dissabte, 27 de setembre de 2008

Tornem-hi? I en Pau Riba, clar!

.

CANT EGREGORIÀ

qui té ànsia de la infància
que es despulli —amb elegància
però sense aires d'arrogància—
de les capes restrictives
de nefasta petulància
amb què el saber l'ha anat vestint
i que les llevi
primer l'una, després l'altra-
fins restar conill conill (és a dir, nu
petit i xic com un no res
insospitat en l'abundància)

qui té apetit de ser petit
que giri un dit, que descargoli
el cargolet que el fa erudit
i, alçant la tapa de l'olleta
on bull l'embull —nus d'espaguetis—
de les trames i els ordits
que deixi anar la bafarada
d'aus d'antull, afanys i llunes
que hi barbullen com mosquits
deixant-se vèncer pel delit
d'alliberar vols inhibits

qui té ànsia de la infància
que —vestit d'angelical bel·ligerància
i esgrimint l'indicador
de la freqüència i la impedància—
com bus busqui en el submón
car és aquí, sota el vernís
de la més fàtua jactància
on rau el temps de la fanció
(d'on tot s'exfància
s'extravia en laberints d'erudició

fins que, per fi, de nou s'infància)


Pau Riba, Virus laics, 2008. (Ja va ser publicada al cd Transnarcís, 1986, però passada de revolucions, i al llibre Lletrerada, 1998, Proa.)

Segons en Pau Riba (Al·lòlalia, 1999), egrégor és un derivat de GREX (de ramat, i que se'n deriven gregari, agregar, disgregar, etc.) que no surt als diccionaris i significa l'entitat espiritual d'una congregació entesa com un sol individu, o l'ànima el cos de la qual el formen els individus d'una congregació —o societat— determinada. Així, qualsevol societat, sigui del tipus que sigui, forma un egrégor.

En en Sisa és més normal les referències a la infantesa per tornar a l'estat primitiu de la vida (Voldria fer una cançó, Marrec a la pastisseria, Com un nen petit, Un noi del barri, El fill del mestre, etc.). La llibertat de la ment, la innocència,la felicitat i tot açò. I en aquest cas, s'hi ha posat en Pau Riba, que no és tan freqüent. Deu ser part de la hiparxiologia den Francesc Pujols? Ja ho investigaré.

.

2 comentaris:

Eduard ha dit...

I de GREX (o GREGE), en castellà i en gallegoportuguès existeix la paraula "Grei" ("grey" en castellà), que es refereix a un ramat però especialment al conjunt de fidels d'una religió!

Grei s. f. (1) Rebanho de gado miúdo. (2) Fig. Congregaçom, conjunto dos fieis cristãos de uma paróquia ou diocese. (3) Fig. Conjunto de pessoas que levam juntas a mesma marcha ou ocupaçom: a grei estudantil. (4) Fig. Sociedade, partido. (5) ant. Naçom, conjunto de indivíduos de um mesmo povo ou naçom [lat. grege].

Salut i menjars amb grei, que són els més bons, sobretot al Rosselló ;)

Eduard

Montse ha dit...

Al·lolàlia, quina lectura més memorable! Me'l vaig llegir fa dos anys i mig aproximadament, aquest llibre, i vaig gaudir amb totes i cadascuna de les definicions.

Salutacions a aquella joia anomenada Menorca. Me l'estim molt!