diumenge, 30 de novembre de 2008

Les nostres seleccions

Ara que al País Basc estan en plena guerra pel nom oficial de la selecció, Euskadi o Euskal Herria (a El 9 no afectarà gaire perquè li continuarem dient País Basc), en què, de fet, darrere d’un nom o de l’altre s’hi amaguen dues maneres de fer i d’entendre el país, aquí continuem a la nostra bola, o més ben dit, cadascú a la seva. Allà, almenys hi ha debat per definir el país; aquí, no. Segurament no interessa.

Així, tenim gent que oficialment és d’Espanya, de França o d’Andorra. Podem tenir jugadors en qualsevol d’aquestes seleccions oficials. Extraoficialment, en les costellades de nadal, tenim la selecció catalana, la valenciana, la murciana (ho dic pel Carxe, un dels grans oblidats nostres) i l’aragonesa (tot i que ha jugat tres partits en deu anys, dos dels quals contra Castella i Lleó i el darrer contra Xile el 2006). La selecció balear en va tenir prou amb una derrota contra Malta, entrenats per en Serra Ferrer, i ho van deixar córrer. Amb açò, quina és més selecció dels Països Catalans? Aquí ningú dubtarà a dir: Catalunya. Però per què? Què té la selecció de jugadors del Principat que no tengui la del País Valencià?

En cap moment s’ha pretès fer de la selecció catalana la selecció dels Països Catalans, de fet, s’han erigit amb lemes d’un secessionisme que gairebé cap perifèric s’atreviria a dir: «Una nació, una selecció.» Però quina nació? El Principat és una nació? Tortosa és el sud i Figueres el nord? En cada manual per ser un bon catalanista, nacionalista i independentista hi diu que s’ha de donar suport a la selecció del Principat. Catalunya, el nom ja ho diu tot. Igual que País Valencià: blaveros i botiflers. Doncs si jo sabés jugar a futbol no em deixarien jugar en cap de les dues.

Ja només pel potencial i la competitivitat de la selecció seria interessant una selecció nacional real (tot i que en bàsquet tenc un equip de la Supermanager d’ACB només de jugadors nacionals —i en Moss, un homenatge i una reivindicació—, i quina merda d’equip!!!). Jo us deix la meva proposta de llista de convocats per a un mundial i no fer el ridícul (i en Raül Agné de seleccionador —per tenir algú de la Franja— i mai en Reixach): Palop (*, açò vol dir titular), Valdés i Moyà; Puyol (*), Albiol (*), Lopo (*),Capdevila (*), Piqué, Fernando Navarro, Jarque, Oleguer i Bellvís; Pablo Hernández (*), Xavi (*), Cesc (*), Riera (*), Albelda, Vicente, Gavilán, Hèctor Font; Soldado (*), Sergio García (*), Verdú i Victor Casadesús (Tamudo està acabat i Bojan està sobrevalorat, és molt dolent, a més que a tots dols els agrada ser espanyols). I encara podem descartar jugadors com ara Jorquera, David Navarro, Ramis, Biel Medina, Gerard Autet, Belenguer, Bruno Saltor, Damià, Gabri, Sergio Busquets, Coro, Moisés Hurtado, Óscar Serrano, Crusat i Albert Luque. Sí, ens faltarien davanters de primer nivell, però tots sabem de la dificultat de progressar dels davanters de planter.

Bé, tornant al tema, jo també ja m’he cansat de dir «oh, que guais que són els bascos», però en aquest cas ens donen mil voltes (nosaltres tampoc ens hem molestat mai a mostrar-los quin és el nostre país i els permetem que ETA faci una treva a Catalunya —amb estelada de fons, els germans que lluiten i açò— i col·loquin una bomba a Santa Pola; i ningú diu res!) i juguen junts bascos de tots els racons, d’Urzaiz (Tutera, al sud [Tudela]) a Lizarazu (Donibane Lohizune, al nord [Saint-Jean-de-Luz]). Un exemple.


Estaria bé posar les cartes sobre la taula i veure realment on volem posar els límits. La gent no ho vol reconèixer i es camufla en posicions poc clares, però el secessionisme principatí és molt més important en quant a nombres que el valencià (i potser l’annexionisme espanyol tampoc no està tan lluny). I pot acabar fent més mal, però sota la bandera catalana tots som bons i no hi poden haver dolents si defensen Catalunya. I una merda amb patinet!