dilluns, 18 d’agost de 2008

Els futbolistes més odiables

En la meva llista negra de futbolistes i exfutbolistes més odiats n’hi ha entrat un de nou: Sergio, que es col·loca en la tercera posició. Una bona entrada en la llista. Un poc més i prest serà el número 1. La llista no segueix un criteri fix ni racional, l’odi no es tria. A veure com està la meva llista:


En el número 5 d’aquesta llista hi ha el senyor Francisco Narváez Manchón, des de sempre més conegut com a Kiko. Si ja era un tipus molt odiable quan jugava a futbol —amb el Cadis, l’Atlético i l’Extremadura (amb qui va baixar a segona B)—, ara que té «de todo menos caspa» encara ho és més. Tot i així, crec que tampoc té gaires llumetes al cap.


En el número 4 hi ha el senyor Raúl Tamudo. Aquest és una persona normal de Santa Coloma que es nega a jugar amb la selecció catalana, misteriosament sempre té una lesió. També s’ha de dir que va baixar un lloc en la llista el dia que va repassar el Barça al Camp Nou. Hi ha gent que li atribueix a ell la lliga del Madrid del 2007.


En el 3 hi ha entrat directament Sergio González, del Dépor i exjugador de l’Espanyol. A una revista o un diari del Dépor de dia 10 d’agost de 2008 va fer aquestes declaracions: «El catalán es un dialecto. No es un idioma, como el gallego. Es como el asturiano. Eso no son idiomas. Yo creo que son dialectos, no los considero idiomas.» Aquest senyor és un crack. I no es nega a jugar amb la selecció catalana. O no s’entera de res o és un poc cabró. Quina tela i quins ous!


En el número 2 hi ha en Xavi Hernández, del Barça. Té una cara d’imbècil que no se l’aguanta, està sobrevalorat, se li han pujat els fums al cap i les sospites sobre el seu espanyolisme es van confirmar a Madrid amb aquell «viva españa» (sense aquesta confirmació seria el tercer). Però com és del Barça té tota la impunitat del món per ser el que vulgui i dir-ho i tot açò. Fos de l’Espanyol ja l’haurien insultat tots els catalanistes, però no, que és del Barça, té una cuirassa protectora que li permet fer el que li doni la gana. (Per cert, quants barcelonistes van celebrar al país la victòria de la selecció espanyola en l’eurocopa? Segurament més que madridistes, però el problema dels catalanistes som els madridistes, no els milers d’espanyolistes del Barça, aquests no compten ni molesten. Au, va...)


En el número 1, l’única persona de la llista que insultaria si me trobés pel carrer, hi ha un tal Luis Enrique Martínez García. Ara és un entrenadorot de la segona divisió B, però fa uns anys va fer el quart gol del 5-0 al Barça de l’any 1995 (el 5-0 del Madrid, no el del Racing, que també va ser bastant patètic) i dos anys després no va voler renovar (tot i que en Capello el volia). Per imbècil va canviar tres copes d’Europa i dues intercontinentals per alguna copa del rei. Se li diu ser ase i no saber anar pel món.


Tot i aquest top-5, no penseu que no hi ha més jugadors odiables, futbolistes com Salva Ballesta, David Güiza, Fernando Gómez Colomer, aquell italià feixista que no record el nom, Javi Navarro, Diego Tristán, Leo Franco i Albert Luque també hi són en la llista. No penseu que no hi ha madridistes, també hi ha en Butragueño, en Santi Cañizares, en Martín Vázquez, en Sandro, en Tote, n’Aganzo i en Ze Roberto.

10 comentaris:

una lingüista elitista ha dit...

Buf, quan vaig llegir la notícia de les delclaracions d'aquest personatget no m'ho creia!! Però què li van explicar a escola??

Carlos ha dit...

Tio, quan anava pel 2n i no havia trobant en LuisEn pensva, no pot ser que no l'hagi posat. No pot ser. Però per sort no te n'has oblidat. Jeje. Quina ràbia que li tens....

