dimecres, 9 de juny de 2010

L«Avui» del demà

Una de les capçaleres de referència del país, el diari Avui, sempre ha tingut un problema: cada any ha estat deficitari. Però quan les coses es posaven lletges apareixia la Generalitat de Catalunya o algun dels seus amics (en espera d’algun favor, segurament) i salvava l’Avui de la desaparició. Evidentment, ara que tant es parla que estem en època de crisi i tot açò, s’han acabat les salvacions in extremis de l’històric diari. Així, ara fa uns mesos, quan l’expedient de regulació d’ocupació (ERO) ja era sobre la taula, els propietaris de la capçalera —el grup Godó (40%, i sí, els de La Vanguardia, 8tv, el torneig de tennis, etc.), el grup Planeta (40%; el den Lara i La Razón, quina por!) i la Corporació Catalana de Comunicació (20%, una empresa pública!)— van desfer-se del diari i se’l va apoderar el grup de comunicació Hermes, el grup editor del diari El Punt. Per molta gent, açò va representar una gran sorpresa: el diari gran és comprat pel petit, però tot té una explicació, es podria dir que el rotatiu viable ha comprat un diari històricament insostenible, econòmicament parlant, clar (a més, cal tenir en compte que El Punt, segons els baròmetres i totes aquestes coses que no acabes de saber ni d’on surten ni com mesuren lectors ni res, té més vendes i lectors que l’Avui, tot i que també s’ha de reconèixer que tots dos tenen àmbits geogràfics diferents i marcats —El Punt ven sobretot a Girona i l’Avui, a Barcelona).

A partir d’aquí, però, i tenint en compte que la Generalitat no tornarà per treure les castanyes del foc un altre cop, el grup Hermes ha mirat de reduir costos i crear sinergies entre l’Avui, El Punt i El 9 Esportiu (i tots els altres productes del grup). No n’hi ha hagut prou i ara s’aplica un ERO d’unes 60 persones de l’Avui —tantes com havien previst els anteriors propietaris— i s’ha deixat de distribuir el diari per primera vegada des de la seva fundació fora del Principat. Des d’un punt de vista econòmic, la decisió és senzilla: allà no el comprava ni Déu! Des d’un punt de vista ideològic és una decisió desastrosa: si fins i tot els nostres ens esquarteren el país, què ens queda?

Amb tot açò, podríem mirar de treure quatre conclusions (que són com el parell menorquí: unes quantes):

  • La conjuntura econòmica actual en general i del sector de la premsa escrita en concret fa que pocs diaris s’hagin salvat de patir un ERO. La crisi ha fet que la publicitat als diaris disminueixi bruscament i s’afegeixi a la progressiva baixada de vendes que viuen els diaris en paper des de l’existència d’internet. Així, s’ha sumat un problema general a un mal endèmic de la premsa des de fa uns anys.
  • Açò no justifica, però, la poca paciència que ha tingut el grup Hermes, que havia assegurat pau i calma, amb el diari Avui, tot i les desavinences econòmiques que hi ha hagut amb el comitè d’empresa, que ha estat jugant amb foc. I la cremada ha estat de tercer grau (per als treballadors, i per a l’Avui en general)
  • La reducció de personal, l’encartament d’El 9 i Presència a l’Avui i la desaparició de l’Avui.cat tal com el coneixem ara, fan pensar (o témer) una convergència perillosa de continguts entre les dues capçaleres. Si amb la meitat de gent fem dos diaris, o bé perdem punts de vista o perdem qualitat o —segurament i el més probable— les dues coses. Ara bé, és evident que la supervivència de la premsa en català depèn de la seva sostenibilitat econòmica, no de la quantitat de subvenció que es pugui rebre.
  • I al País Valencià, a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, la Franja i la Catalunya Nord, l’Avui no és sostenible. El cost de distribució i el benefici de quatre vendes no es pot assumir per cap empresa privada. Ara bé, quina és la idea de país d’un diari que se centra —com sempre— en el Principat i que només es ven al Principat? Perd credibilitat i pot entrar en el perillós món del secessionisme no espanyolista però tan perillós per la unitat nacional com el blaverisme valencià i el gonellisme mallorquí (me referesc —com sempre— a casos com les seleccions regionals catalanes). El marc dels Països Catalans crec que és el darrer que s’hauria de perdre (i el primer que es deixa de banda en la majoria de casos), però que econòmicament és el que és més fàcil de deixar de banda.

4 comentaris:

Marc ha dit...

Hola Sise, molt molt interessant aquesta entrada i deixa'm donar-te sa meva opinió des de dins d'aquest món:
Estic totalment d'acord amb el que dius i deixa'm afegir una cosa: si amb la meitat de gent es fan dos diaris indiscutiblement es perd qualitat, punts de vista i a més a més també es perd credibilitat. A més, entre d'altres coses es guanya un munt de periodistes cremats per haver de fer sa mateixa feina per (segurament) un sou menor.
Des del moment que tot depèn dels doblers es perd es diari perquè significa que els doblers ho són tot i que es cercaran doblers de davall ses pedres, és a dir, publicitat real i encoberta. I açò significa sa mort. Si els diaris en paper (i també els online) són una ruïna, imagina't un diari en paper i a més a més en català! Sa solució? sa solució és una utopia però hauria de ser possible: un diari INDEPENDENT (ho poso en majúscules perquè no ho puc subratllar) subvencionat per es govern. Es govern hauria de donar pasta, jo ho tenc claríssim,i es diari no hauria de sentir-se en deute amb es govern. No hi ha un munt de campanyes per "promocionar" es català? Idò. Es fet que deixessin de distribuir s'Avui fora de Catalunya va ser ja lo màxim, jo vaig flipar. La pela és la pela no?
Bé tio, m'he allargat una mica, només felicitar-te per s'entrada i dir que està molt bé que sa gent de fora es preocupi una mica per com estan ses coses. Perquè és realment preocupant.

Una abraçada.

Xarxes ha dit...

Les audiències del Baròmetre deuen ser millor per al Punt perquè és premsa comarcal i els mesuradors històrics amb centre a Madrid només contemplen les coses qeu es fan a nivell d'autonomia (la paraula que utilitzo no és una errada;)
Ei, no sabia que tenies bloc. L'apunto

Ciceró Pascual ha dit...

Marc, crec que al 78 era necessària la subvenció i en deute amb ningú, però al 2010, no. Un diari en català té i ha de tenir els mateixos problemes que un diari en anglès, frances i, fins i tot, espanyol. Si es decideix subvencionar els diaris espanyols per fomentar la diversitat d'opinions, el criteri propi de la gent i la democràcia, els espanyols, igual, que tenim els mateixos problemes; però avui, la llengua no ha de ser un problema per a un diari.

Natxo, se'l saluda! Sí, tenc un bloc, només que el tenia mig mort; a veure si ara el faig tornar a la vida amb un poc de continuïtat. Per açò, hi ha diversos baròmetres, el que passa és que sempre els confonc. En general solen dir La Vanguardia, El Periódico (o al revés), El País, El Punt i Avui.

joven ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.