de parlar de les hipoteques, però no sé què dir. Ho deix en l’aire per si algú vol comentar res.


Finalment, si fa més de deu anys que els preus del sòl augmenten desmesuradament, si des que ens van imposar l’euro (sí, imposar, tot i que si ens ho haguessin demanat hauríem estat prou babaus com per acceptar-ho, com la constitució europea) tots els preus han crescut de manera clara, per què no s’ha parlat de crisi fins ara? No fa anys que estem igual? Quan ha pujat més la cervesa, durant el 2002 —el primer any de l’euro— o durant el 2008? I la benzina? I el metre quadrat d’habitatge? Idò...


Potser els mitjans de comunicació fan creure el que volen i ara toca dir-li «crisi» (i amb això crear el pànic col·lectiu) i «abans pujada de preus». Fa deu anys que el problema econòmic afecta les classes baixes i mitjanes, però, de crisi, només se’n parla quan ha arribat a les altes esferes. La situació no és pitjor, però ara li diuen així i tothom s’acollona: «És que ho diuen per la tele!» (Deix una entrada pendent al bloc sobre els mitjans de comunicació i el poder de modificar pensaments i conductes.)


Tot i que açò és un peix que es mossega la cua —si consumim menys, ells pugen els preus per equilibrar, nosaltres consumim menys, ells tanquen les empreses, els treballadors al carrer i deixen de consumir—, estic segur que ho tenen tot controladíssim. Era tan previsible que aquesta situació insostenible tenia límit que uns governants mínimament eficients ja haurien de tenir-ho tot preparat per solucionar l’assumpte. Fins i tot és possible que aquesta sensació de situació límit l’hagin provocat i tot. Potser serveix d’alguna cosa tot açò. Sigui com sigui no crec que la cosa sigui com per aconseguir cap canvi en el sistema, ans al contrari, per refermar-lo. Açò sempre passa en economia. I que li diguin com vulguin, és la mateixa merda de sempre, no fa ni falta que li posin nom, ni que ens ho diguin per la televisió.

dissabte, 12 de juliol de 2008

En David Hasselhoff també sap cantar i ballar

Darrerament per City TV, que ara li diuen Canal 8 (TeleGodó, també li podrien dir), tornen a fer Los vigilantes de la playa i podem veure na Pamela Anderson de jove passejant amb biquini per la platja. El seu cap, però, en Mitch Bucanan, també és una persona espectacular. Bé, no en Mitch, que és un gran vigilant (el millor), sinó en David Hasselhoff (ho deuen saber dir els espanyols que no saben dir Josep Lluís?), que a més de tenir problemes d'alcoholisme i de fer Los vigilandes de la playa, Los vigilantes de la noche i El coche fantástico, és un music com una casa. Aquí el teniu en un videoclip de Hooked on a feeling i es posa molt en el paper. No us ho perdeu, balla molt bé. En David és un artista en tota regla!

El vídeo me'l va recomanar n'Esteve el 20 de maig de 2006 i l'altre dia, remenant correus elecrònics antics, el vaig trobar i continua sent igual de bo que el primer dia. Per fer-vos una idea del videoclip, us puc dir que n'Esteve és l'amic den Pere que me va recomanar la Droja en el colacao i el senyor ahí-está-la-puerta-de-alcalá. No us penseu que no sap fer recomanacions normals, però aquestes són prou divertides. Ah, i ja m'està bé, açò, a jo. Ja m'està prou bé. Idò no me queixaré, perquè si ja m'està prou bé no me queixaré.




dilluns, 7 de juliol de 2008

L’onada de calor, ai no, d’espanyolisme

Algú dubtava que hi hagués tants espanyolistes a Catalunya, tenint en compte els vots de Ciudadanos, PP i els dels sectors més rancis del PSC? El que ha sorprès és que s’atrevissin a sortir al carrer per celebrar la victòria d’Espanya en l’Eurocopa. Ens han perdut la por o el respecte?


Es podria fer un recompte de quantes banderes espanyoles incloïen un animal: trobaríem que la bona part de les banderes espanyoles tenia un brau i una part més reduïda, un aguilot. Després ens diuen que la selecció espanyola no és política, però, evidentment, la catalana, sí. I una merda en patinet!


