diumenge, 21 de desembre de 2008

D'una altra den Pau Riba i els Mortimers. La de cada any (II)

Hi he tornat. Aquest cop acompanyat. La meva primera sorpresa, veure que el local no està ple, però que hi havia molta més gent que el dia abans. La segona, la més espectacular, la més guai, el toc realment diferencial; que no hi havia cinc mortimers, ni sis, ni set; vuit mortimers!!! Açò fa que la cosa encara soni molt millor, tot i que amb la bateria el paper no s'escolta tant (ni amb el cridar ni el parlar pel mòbil de la parella del darrere, una gent odiable), però molt més bé. Si ahir estava encantat, avui molt millor. Hi havia el mortimer Moi, que fa que el so de la panxa tingui un digerir dur, i tot plegat, ha fet la cosa molt més engrescadora encara que ahir. També té mèrit, però, que ahir amb tres menys ho fessin sonar tan bé.

Com que venia de treballar, vaig arribar vint minuts tard, però per sort només vam perdre l'intro general (tot i que va començar abans que divendres, hauria pogut ser al revés!!!). La resta, tot bo i gairebé tot millor. El problema és que per més que m'hi fixo no sé com fan volar la melòdica.Ho hauré de continuar investigant, el problema és que ara ja, mirant el calendari, aquesta temporada no hi podré tornar.

Si ja no ens alimenten molles (ja volem el pa sencer), si ja no volen un Catalunya-Colombia ni un País Valencià-???, ni una Andorra (volem els Països Catalans jugant un mundial); volem les nadadales en DVD!!! Bé, volem volem... Jo ho vull. Què li darem en el noi de la mare?

dissabte, 20 de desembre de 2008

D'una altra den Pau Riba i els Mortimers. La de cada any

A la una de la nit a la Muntaner. I allà era jo, amb ressaca, sol i només amb deu persones més, per veure i sentir les nadadales d'enguany. Sabia molt de greu que en un espectacle com aquest només hi hagués onze persones (i tècnics i sis músics). Com l'any passat, només que l'any passat hi vaig anar el darrer dia de Barcelona, el 10 de gener (i enguany el primer), i estava ple fins dalt, que gairebé no em deixen entrar. I l'any passat al Teatreneu; enguany, la Muntaner (que enguany he hagut d'agafar el metro i el nitbus). L'hora no era la més adequada, però valia la pena esperar fins tan tard.

De fet, l'espectacle va ser força semblant al del 2008, però amb petites novetats que donaven el toc de diferent i el repàs de l'any. A més, he pogut comprovar que el bis de l'any passat, com el d'enguany, era la Dansardana, la cançó preferida dels meus nebots de Menorca d'entre les que els he posat jo (i també una de les millors del disc Virus laics, que ja us en vaig xerrar). Amb tot, i parant-hi molta atenció, encara no he estat capaç de descobrir com fan el numeret de fer volar les melòdiques amb un globus (inflat a pulmó). Si demà hi torn (si algú s'hi apunta), que no ho descart, ho tornaré a intentar, a veure què.

Ara, quan anava de la Muntaner cap a casa, pensava «cony, haurien de fer un DVD, que amb el llibre-cd de l'espectacle de la primera edició no n'hi ha prou, i, a més, per internet no hi ha gairebé res de les nadadales». Doncs, DVD, no; però internet en va ple des de fa dos dies. Bé, ple vol dir tres youtubes (a més del número de les melòdiques, que ja hi era, tot i que mal gravat). Au idò, si voleu mirar-los, us els deix aquí. Per cert, enguany hem perdut mortimers, només eren cinc. Potser tenien son i es van quedar al camerino dormint...

Ah, ja estava tancant l'ordinador, açò ja estava editat, però m'he recordat de les coses dolentes, que també s'han de dir. Uns problemes tècnics amb l'electricitat, o cosa així, van molestar una bona estona. L'altra, que enguany no van repartir diccionaris que-te-lé / català com l'any passat, que fan que no hagis de pensar amb segons quins noms per retrocedir una vocal. Però bé, molta més cosa bona que dolenta.









dimecres, 17 de desembre de 2008

Bones festes!

Hola a tothom,

Us volia penjar un powepoint en català, però els que hi havia eren molt dolents i/o senzills. Així, que he escrit nadal en anglès per posar-vos un powerpoint de nadal en anglès, que segur que n'hi ha que estan bé, però no ho he fet bé i me n'han sortit en estonià. Amb filosofia menorquina del "ja que hi som...", me'ls he mirat i n'he trobat un amb molts dibuixets, i ben igual, no cal entendre res, ja que sempre es diuen les mateixes coses per nadal.

Doncs això, ja us ho dic en català: bones festes, no passeu pena pel sobrepès que en gener es perd tot una altra vegada i es deixa de fumar i la gent s'apunta al gimnàs i comença les col·leccions del Planeta d'Agostini; i si teniu betlem a casa o us agradaria tenir-lo, bon nadal i bon any 2009. Que hi hagi sort el dia de reis i/o que cagui molt el tió (papanoel, per als més cocacolitzats i/o nòrdics).

Cercant powerpoints també he trobat dos calendaris per al 2008. Crec que són la referència masculina per als calendaris del 2009. Jo me qued amb juny del primer i del segon calendari, tot i que si me n'aconseguiu qualsevol altra, jo no li faria un lleig.