dimarts, 22 de setembre de 2009

Elena de Borbón

Ja que tenc aquest bloc —malgrat tenir-lo mig mort, adormit, inutilitzat o cosa semblant—, aprofitaré per donar el meu suport als Sonadors de Son Camaró en la polèmica creada arran de la cançó Elena. He de confessar que no havia sentit mai el grup fins a tot el merder, però la cançoneta la conec de fa molts anys. Resulta que és polèmica segons molts mitjans espanyols. És una cosa mala d’entendre. I ara, anys després que existeix i mesos després que està penjada al Youtube. Esperem que ningú en surti gaire escaldat, especialment en Joan, que és qui en té més nombres, per vocalista i —sobretot— per regidor de Maó.

Ja que hi som, i ja que donam suport, també caldria dir que no me mereixen cap respecte (per dir-ho de qualque manera) els diaris Última Hora ni El Mundo, així com el portal web de Telecinco (i segur que em deix qualque mitjà menyspreable), on he vist les notícies més malintencionades, i en molts casos malinformades (sí, mentides i errors per desconeixement —segons Telecinco en Joan és del PSN, per exemple—) i descontextualitzades. El problema és que estic donant suport al grup perquè aquesta gent que creu fer tasques periodístiques ,i no en té ni idea de què fa, ha provocat la polèmica, l’allau de crítiques i els insults i les amenaces que es poden llegir en fòrums contra els Sonadors de Son Camaró.

diumenge, 16 d’agost de 2009

Horòscop

Darrerament m'he enganxat a llegir l'horòscop. No sé exactament per què, perquè no hi crec, en aquestes coses (a més que sempre el llegeixo un dia abans i a l'endemà ja no recordo què vaig llegir). Però és divertit i interessant veure com fan pensar que alguna cosa racional preveu les decisions que hauràs de prendre, com un déu que t'adverteix de l'esdevenidor. La llàstima és que no es pugui triar: «jo avui preferiria ser lleó.» I els dies que em parla de la parella, ja no cal continuar llegint. De fet, l'horòscop no és més que aforismes, com el Llibre d'amic e amat de Ramon Llull.

Sense més, açò ho deia perquè avui volia col·locar un poema. Es diu Horòscop, és den Xavi Grimau (de Labatzuca), el musica Conxita i me n'havien parlat molt bé com a cançó. A mi no era de les que més m'agradessin d'aquest grup, però mica en mica... Res, aquí queda (i aquí la podeu escoltar i crec que descarregar). I si encara no coneixes Conxita, ja ho saps, et recomano aquest grup de «pop fúnebre» (un poc tristos, açò sí). «T'ho creuràs tot.»

HORÒSCOP

Seràs del senyor vent el seu esclau millor

seràs una riera, seràs la tramuntana

seràs els huracans, seràs la bèstia humana

seràs reina de copes amb llengua d’escurçó.


Demà vindrà la vida, viurem al paradís

també vindrà l’hivern, vindran salut i amors

vindran nens i pallassos, vindran herois i horrors

demà vindrà el demà i et portarà un pastís.


Demà tindràs un ram, un ram tot just collit

un món tot fet per tu, un món estraperlat

un món fet de rebaixes, un món immaculat

un món molt nou, però un món molt mal parit.


Demà vindran amors, rebuts sense instruccions

amors de contraban, cosits a mitja alçada

amors a contrapeu, camins que fan pujada

vindran fossats terribles, caigudes sense fons.


Vindran fuls i mentides, vindran noves històries

vindran histèries noves, vindran cavalls de troia

vindran amors de fira, amors en la tramoia

saltant muntanyes russes, saltant de dalt les nòries.


Tot, t’ho creuràs tot

la boira els hams, els vells futurs

gastats abans de temps

els futurs nous, futurs de barca,

futurs de rems

i vies d’aigua: un pam, dos pams, tres pams.

dijous, 13 d’agost de 2009

Els noms de fora poble fan anar de cul

Fa temps, molt de temps, vaig comentar el tema de l’article salat o literari en els topònims salats (salats per la marinada, clar). I com que fa poc ho vaig veure, ara he pensat, un tema per parlar avui (avui o aquest trimestre, encara no ho sé)!

