diumenge, 21 de desembre de 2008

D'una altra den Pau Riba i els Mortimers. La de cada any (II)

Hi he tornat. Aquest cop acompanyat. La meva primera sorpresa, veure que el local no està ple, però que hi havia molta més gent que el dia abans. La segona, la més espectacular, la més guai, el toc realment diferencial; que no hi havia cinc mortimers, ni sis, ni set; vuit mortimers!!! Açò fa que la cosa encara soni molt millor, tot i que amb la bateria el paper no s'escolta tant (ni amb el cridar ni el parlar pel mòbil de la parella del darrere, una gent odiable), però molt més bé. Si ahir estava encantat, avui molt millor. Hi havia el mortimer Moi, que fa que el so de la panxa tingui un digerir dur, i tot plegat, ha fet la cosa molt més engrescadora encara que ahir. També té mèrit, però, que ahir amb tres menys ho fessin sonar tan bé.

Com que venia de treballar, vaig arribar vint minuts tard, però per sort només vam perdre l'intro general (tot i que va començar abans que divendres, hauria pogut ser al revés!!!). La resta, tot bo i gairebé tot millor. El problema és que per més que m'hi fixo no sé com fan volar la melòdica.Ho hauré de continuar investigant, el problema és que ara ja, mirant el calendari, aquesta temporada no hi podré tornar.

Si ja no ens alimenten molles (ja volem el pa sencer), si ja no volen un Catalunya-Colombia ni un País Valencià-???, ni una Andorra (volem els Països Catalans jugant un mundial); volem les nadadales en DVD!!! Bé, volem volem... Jo ho vull. Què li darem en el noi de la mare?