Per cert, jo hi trob a faltar un jugador. Se que per tu és es vice-almirall del "gran capitan", però tio... també hi hauries d'haver inclòs en Guti.

Ciceró Pascual ha dit...

Hola, Lingüista! Fitxat que el senyor diu «creo». Remarca que el menyspreu és cosa seva i no ho intenta generalitzar ni ho veu com un fet. I es desprèn que creu que un idioma és una cosa subjectiva. Jo crec que per idioma entén llengua que "serveix", que "és útil". El problema és també pensar com han sortit els seus companys de classe, perquè si tot l'Hospitalet pensa igual, estem pitjor del que ens pensem (i mira que normalment tendim a ser un poc hipocondríacs en aquest aspecte).

Hola, Carlos! Hauran de passar molts anys i fills de puta perquè algú desbanqui el número 1 d'aquesta llista. Com que no el vull insultar directament per escrit, no te diré res més sobre ell. Den Guti, he de dir que tot i que és bastant imbècil l'he arribat a "apreciar" i acceptar tal com és. A més, ja ha madurat, fixa't que des de fa un any no es pentina com ningú en concret, el personatge ha adquirit vida pròpia. Tot i així, tens raó que és una persona que es fa odiar.

Pau ha dit...

Visca en Luis Enrique!!!


xD


Potser es va deixar perdre unes quantes fites esportives (totes menors, ja se sap), però aquí va trobar la felicitat. Hehehehe.

Salut!

Ciceró Pascual ha dit...

Pau, potser a Barcelona va trobar la felicitat, però també el meu odi infinit.

àlex ha dit...

Cice,
i en Puyol?

miquelet ha dit...

Jo al Salva Ballesta el tindria pegat amb Loctite al número 1 fins que respirara.
Acabe de entrar al teu blog i no m'explique com pots ser catalanista i del Mandril. I conste que no sóc del Barça. Per damunt de tot l'Elx C.F. i després l'Athletic Club.

Salut i felicitats pel teu blog.

Anònim ha dit...

el pitjor: en pau gasol.
futbolista excels.

Ciceró Pascual ha dit...

Ep!

Àlex, a en Puyol, no l'odii. Tot i que és el capità del Barça i tot açò, no hi ha més odi que el propi a un jugador del Barça; estàndard. Perquè, ell no devia cridar coses lletges a Madrid amb la copa de l'eurocopa? Fins i tot, normalment m'ha caigut com a bé, un senyor de la Pobla, allà al Pirineu, que les coses li han anat bé, però és una persona normal, que avui dia no és fàcil trobar entre els futbolistes.

Miquelet, benvingut a Galerades. Ningú neix perfecte i a mi m'ha tocat conviure amb el madridisme; però com que això ja no ho canviaré, no m'ha de condicionar les meves idees per res. És mal de dur, ets el rar vagis on vagis i te miren malament per una cosa o per l'altra. O pitjor, per les dues... (A veure com us va enguany, a l'Elx. Normalment sembla que us heu de menjar el món i després no feu res de bo. A veure enguany si hi ha més sort.)

Anònim, no sé en Pau Gasol si cola com a futbolista, però jo tampoc el veig del tot net. Tot i així, no sé si s'ha venut un monstre sense que ho sigui (a l'estil Fernando Alono, que no era odiable fins que la premsa el va col·locar en els llocs d'honor de la llista d'esportistes odiables).

Núr ha dit...

Jo, al Xavi, me l'estimava moltíssim —potser perquè tampoc no en sé gaire, prò em queia bé...—, fins que va dir aquelles dues paraules allà a Madrid. Tot i això, en Gasol no s'ha quedat pas curt amb aquest anunci. No sé si és per convicció que diuen el que diuen, o perquè són uns venuts sense principis. Tampoc no sabria dir-te quina de les dues opcions em fa més ràbia, prò vaja!