dilluns, 4 d’agost de 2008

Que en són d'estranys, els murcians!

He descobert un web molt interessant, www.llenguamaere.com. És un lloc que defensa que la llengua murciana és una llengua —no un dialecte del castellà amb influència catalana—. La diferència amb molts webs d’aquest tipus, com ara els que defensen la llengua càntabra http://usuarios.lycos.es/aicionpolcantabru/, és que aquest està molt aconseguit, és a dir, que té un pressupost que deu ser impressionant i fa que tot sigui creïble. Fins i tot citen en Ramon Muntaner, que «escribió en su Crónica (1330) que “en cibtat de Murç y seu regne parlaban del plus bell catalanesch del mon”», i també regalen música, tant tradicional com uns punquis o així que es diuen Er Tabardillo. Descarregueu-vos-ho, que és gratis!!!


El lloc està muntat per una associació que es diu L’Ajuntera: «L’Ajuntaera pritende ricuperar er llenguaje murciano, esturriallo po tos los cornijales y po tos los medios dimponibles, y’escarcullar to lo remaniente ar mesmo y surtirllo a cualsiquier presona que lo precise y’esté interesao en’ello. Y to ello con la enza e concenciar a nuestro poeblo e que su plática no es argo qu’esté po ebajo e lo que se pué considerar “platicar bien”, que lo qu’aquí se charra no es argo qu’esté peor platicao que lo que se charra en’otros roales e la Pinínsula, qu’es sencillamente destinto.» Aquesta associació es va fundar el 1989 i, a diferència dels aragonesos, no mencionen —crec— Espanya per cap banda (si de cas empren l’eufemisme Pinínsula).


Una de les contradiccions que s’hi troben és que escriuen coses en castellà i coses en murcià, com si acceptessin aquesta diglòssia o dialectalització. Així, però, accepten el català com a llengua unitària, tot i que a vegades alternen entre catalán, valenciano i catalán-valenciano. Així, cit un fragment en què reconeixen la unitat de la nostra llengua i es reafirmen que la seva també ha de ser tractada igual:


En teoría la diferencia entre lengua y dialecto es sencilla: el dialecto es una forma local que procede de una lengua matriz con suficientes peculiaridades para poder ser identificado por parte de hablantes de otros dialectos, que provienen del mismo tronco y que tienen particularidades diferentes. Por ejemplo son dialectos del catalán, el valenciano, mallorquín, ampurdanés, perpiñanés.

Parece ser que la gran polémica del murciano estriba solamente en determinar cuál es su verdadero marchamo: ¿Lengua? ¿Dialecto? ¿Habla? Este afán de querer instalar la peculiar forma de hablar de los murcianos dentro de una categoría convencional, ha retrasado la investigación y por tanto ha favorecido la pérdida de vocabulario, de desarrollo literario, de fomento antropolingüístico que nos llevara a conocer mejor, hechos y matices de tipo intercultural.

Para nosotros el murciano es una lengua. Una lengua minoritaria. Porque no hay lenguas cultas o vulgares. Es el hablante que las utiliza el que muestra si es culto o es vulgar.

En esta valoración tomamos como aliada a la lingüista ucraniana Karina Maistrenko, colaboradora de nuestro libro Diccionario Popular de nuestra Tierra y que, después de haberlo estudiado minuciosamente, fue concluyente y tajante en su postura diciendo: «El Diccionario de la Real Academia Española de la Lengua contiene unos cuatrocientos vocablos de origen murciano, lo que conforma que dicha lengua existe, a pesar de que todavía no haya un reconocimiento formal de ella».

Sembla que podem entendre, però, que el murcià és una llengua minoritària però no minoritzada, és a dir, que el que ells parlen és murcià i no castellà, però es refereixen al que parla tothom, no al que parlen quatre vells com en els casos de les llengües minoritzades. Tot i així, la globalització, TV-1 i tot això, s’estan perdent els trets i, consegüentment, la llengua que «se ha ido reduciendo progresivamente su uso, tendiendo hacia un castellano normativo». Així també, la denúncia és la diglòssia, ja que parlen murcià i escriuen castellà. Tot i així, ells també cauen en el mateix parany.


