diumenge, 16 d’agost de 2009

Horòscop

Darrerament m'he enganxat a llegir l'horòscop. No sé exactament per què, perquè no hi crec, en aquestes coses (a més que sempre el llegeixo un dia abans i a l'endemà ja no recordo què vaig llegir). Però és divertit i interessant veure com fan pensar que alguna cosa racional preveu les decisions que hauràs de prendre, com un déu que t'adverteix de l'esdevenidor. La llàstima és que no es pugui triar: «jo avui preferiria ser lleó.» I els dies que em parla de la parella, ja no cal continuar llegint. De fet, l'horòscop no és més que aforismes, com el Llibre d'amic e amat de Ramon Llull.

Sense més, açò ho deia perquè avui volia col·locar un poema. Es diu Horòscop, és den Xavi Grimau (de Labatzuca), el musica Conxita i me n'havien parlat molt bé com a cançó. A mi no era de les que més m'agradessin d'aquest grup, però mica en mica... Res, aquí queda (i aquí la podeu escoltar i crec que descarregar). I si encara no coneixes Conxita, ja ho saps, et recomano aquest grup de «pop fúnebre» (un poc tristos, açò sí). «T'ho creuràs tot.»

HORÒSCOP

Seràs del senyor vent el seu esclau millor

seràs una riera, seràs la tramuntana

seràs els huracans, seràs la bèstia humana

seràs reina de copes amb llengua d’escurçó.


Demà vindrà la vida, viurem al paradís

també vindrà l’hivern, vindran salut i amors

vindran nens i pallassos, vindran herois i horrors

demà vindrà el demà i et portarà un pastís.


Demà tindràs un ram, un ram tot just collit

un món tot fet per tu, un món estraperlat

un món fet de rebaixes, un món immaculat

un món molt nou, però un món molt mal parit.


Demà vindran amors, rebuts sense instruccions

amors de contraban, cosits a mitja alçada

amors a contrapeu, camins que fan pujada

vindran fossats terribles, caigudes sense fons.


Vindran fuls i mentides, vindran noves històries

vindran histèries noves, vindran cavalls de troia

vindran amors de fira, amors en la tramoia

saltant muntanyes russes, saltant de dalt les nòries.


Tot, t’ho creuràs tot

la boira els hams, els vells futurs

gastats abans de temps

els futurs nous, futurs de barca,

futurs de rems

i vies d’aigua: un pam, dos pams, tres pams.

4 comentaris:

Pere Cotte ha dit...

Hòstia puta (ja em perdonaràs la vulgaritat)! Era d'en Grimau???

plaerdemaria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
plaerdemaria ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
plaerdemaria ha dit...

ja t'he dit algun cop, em sembla, que aquest és el poema d'en gripau que voldria haver escrit jo... quina ràbia.

sempreteva, mareselva,

m.

PD: no sé si sóc jo, o el teu blog, o la divina providència, però abans se m'ha esborrat dos cops el comentari.