dissabte, 20 de desembre de 2008

D'una altra den Pau Riba i els Mortimers. La de cada any

A la una de la nit a la Muntaner. I allà era jo, amb ressaca, sol i només amb deu persones més, per veure i sentir les nadadales d'enguany. Sabia molt de greu que en un espectacle com aquest només hi hagués onze persones (i tècnics i sis músics). Com l'any passat, només que l'any passat hi vaig anar el darrer dia de Barcelona, el 10 de gener (i enguany el primer), i estava ple fins dalt, que gairebé no em deixen entrar. I l'any passat al Teatreneu; enguany, la Muntaner (que enguany he hagut d'agafar el metro i el nitbus). L'hora no era la més adequada, però valia la pena esperar fins tan tard.

De fet, l'espectacle va ser força semblant al del 2008, però amb petites novetats que donaven el toc de diferent i el repàs de l'any. A més, he pogut comprovar que el bis de l'any passat, com el d'enguany, era la Dansardana, la cançó preferida dels meus nebots de Menorca d'entre les que els he posat jo (i també una de les millors del disc Virus laics, que ja us en vaig xerrar). Amb tot, i parant-hi molta atenció, encara no he estat capaç de descobrir com fan el numeret de fer volar les melòdiques amb un globus (inflat a pulmó). Si demà hi torn (si algú s'hi apunta), que no ho descart, ho tornaré a intentar, a veure què.

Ara, quan anava de la Muntaner cap a casa, pensava «cony, haurien de fer un DVD, que amb el llibre-cd de l'espectacle de la primera edició no n'hi ha prou, i, a més, per internet no hi ha gairebé res de les nadadales». Doncs, DVD, no; però internet en va ple des de fa dos dies. Bé, ple vol dir tres youtubes (a més del número de les melòdiques, que ja hi era, tot i que mal gravat). Au idò, si voleu mirar-los, us els deix aquí. Per cert, enguany hem perdut mortimers, només eren cinc. Potser tenien son i es van quedar al camerino dormint...

Ah, ja estava tancant l'ordinador, açò ja estava editat, però m'he recordat de les coses dolentes, que també s'han de dir. Uns problemes tècnics amb l'electricitat, o cosa així, van molestar una bona estona. L'altra, que enguany no van repartir diccionaris que-te-lé / català com l'any passat, que fan que no hagis de pensar amb segons quins noms per retrocedir una vocal. Però bé, molta més cosa bona que dolenta.