dilluns, 20 d’octubre de 2008

I ara què xiula aquest?

-----------------------------------------------
El bloc no és mort; de moment, està en càmera lenta, però ja tornarà a agafar el ritme.
-----------------------------------------------

Els àrbitres sempre aixequen controvèrsia en qualsevol esport, però els seus errors són els que donen més línies als diaris, cafès als bars i cigarrets d’indignació a les tabacaleres. Jo sempre m’he mostrat contrari al fet que els àrbitres tinguin televisions i repeticions, ja que perdríem una part molt important —potser la que més— d’esports com ara el futbol i el bàsquet: la subjectivitat i el fet de poder donar la culpa als altres. La part més humana, l’error. Tot i així, corres el risc de sortir-ne perjudicat.

Amb tot, hi ha una cosa molt clara: els equips grans i els locals sempre són els que surten més beneficiats de les decisions arbitrals i els errors són els que tenen més repercussió. Els del Barça sempre han dit que el govern de Madrid i Franco i no sé què més. I probablement tenguin raó quan parlen de fa més de trenta anys (tot tenint en compte que Franco no pintava res a Europa i el Madrid va guanyar sis copes d’Europa, i per qüestió d’ajudes econòmiques, el Barça també construirà al Miniestadi sense el vistiplau dels veïns —fins i tot més pisos dels que havia demanat el club, sembla—, i el Menorca Bàsquet viu de subvencions), el que no s’entén és que encara es neguin a veure que les ajudes són per a tots dos equips (i algun altre, clar, com el València, sempre que no s’enfronten a un altre equip gran).

Una de les coses que no vull creure, però que sempre em fa rodar el cap, és què passa amb els diferents governants de l’Estat, si tenen cap relació directa o semidirecta amb els resultats de la lliga. Quan governava Aznar, el Madrid va rebre més ajudes arbitrals que el Barça (a mi també em va fer vergonya aquell penal famós de Marchena a Raúl) —crec que és un fet—, però amb l’arribada de Zapatero tot va canviar i el Madrid va perdre la final de la copa del rei i no va aturar de perdre fins fa dos anys (esportivament, els zidanes, que ja estan retirats, i els pavones, que són a segona). L’única cosa que no quadra en aquesta conspiració és que el Madrid ha tornat a guanyar, tot i que d’ajudes arbitrals en continua tenint més el Barça.

En la penúltima jornada de la lliga de Capello, per exemple, si el Madrid guanyava i el Barça perdia ja érem campions de lliga: doncs un error arbitral va fer que els culers no perdessin contra l’Espanyol i un altre que el Madrid no guanyés el Saragossa. Quina gràcia si haguéssim perdut contra el Mallorca. Seria interessant saber què hi ha darrere i per què el març del 2004 va marcar un abans i un després per als dos clubs...

Les cases d’apostes i les compres de partits per part dels mateixos equips també sempre han estat un tema que no és gaire clar. A Itàlia la cosa devia ser molt greu perquè es destapés (tot o part no ho sabem) i enviessin el Juventus a la segona divisió. Casualment, però, en Berlusconi no va estar directament relacionat amb tot el merder. Açò de comprar els partits no té res a veure amb rebre primes de tercers equips per guanyar. Un incentiu totalment lícit (el Tenerife, que no s’hi jugava res, va sortir molt motivat, fa anys).

No obstant açò, tots ens neguem a veure evidències que poden ser subjectes d’interpretació, pel simple fet que ho volem creure. Què faríem nosaltres si no poguéssim discutir per un penal, una expulsió, un fora de joc o un gol anul·lat? En un futbol objectiu, El As i El 9 Esportiu serien el mateix diari passat pel Comprendium (el traductor automàtic)? Us imagineu una màquina en lloc de Rafa Guerrero? No heu acabat estimant aquest personatge que te podia rebentar qualsevol partit? El recordeu? L’únic línier del món que ha rodat un anunci (de Renault) i es va retirar del camp plorant en el seu darrer partit. La injustícia i les diferents maneres de veure el joc fan el futbol més divertit, sempre suposant que la injustícia respon a errors humans i no a conspiracions de les altes esferes, de les cases d’apostes o de les compres de partits directament («¿De donde era el árbitro? ¡Ah!, catalán», Schuster dixit).

—Penalty y expulsión.

—¡Rafa, no me jodas! ¡Me cago en mi madre! ¿Y expulsión de quien?

Potser he començat la casa pel terrat, perquè ja xerraré un dia del meu madridisme i les relacions del futbol amb la política en el sentit d’identificació, però aquesta entrada no està feta per rebre comentaris que el Madrid és un equip de feixistes i tot açò. Per cert, dels darrers expresidents del Madrid, Fernando Martín està arruinat (Martinsa), Florentino Pérez calla, Lorenzo Sanz (exmilitant de Fuerza Nueva, com Del Nido) ha estat empresonat per corrupció i Ramón Mendoza va morir fa anys a una illa exòtica mentre una noia li feia un massatge (o cosa així). A veure com acaba en Calderón!

1 comentari:

Paquete Higuera ha dit...

Ep Sise, et canvio tots els pisos i miniestadi que vulguis per en Di Stefano, regal d'en Franco.Avam quantes copes d'europa li tocarien al barça amb la parella di stefano/kubala... Però bé, suposo que fer hipòtesis de la historia és demagògia per tant racionalment diré que en Franco no tenia gaire poder a Europa per ses copes d-europa. Quin gran video, recordo perfectament on estava mirant aquest partit i la remontada que vam fotre. Grande Rafa!!!!