Ara, doncs, vull xerrar dels topònims estrangers d’alfabet llatí (els altres —de fet tota l’onomàstica—, millor deixar-los per a un altre dia), sobretot dels de llocs amb llengües minoritzades.

En principi, tots els topònims que tenen traducció catalana es fan en català, com ara Saragossa (no Zaragoza). Açò sembla clar en tots els topònims (tot i que nosaltres som especialistes a catalanitzar els noms estrangers i fer que els altres no ens tradueixin —malgrat sigui en castellà ens fa mal veure Lérida i Alicante—), però no ho sembla tant que hagi de ser Gran Canària i no Gran Canaria, ja que el problema arriba amb Las Palmas de Gran Canxria (no em mullo, vol dir la x). La traducció sol tenir un origen antic i amb tradició, així fem Lió (no Lyon) i no Nió (Nyon), per falta de tradició, tot i que és evident quina és la forma catalana de la ciutat suïssa. i sembli un poc incoherent I potser per falta de tradició la catalanització de topònims com ara Gran Canària pot ser contraproduent, a més dels casos ridículs de Càceres i Palència.

El que té més cua i encara ningú s’ha atrevit a fer completament (El Punt, parcialment) és utilitzar topònims de llengües minoritzades amb el nom d’origen. Per exemple, un cas en llengües romàniques, en català sempre s’han fet servir les formes castellanes dels topònims asturians i aragonesos. Per què hem de fer Oviedo, Gijón, Jaca i Ajaccio si són molt més properes a les pronúncies catalanes les formes pròpies Uviéu, Xixón, Chaca i Aiacciu? Les formes asturianes cal dir que són cooficials. I a més que aquestes formes no són passades per cap llengua superposada s’acosten molt més a la pronúncia catalana.

Com deia, El Punt sí que fa servir les formes occitanes pròpies, només cal veure les formes —diferents de tothom— dels pobles, colls i ports occitans per on passa el Tour. Amb tot, també apareix el problema de què fer amb les formes del francoprovençal, que a més que no està fixat ortogràficament la forma no queda clara si és pròpia, coincident amb el francès o amb l’occità. Un bon embolic, de fet.

L’altre gran problema amb els noms de llocs amb llengua minoritzada és el desconeixement. Sí que podem suposar que Kever és Quevert en bretó; ja costa més que Caerdydd és Cardiff en gal·lès; però com podem saber —sense saber, clar— que Cymru és Gal·les? Qui és el primer que s’atreveix a fer servir Roazhon —la capital de la Bretanya— en lloc de Rennes? Fer servir alguna d’aquestes formes és un acte de militància i suposar que el lector ho entendrà és un acte de fe.

Seguir un criteri fix és bastant difícil i mai es podrà fer tothom content, però en general és fa poc esforç per adaptar les formes pròpies minoritzades. Malgrat que genera un plus de feina, adaptar progressivament formes ens fa guanyar en credibilitat a l’hora de reivindicar les formes catalanes i no castellanes de topònims catalans en llengües terceres com ara l’anglès (en Viquipèdia, per exemple, surt Alicante en anglès, alemany, francès, italià, etc., excepte en basc, esperanto i occità). Això sí, xino-xano. Per començar, jo introduiria tots els topònims romànics en la llengua original —asturians i aragonesos inclosos, que a vegades sembla que no existeixin— i amb els no romanics s’accepten propostes.

Intentant cercar exemples he descobert el nom real de la capital del Paraguai. Prepareu-vos: La Muy Noble y Leal Ciudad de Nuestra Señora Santa María de la Asunción.