Si de banderes va la cosa, quines banderes hi havia en la celebració dels jugadors a part de les espanyoles? En Sergio Ramos duia una bandera andalusa i en Villa i en Cazorla, una d’Astúries. Jo he debatut durant hores si Andalusia és una nació o una regió (realment és dubtós) i Astúries és la nació de la península Ibèrica més desconeguda. És a dir, hi havia banderes de zones amb una diferència cultural amb Madrid prou diferenciada, però que no fan cap por a la unidad de la patria.


Un dels motius, però, perquè no hi hagués banderes catalanes (a part que nosaltres no hem guanyat res) és el mateix perquè ningú es va atrevir a parlar en català (almanco hi havia cinc catalanoparlants de naixement, més els d’adopció): tenim clar que Catalunya i Espanya no són compatibles i a un lloc no es parla de l’altre ni com a l'altre. El problema és que ells no ho tenen tan clar i ens passen per sobre.


Un olé pen Xavi Hernández, que li va sortir de l’ànima un «¡Viva España!» Si aquest tipus jugués amb l’Espanyol ja hauria estat apedregat, però com és del Barça no s’ha dit gairebé res, s’ha dissimulat i aquí no ha passat res, diuen que s’ha intentat adaptar a la situació. I una altra merda! Si tots odiem en Tamudo per ser tan espanyol de Santa Coloma, hem de fer el mateix amb en Xavi per ser tan espanyol de Terrassa. Pensava que la qüestió nacional estava per damunt dels equips, però no, no es pot comparar en Xavi amb en Tamudo, no?


El cap de la policia local de Barcelona va rebre una pilotada dels Mossos mentre celebrava el triomf d’Espanya a la plaça Espanya en l’Eurocopa. Pobre home!, li han hagut d’extirpar la melsa. És genial: quan algú rep dels antiavalots només s’ho mereix si és hippy; quan la manifestació no és d’esquerres ni catalanista, ningú entén l’actuació excessiva de la policia. Ningú mira amb el mateix prisma uns fets semblants, però bé, la conclusió és hippys, dolents; espanyols, bons, i policia, humana (tots podem tenir un error). Potser ho saben, que la policia abusa sempre, però tal vegada ja els està prou bé que es carregui desmesuradament en les manifestacions.


I dues coses més per acabar: si hagués guanyat Turquia contra Alemanya trobeu que la colònia immensa de turcs hauria sortit a celebrar-ho d’aquesta manera?; i sabeu quines són les úniques paraules en català que du o ha dut una equipació de selecció espanyola? Comunitat Valenciana, de la secció de bàsquet.

Punt informatiu

A partir d’ara s’ha acabat el tren i s’ha acabat Girona cada setmana. Sembla una ciutat maca, però no hi ha gairebé res per anar a fer cerveses en diumenge després de les tres. No hi ha ni un Sí ni un Tobico ni res semblant, és a dir, res obert.


Però bé, no criticaré Girona perquè no tingui festa, ho hauré de fer perquè és molt lluny de Barcelona (he calculat que aquest hivern he fet una mitjana de més de 300 km a la setmana en tren entre la feina i el postgrau). Com si jo sigui un gran estratega, però, a partir de dimecres faig feina a Barcelona. A més a més, ara faré més dies de feina: 36 hores de dimecres a diumenge, de moment. I fins a la segona quinzena d’agost, que ara sí que puc dir que me n’aniré a Menorca que faré vacances (si record què són i què es fa quan s'està de vacances). Després, el setembre continuaré amb aquests dies i a partir de l’octubre, que començaré un màster, de Lèxic i comunicació, faré feina de dissabte a dilluns i alternaré una setmana dimecres i a la següent divendres (el cap volia que fes els divendres, però jo volia fer els dimecres, així que li vaig proposar un ni-tu-ni-jo).


Així idò, a partir d’ara si me voleu trobar seré a Barcelona, disponible a partir de les dotze del vespre entre setmana i a la una (o les dotze) el cap de setmana.