diumenge, 20 de juliol de 2008

Per què dir-li crisi si parlem d'economia?


Excepte en Canimas, que continua dient que el que hi ha és molt de morro, tothom està d’acord que hi ha crisi, fins i tot en Rodríguez i en Solbes, que són els principals responsables de la situació actual. Jo no sé si ho compartesc del tot ni sé què pensar, però hi ha coses que no em quadren, no ho veig clar i hi veig contradiccions.


Per començar, no té molt a veure, però fins ara ens deien que havíem d’estalviar energia, que es contamina molt i no és bo, que hem d’utilitzar el transport públic, que la benzina omple de porqueria l’atmosfera Açò no obstant, ara resulta que, com que no consumim, Repsol i Campsa tenen suposats problemes econòmics i ara és igual la contaminació. Quin és el criteri? Tal vegada és que deien que no contaminéssim perquè sabien que ho continuaríem fent. Així ens han enganat tot aquest temps, des del govern mateix, que ara està preocupat perquè la gent no consumeix benzina, i açò que ens proposaven i ens venien l’ecologisme. Queda molt bonic dir-ho, molt progre, però l’ecologisme, si passa per reduir el consum, no interessa al sistema.


Després, també ha estat divertit això dels pisos. Semblava que es volia actuar per aturar que els preus continuessin pujant, però ara que ja s’ha aconseguit, és una catàstrofe nacional, només cal mirar les notícies per Antena 3. De fet, els preus no han baixat, però no sé quantes immobiliàries i constructores han tancat. Què volem? Perquè els constructors estiguin contents hem de continuar comprant pisos i l’habitatge ha de pujar encara més de preu. Un dia havia de parar, si els sous no pujaven al mateix percentatge que el metre quadrat...


També hauria de parlar de les hipoteques, però no sé què dir. Ho deix en l’aire per si algú vol comentar res.


Finalment, si fa més de deu anys que els preus del sòl augmenten desmesuradament, si des que ens van imposar l’euro (sí, imposar, tot i que si ens ho haguessin demanat hauríem estat prou babaus com per acceptar-ho, com la constitució europea) tots els preus han crescut de manera clara, per què no s’ha parlat de crisi fins ara? No fa anys que estem igual? Quan ha pujat més la cervesa, durant el 2002 —el primer any de l’euro— o durant el 2008? I la benzina? I el metre quadrat d’habitatge? Idò...


Potser els mitjans de comunicació fan creure el que volen i ara toca dir-li «crisi» (i amb això crear el pànic col·lectiu) i «abans pujada de preus». Fa deu anys que el problema econòmic afecta les classes baixes i mitjanes, però, de crisi, només se’n parla quan ha arribat a les altes esferes. La situació no és pitjor, però ara li diuen així i tothom s’acollona: «És que ho diuen per la tele!» (Deix una entrada pendent al bloc sobre els mitjans de comunicació i el poder de modificar pensaments i conductes.)


Tot i que açò és un peix que es mossega la cua —si consumim menys, ells pugen els preus per equilibrar, nosaltres consumim menys, ells tanquen les empreses, els treballadors al carrer i deixen de consumir—, estic segur que ho tenen tot controladíssim. Era tan previsible que aquesta situació insostenible tenia límit que uns governants mínimament eficients ja haurien de tenir-ho tot preparat per solucionar l’assumpte. Fins i tot és possible que aquesta sensació de situació límit l’hagin provocat i tot. Potser serveix d’alguna cosa tot açò. Sigui com sigui no crec que la cosa sigui com per aconseguir cap canvi en el sistema, ans al contrari, per refermar-lo. Açò sempre passa en economia. I que li diguin com vulguin, és la mateixa merda de sempre, no fa ni falta que li posin nom, ni que ens ho diguin per la televisió.

3 comentaris:

josepms ha dit...

Estic d'acord amb quasi tot, molt bona reflexió.
Però me sembla que esperes massa den ZP i companyia, jo crec que ells no poden fer res contra sa "crisi", més que res perquè realment no governen ells. Només faltaria.

I ara surten ses constructores a demanar que s'Estat intervengui i ajudi a aquest sector, quan fa uns anys demanaven justament el contrari. I s'Estat, amb doblers públics, proveirà, però no als ciutadans. Fa molts anys que s'estat va deixar de protegir als seus ciutadans.

I prou, que aquest tema me frustra bastant. Hem d'acabar ja amb aquest sistema que ha demostrat que és injust i insostenible. I és igual el nom que li donem al nou.

Emilio Botín: t'odïi.

Pau ha dit...

Carai, caram, collons! Que transcedentals que ens hem posat! Jo crec que tens raó: quan les classes governants (i no em refereixo als polítics sinó als xeics de les grans empreses) veuen les orelles del llop, aleshores es parla de crisi. Fins llavors, res de res. Però ves, la cosa està fotuda per a la massa uniforme que formem les persones humanes. I tranquil, no pateixis per les hipoteques: els bancs i caixes són els únics que van bé quan l'economia (la macro, s'entén) va bé i quan "no va bé". Només cal veure el Santander: 10000 milions de beneficis. Festival...

I jo encara diria més: Josep, com proposes de canviar el sistema? Tenen la paella pel mànec. I si no els agrada el que veue, ho canvien. Només cal veure l'exemple dels referèndums per a la "constitució" europea...

josepms ha dit...

Sí Pau, tenen la paella pel mànec. Però no podem oblidar que el capitalisme té data de caducitat, és un sistema que un dia o altre es col·lapsarà (va amb ela geminada?) perquè es basa en una expansió constant.

No ens quedarà més remei que esperar que arribi aquest moment, llavors serà l'hora d'organitzar-nos per començar a decidir cap on tirar. Utòpic? Sí, i molt. Però jo crec que aquest procés ja ha començat, i nosaltres som majoria.

Del que dius sobre els referèndums... quina estafa!!! Un exemple més de la falsa democràcia d'avui dia.