dijous, 5 d’agost de 2010

Moussu T, el referent occità

Mishima, Conxita, Labatzuca, Mazoni, Sanjosex, Canimas (que prest traurà disc nou), Espina (darrerament es cou música molt bona a Menorca), Antònia Font, Le Petit Ramon, Roger Mas, Manel, Feliu Ventura... No fa falta parlar de la música que es fa ara mateix en català: n’hi ha molta i molt bona. Així que podem parlar d’un grup occità, en Moussu T e lei Jovents. Aquest és el grup format pel cantant i compositor dels Massilia Sound System, en Tatou, el senyor T, el moussu T. El grup va treure el primer disc al 2005, Mademoiselle Marseille, i des de llavors ja n’han tret tres més, sempre amb la discogràfica Harmonia Mundi (una discogràfica especialitzada en música clàssica i del món[!?]) —Forever Polida (2006), Inventé à La Ciotat (2007), Home Sweet Home (2008)— i, a més a més, ara estan a punt de treure’n un altre, el 23 de setembre, Putan de cançon, crec que es dirà. Fa temps que tenc ganes de veure’ls en directe, i crec que solen venir de tant en tant pel Principat, però encara no he pogut cap vegada.

Tal com diuen ells mateixos, Moussu T e lei Jovents s’inspira en el melting-pot marsellès dels anys trenta del segle XX, les cançons provençals, les operetes de Vincent Scotto (a ca seva el coneixen, solen dir) i músiques tan diverses com ara el jazz i el blues, i ritmes tant de les Antilles com del Brasil (el lloc d’origen del percussionista). Així, han creat una música fresca tan mestissa com mediterrània, d’aquella que sembla que només es pugui fer al Raval (en Manu Chao ha fet molt mal —i gran— al nostre melic).

La cosa que no fa la música la fa la lletra, evocant la vida pescadora de Marsella i La Ciotat (una ciutat de pescadors a tocar de Marsella), així com les seves dones. Sempre les seves dones... Això sí, us l’estic venent com un grup occità però les seves lletres són en un 90% en francès i només un 10% en occità. El que solen fer és que cada cançó és en francès i la tornada o un tros és en occità, com ara a Mon escarrida, per exemple, tota en francès excepte el títol i la tornada:

Que la vida es polida Que la vida és polida
Quand si saup mont’es l’escarrida. quan se sap on és l’estimada.
Tu e ieu, ma bèla amiga, Tu i jo, ma bella amiga,
Farem cantar lo monde entier. farem cantar el món sencer.

La part occitana se sol entendre un poc millor si no sabeu francès... Aquí aquest bilingüisme així seria impensable, però la situació d’Occitània (com a país, com a llengua, etc.) actualment és força diferent a la nostra, en general. La qüestió és que encara no he trobat cap grup occità cantant únicament en occità i que no faci música folklòrica.

Ara —evidentment no hi ha entrada d’un bloc parlant de música sense youtubes— us pass uns clips de qualcuna de les meves cançons preferides. Us en deix sis aquí, si en voleu més, Myspace, al seu web (es poden escoltar uns segons de cada cançó) o més Youtube. O una bona excusa per anar a qualsevol ciutat occitana i (intentar) comprar qualque disc.

Ó que calor!, molt bona ara a l’agost, com el bikini léopard («C’est un moment merveilleux!»):



Les plaisirs de la pêche (‘el plaer de la pesca’), m’encanta aquesta!



Boulevard Bertolucci, o l’instant en què les mares van a cercar els nens de l’escola del bulevard Bertolucci de Marsella:



Lo gabian, la cançó de la gavina: «Si jo fos la gavina, sobre el cap dels dolents cagaria.» El videoclip, a més, em sembla bastant original:



Mademoiselle Marseille...



Ma forever polida (el nom ja és prou clar):



I finalment, A La Ciotat, un dels grans hits, un ménage à trois entre la Ciotat, «la meva petiteta i jo»:

1 comentari:

joven ha dit...

beautiful blog..pls visit mine and be a follower.. thanks and God bless..

http://forlots.blogspot.com/