divendres, 5 de juny de 2009

I hi ha eleccions, diumenge

Aquest diumenge, eleccions europees; aquelles en què es decideix la configuració d’un parlament en l’àmbit europeu que, bàsicament, només té capacitat consultiva perquè les grans decisions les prenen els caps dels estats la Unió Europea. Sembla que hi haurà una pujada de l’extrema dreta a tots els estats (l’espanyol, també). Amb tot, però, no té importància, perquè no votarà ni Déu i açò que dèiem, que té una capacitat de decisió bastant minsa. Espanya, aquesta vegada, només escollirà 50 diputats, 5 menys que fa cinc anys. Les eleccions s’han plantejat en clau estatal i nacional i s’esperen els vots de càstig. Per tant, molts vots per al PP i per al PSOE —el PSOE n’hauria de perdre per denunciar la crisi (tot i que ells culpen el PP en la seva campanya) i el PP hauria d’augmentar, com a alternativa que es venen ells mateixos— i algun per a la coalició de Convergència, pocs per a Esquerra —també n’hauria de perdre per tota la merda interna i la submissió al PSC en el govern del Principat— i Esquerra Unida-Iniciativa —veurem a Catalunya com li afecta la gestió de Saura a Interior (Mossos!) i el fet que en Romeva (sembla que és molt vàlid) sigui el número 2 i no l’1—. Després haurem de veure què passa amb els casposos de Ciudadanos i UPyD i amb Iniciativa Internacionalista. La llista independentista té el suport de l’esquerra independentista i d’Arnaldo Otegi, que si la participació és molt baixa i els abertzales voten en massa... No han fet gaire campanya, però en Rubalcaba ja se’n va encarregar quan els va intentar prohibir per terroristes i no se’l va creure ni el Tribunal Constitucional.

Ahir pel Facebook vaig fer una espècie de porra i la meva aposta (sense diners, que enguany ja n’he perdut molts per culpa d’apostar sempre a favor del Madrid) va ser la següent: un 37% de participació, 23 diputats per al PSOE; 22 per al PP; 2 per a CiU i companyia (com es facin dir, ara que ja ens havíem après Galeuscat sembla que només vulguin embolicar-nos); 1 per a ERC i els altres; 1 per a IU-IC-V, i 1 per a Iniciativa Internacionalista (la meva gran aposta). Molt optimista, me veig...

I si sou del 63% que crec que no votarà, doncs molt bé, però almenys que sigui una acció meditada. Per açò, per ajudar-vos a decidir, penj dos vídeos de Youtube que incentiven a prendre una decisió. L’un, una nova versió en videoclip de La Bomba de King Africa que es diu Vota; l’altre, Vota idiota, de Manolo Kabezabolo (és la cançó amb imatges de fons de Zapatero i Rajoy; al final surt cosa que no saps ben bé que és —un ZP amb un símbol d’ETA pel mig—, i per açò me’n desentenc de la font). Jo ja he votat (per correu).





.



PD El Partit Carlí no s'hi presenta...

dilluns, 30 de març de 2009

Quan la Mercè està contenta

L'any passat per la Mercè, en Sisa. Enguany:

25/09/2009 - Virus Laics amb La Dic Emsembla per La Mercè. Pç.Catalunya (Bcn)

Encara m'acabarà caiguent bé n'Hereu...


I si no teniu espera:

23/04/2009 - En Solitari. A l'Institut Alexandre Satorra de Mataró.

Depenent de l'hora, podria demanar festa a la feina...

dimarts, 17 de març de 2009

Cançó d'abril (Clementina Arderiu)

Cançó d'abril

Hi tornarem, al sol solet!
Tira el braser per la finestra,
llença la capa i el barret!
Que vingui el sol com una festa
i ja no vull sentir més fred.
Oh, quin airet!
Ja les paraules prenen ales
i no cal dir-les sota veu,
que en pensament tinc mar i cales
i cama nua fins al peu.
Adéu, mimoses i nadales:
clavells veureu.
Fugi l'hivern, fugi la por.
Morir? Quan no s'arrisca gaire.
Hem de sortir d'aquest racó
—deixem-hi el pec i el rondinaire:
sortim a l'aire germinal
amb ulls d'infant, que miren alt.


Arderiu, Clementina: Contraclaror: antologia poètica. Clàssiques catalanes 6-7. La
Sal. Barcelona, 1985, pàg. 170 (I musicada pel nét a De Riba a Riba, i es pot escoltar al web de Música de poetes).

divendres, 30 de gener de 2009

Prèvia de precampanya europea: ein?

