dimarts, 11 de gener de 2011

Somnis

Hi ha vegades en què els somnis no són més que somnis. En què, per molt que somiïs, el somni no depèn només de tu i no es durà mai a terme. Però tu somies i somies, tant despert com dormit i més despert que dormit. I en aquests casos, una dosi de realitat no va pas malament; és a dir, aixecar el cap, mirar on ets i posar els peus a terra sol ser més interessant que tenir el cap als núvols i baixar dues parades de Nitbus més lluny de casa.

3 comentaris:

josepms ha dit...

Ei Ciceró! Què bé que hagis tornat, jo ja ho sabia que encara te'n recordaves que tenies un bloC. Però no he entès gaire aquesta entrada.

Que vagi bé!

Ciceró Pascual ha dit...

El bloc dormia, Josepó!!! I res, que em vaig empanar, serè, fins a dues parades de nitbus més i em va tocar caminar un bon botifarró... Coses que passen i que vaig trobar mereixedora d'una entradeta

Berta ha dit...

hahaha!
Genial! Aquestes coses són aquelles que s'han d'explicar! Ben fet! ;-)