dissabte, 27 de setembre de 2008

Tornem-hi? I en Pau Riba, clar!

.

CANT EGREGORIÀ

qui té ànsia de la infància
que es despulli —amb elegància
però sense aires d'arrogància—
de les capes restrictives
de nefasta petulància
amb què el saber l'ha anat vestint
i que les llevi
primer l'una, després l'altra-
fins restar conill conill (és a dir, nu
petit i xic com un no res
insospitat en l'abundància)

qui té apetit de ser petit
que giri un dit, que descargoli
el cargolet que el fa erudit
i, alçant la tapa de l'olleta
on bull l'embull —nus d'espaguetis—
de les trames i els ordits
que deixi anar la bafarada
d'aus d'antull, afanys i llunes
que hi barbullen com mosquits
deixant-se vèncer pel delit
d'alliberar vols inhibits

qui té ànsia de la infància
que —vestit d'angelical bel·ligerància
i esgrimint l'indicador
de la freqüència i la impedància—
com bus busqui en el submón
car és aquí, sota el vernís
de la més fàtua jactància
on rau el temps de la fanció
(d'on tot s'exfància
s'extravia en laberints d'erudició

fins que, per fi, de nou s'infància)


Pau Riba, Virus laics, 2008. (Ja va ser publicada al cd Transnarcís, 1986, però passada de revolucions, i al llibre Lletrerada, 1998, Proa.)

Segons en Pau Riba (Al·lòlalia, 1999), egrégor és un derivat de GREX (de ramat, i que se'n deriven gregari, agregar, disgregar, etc.) que no surt als diccionaris i significa l'entitat espiritual d'una congregació entesa com un sol individu, o l'ànima el cos de la qual el formen els individus d'una congregació —o societat— determinada. Així, qualsevol societat, sigui del tipus que sigui, forma un egrégor.

En en Sisa és més normal les referències a la infantesa per tornar a l'estat primitiu de la vida (Voldria fer una cançó, Marrec a la pastisseria, Com un nen petit, Un noi del barri, El fill del mestre, etc.). La llibertat de la ment, la innocència,la felicitat i tot açò. I en aquest cas, s'hi ha posat en Pau Riba, que no és tan freqüent. Deu ser part de la hiparxiologia den Francesc Pujols? Ja ho investigaré.

.

divendres, 26 de setembre de 2008

Estimem el Senyor com ell ens estima a nosaltres


16
Diu el Senyor:
«Les dames de Sió són altives,
caminen molt tibades,
miren amb ulls seductors,
passegen a passos menuts
fent dringar les anelles
dels turmells.»
17 Per això el Senyor
les omplirà de tinya
i les farà anar amb el cap pelat.
18 Aquell dia, el Senyor arrencarà a les dones totes les seves gales: anelles dels turmells, collarets de solets i llunetes, 19 arracades, braçalets i vels, 20 turbants, cadenetes, mocadors de pit, talismans i amulets, 21 anells, anelles del nas, 22 vestits de festa, capes i xals, bossetes de mà, 23 robes de gasa i de lli, mocadors de cap i de coll.
24 Llavors, en lloc de perfum
hi haurà tuf de podrit;
en lloc de cinyells, sogues;
en lloc de trenes i rínxols,
el cap rapat;
en lloc de vestits fastuosos,
faldars de sac;
en lloc de bellesa, marca de foc.
25 Els teus homes, Jerusalem,
moriran a la guerra;
els teus millors soldats
cauran en el combat.
26 A les teves portes
se sentiran planys i sanglots;
seuràs a terra
com una dona que no té ningú.


Bíblia Catalana Interconfessional
Bíblia en català. Edició interconfessional
Edició bàsica.

1993 Associació Bíblica de Catalunya, Editorial Claret i Societats Bíbliques Unides

.

dijous, 11 de setembre de 2008

La migdiada nacional. I en Pau Riba, clar!

.
M'han dit que diu en Pau Riba que avui [11 de setembre] celebram la migdiada. Al principi, vaig pensar, una altra cosa de les seves. després vaig entendre que és perfecte:

1. Quatre surten al carrer a demostrar consciència nacional i una milionada es queda a casa fent la migdiada. És així.

2. La diada és un dia en l'any i la migdiada es pot fer cada dia que vulguis. Cada dia es pot segar cadenes i fer tremolar l'enemic. Només cal voler-ho. Com diu en Sisa: «Quan es fa la revolució? Cada dia n’és el millor.»

3. La migdiada és la diada de mitja nació; és una mitja diada. Jo sempre he criticat el PSM per uns adhesius que hi posava que el 17 de gener és la diada nacional del poble de Menorca. El cas és el mateix, però, en canvi, «17 de gener, migdiada nacional, del poble de Menorca», és una altra cosa, no?

Per cert, si la diada nacional hagués de ser un sol dia, podria ser Sant Joan o el 25 d'abril, l'inici de la derrota, fa 301 anys. El 1714, Xàtiva ja estava cremada i més cosa. L'Onze mai podrà ser una diada nacional, com tampoc el 17 de gener; igual que la selecció autonòmica (que no nacional) i la televisió (tan autonòmica és tv3 com Canal 9), res de tot açò és nacional.