S’acosten un altre cop eleccions: parcials basques i europees. Les eleccions de tres províncies basques, com sempre. Antidemocràtiques perquè no s’hi pot presentar qui vol, i enfrontaments entre defensors dels drets bascos i espanyols. Potser un dia a Madrid se n’adonin que ells no hi voten (bé, tenc entès que un quants, sí, que hi ha militantes que s’empadronen allà per votar el PPartido) i deixin de fer campanya, que sembla que se’n fa més des de Madrid que des de Vitòria i Bilbao juntes.

Les eleccions europees, també com sempre. Elegirem amb espanyols i companyia part d’un parlament que no decideix gairebé res i que molta gent no sap ni que existeix. Un vot és un bitllet a un desterrament luxós, una jubilació anticipada, un lloc on enviar la gent que ningú del partit vol veure prop ni en pintura. Una despesa inútil. Bé, per camuflar rere la democràcia les decisions unilaterals que prenen els caps d’estat, els ministres d’exterior i els lobbys econòmics més influents.

I amb tot açò, la qüestió és: quines opcions hi ha per votar? o, simplement, cal votar? La veritat és que fa poques ganes, però alguna cosa haurem de fer. Per part meva, les eleccions europees és la vegada que se m’obren més possibilitats. Poder votar el mateix que la gent del Principat obre un ventall de vot nacionalista que a Menorca no existeix.

L’opció més menorquina, el PSM, sempre sol anar-hi amb CiU (ells sempre diuen que ERC es nega a presentar-se conjuntament). Convergència, després que en Guardans hagi dit que votaria «no» a la independència i amb tota la feruma de la Casa Gran, n’han fitxat un que té bona pinta, en Ramon Tremosa, independent i independentista. Llàstima que el número dos segur que serà d’Unió... Per contrarestar, Esquerra ha atacat amb un historiador guenyo, n’Oriol Junqueras, que una època sortia per la televisió autonòmica del Principat. També independent i independentista. Amb la crisi del partit s’ha acabat l’aposta d’ERC per candidats no principatins. Però bé, al final era una aposta simbòlica, més que una aposta real per articular políticament els Països Catalans. A tant catalanisme s’hi afegeix segurament la CUP, el vot real de l’independentisme català, però sense cap possibilitat actualment d’aconseguir un eurodiputat. Però pot fer mal tal com estan les coses...

Tot, però, fa plantejar-se fer un vot de càstig a la política catalana i al sistema polític europeu en general —igualment les repercussions seran mínimes— i enviar el vot a candidatures com ara els Escons insubmisos o Ciutadans en blanc, que proposen buidar els parlaments; és a dir, es comprometen, si surten elegits, a no assistir mai al parlament i destinar tot el dineral que rebrien a una ONG. Clatellada! La darrera opció que es pot valorar a falta dels espais electorals dels matins en campanya (que després d’un parèntesi podré tornar a veure!!!), la més extravagant —evidentment—, és el Partit Carlí. Defensen un rei, sí, i Borbó, també; però quin rei! Els orígens de la dreta tradicionalista catalanista (i basca) més casposa s’han reformulat. I si algú ha de ser rei, que ho sigui com Déu mana: mascle, descendent de mascle i de sang totalment noble (per una tasca que tenen, almenys que la compleixin, no?) És el cas de Carles Hug de Borbó i Parma —descendent de Carles V—. Un dels seus llibres, La vía carlista al socialismo autogestionario (1977) (malgrat que només conec el títol), fa que la cosa prometi: nacionalistes, socialistes (de veritat, no dels d’ara) i monàrquics. A veure qui regala més bolis i encenedors...

divendres, 16 de gener de 2009

Parlem del Madrid?

Eva González (ex d'Iker)

Elisabeth Reyes (den Sergio Ramos, però crec que ja han tallat)

Arancha de Benito (la den Guti)


Raúl González i Mamen Sanz

Sylvie van der Vaart

Cannavaro de jove

Miguel Torres


Bé, per aquesta setmana potser no cal parlar-ne gaire més, del Madrid, no? Només dir que ara el senyor Vicente Boluda Fos, un home nascut ric a València (l'Horta) de família tradicionalment del Llevant, ara n'és el nou president.