Segons ells, el murcià, que no panocho —és un dialecte («Es el dialecto o variante del murciano originario de las comarcas de la Vega Media, la Huerta de Murcia y la Vega Baja (panocho-seseante). A pesar de que se desconoce el origen de este término, tradicionalmente se ha dicho que nació en la ciudad de Murcia en el siglo XIX como una forma de desprestigiar, parodiar y vulgarizar el habla de las gentes de los pueblos del Segura.»)—, s’estén de la part oriental d’Almeria, passant pel sud d’Albacete fins a les zones castellanoparlants del sud del País Valencià —el Baix Segura (diuen que Oriola és Origüela), el Vinalopó Mitjà i l’Alt Vinalopó—. Tot i això, reconeixen el català (en aquest cas valencià) del Carxe.


Així, el que és interessant d’aquest web —a part de concursos literaris en murcià i molta informació d’activitats relacionades, encara que segurament d’autoconsum— és que ofereix uns apartats molt complets sobre les característiques de la llengua, com ara lèxiques, morfosintàctiques i el sistema vocàlic. Si les dades són certes i no es basen el murcià que es parlava en el segle XVIII o que s’escrivia en l’època medieval, poden ser bastant útils i per tenir en compte. Són ben rares totes aquestes coses, però millor que els murcians es dediquin a aquestes coses que a votar el PP, com malauradament fa la immensa majoria.


Finalment, açò m’ha fet plantejar molts problemes poc previstos per la dificultat, poca probabilitat i llunyania de la possible trama: Què hem de fer quan siguem independents? Català única llengua oficial o també hauríem de reconèixer amb caràcter plenament oficial l’occità —Vall d’Aran i la Fenolleda—, el castellà —les comarques interiors del País Valencià (xurro)— i si aquests tenen raó el murcià? Potser encarà és tot massa llunyà, però la manera i la concepció de l’estat que volem crear la hauríem de tenir prou clara. Tot i que potser és ser massa agosarat tenint en compte que encara no tenim clars ni els límits del país.

2 comentaris:

josepms ha dit...

"Què hem de fer quan siguem independents?"
jeje D'imperi a imperi, i tir perquè me toca! Has de ser més ambiciós.

Carlos ha dit...

Dius "Què hem de fer quan siguem independents? Català única llengua oficial o també hauríem de reconèixer amb caràcter plenament oficial l’occità —Vall d’Aran i la Fenolleda—, el castellà —les comarques interiors del País Valencià (xurro)— i si aquests tenen raó el murcià?"

Ja saps que jo sóc bastant escèptic sobre la bonança sobre tot organitzativa de la independència per les regions perifèriques - culturalment em sembla bastant clar es veuria una milloria, com a mínim inicial, però s'hauria de debatre molt més sobre la matèria.

Escèptic per diverses qüestions. Una, la naturalesa dels polítics en general (no vull ficar-hi tothom, però...), què és igual per tot. Als països no ens lliurem d'aquesta malaltia. Això comporta que, la planificació a llarg termini no és la seva especialitat i segurament no sabrien resotre conflictes. Perquè la independència també hauria d'estar acompanyada de molta pedagogia i quant menys "trágala" millor, si no es vol tenir reaccions irascibles dels sector minoritaris (en cas que ho siguin - el castellà?). I no em serveix "és que ells ens ho han fet durant XXX anys....

Dos, el centralisme de Barcelona. En què es diferència del centralisme de Madrid? Què parlen català? Pse.. no ho se si això és prou important. Havent viscut 7 anys a Barcelona, conec prou bé el tarannà de molts d'ells.

Tres, no tinc la certesa que darrera la pretesa independència els sector econòmics catalans vulguin prendre el poder i una vegada abaixats els imposts, privatitzat empresses, etc, no posin qualque excusa tipus "canviar la societat de cop és molt difícil -que ho serà, per això lo de la pedagogia -, s'ha de pensar bé".

Entre altres.

No em feu massa cas (o sí)... només estic emprenyat per sa "eficiència" de uns governants que volen competències per després no fer-les servir.