Lligant ribades i migdiades, avui surt oficialment el darrer disc den Pau Riba (jo ja el tenc) i el presentaran a Vic al festival de Música Viva. El cd, Virus laics, és una mescla de la majoria d'estils que ha tocat en Pau Riba. És boníssim i només es pot criticar, igual que el darrer den Sisa, Ni cap ni peus, que és massa dispers, és a dir, que hi ha música recitada, raps, música popular i rock. Sent crítics podem dir que cada cançó és boníssima però que en conjunt falla. Només cal dir que l'ha gravat amb tres grups diferents... En Sisa, que el va gravar amb en Joan Miquel Oliver, li passa el mateix, però cada vegada que l'escolt m'agrada més. El den Pau Riba, encara l'estic descobrint (amb una mitjana de dues vegades per dia des de fa tres setmanes, encara hi estic descobrint els detalls), però de moment és boníssim.

Un enllaç que no sé d'on és. Si ens el diu el cd, serà bo:



I finalment el vídeo de presentació dels Virus laics. Amb l'estona que fa que esper que es carregui, esper que no sigui el mateix...

dimarts, 9 de setembre de 2008

A la nit ja fa fresca (interludi)

.

S'acosta Nadal, eh!

I d'aquí res, Sant Joan una altra volta.

Cada vegada dóna més voltes que cops.

.

dimecres, 3 de setembre de 2008

Els qualques amics de la A a la L (Enllaços 2.1.)

Ep! Ja he tornat de Menorca i torn a tenir connexió a internet. El bloc torna a la vida. Ha estat estrany, perquè de fet, durant tot l’estiu, tots els blocs han estat ben morts. A veure què passa el setembre. Jo he tornat sense cap idea per al bloc, però aprofitaré les que tenia abans de partir. I quan s’acabin, n’hauré de pensar de noves (llei de vida).


D’aquí a quinze dies farà un any que el bloc existeix. Va ser una tarda a la biblioteca de Mundet. Tenia molta feina i poques ganes de fer-ne. Una de les primeres entrades que vaig fer va ser comentar els blocs que tenc enllaçats, amb no més de tres línies. Ara, la família d’amics ha crescut (només hem perdut el den Tóbal, crec, que el va fer desaparèixer) i la idea d’ara era fer el mateix que fa onze mesos. He dubtat fins al darrer moment si fer-ho en una o dues tongades. Al final m’he decidit per dues, que n’hi ha molts. Us els recoman tots, tot i que n’hi ha que visit més i menys (és normal), però poc temps que tenc i blocs que hi ha, podria passar mitja vida llegint i comentant blocs. Tornem-hi per l’ordre en què apareixen, que no és alfabètic perquè no reconeix accents —eh, Àlex i Òscar!—. Au idò!


Atka Kevlarsjäl: Aquest és un pseudònim en hinuït. El seu bloc, Lullaby in black & white, és tipus aquest, un plat combinat, hi cap tot el que no cap en cap dels altres blocs ordenats que té (Fonent el gel és el més guai, tot i que potser mori, però la versió en anglès continuarà).

Carlos: Pensament Racional-Emocional és un bloc, també bastant divers, que sol conduir a la reflexió, normalment a partir de bons textos d’altres autors. També es nodreix del Youtube (que faríem sense això!).

Dan: Actualitza poc les Bandarrades, però quan ho fa ho sol fer amb unes vinyetes ecologistes molt divertides que no sé d’on surten.

Escriure, llegir i regar el jardí: És un bloc d’autor indeterminat que volta pel món, normalment entre Catalunya i Galícia. Per açò el bloc està tant en català com en gallec.

Fotos de la capçalera: tot i que les hem de canviar, són tretes d’aquí (totes les que he tingut). També és de l’Atka. Per cert, ja toca canvi...

Gemma: El Diari d’un cap verd és una novetat de bloc. A veure com va (dos dies, quatre entrades; comença amb força).

Irene i Nàdia: És un bloc temporal per contar les aventures de les dues nenes que se n’han anat a fer un mes a Dublín a l’aventura. Ara ja han tornat, però encara no sabem quin futur li espera al bloc.

Jesús: Aquest és l’únic senyor que no sé qui és.

Joan Melià: Actualitza poc, però més que un bloc és un web. Si feu recerca, hi podeu trobar coses ben diverses.

Jordi: Notes de lletres és el millor bloc sobre literatura que conec. Seriós, rigorós i tot açò. Si us agrada la literatura, llegiu el Notaire!

Josep: El bloc den Josep no és gaire seriós, s’hi pot riure molt amb aquest bloc, és un festival de l’humor, normalment absurd, és bo per evitar l’avorriment. Tot i que darrerament ja no fa tantes entrades com abans, encara és un gran productor.

Labatzuca: És el myspace del grup den Xavi. Paraules i música. Darrerament reciten Bartra, però en principi és poesia recitada den Xavi Grimau. Escolteu-ho un poc un dia que tingueu temps.

Laia: Karkinyoli és el bloc en què es poden fer lectures diverses, sempre des de la perspectiva de la triple revolta: dona, de classe treballadora i poble oprimit.


Deixem-ho aquí per avui. D’aquí a uns dies, de la M a la Ò (passant per la X).