dimarts, 12 d’abril de 2011

Córrer no sempre aclareix les idees




Vaig començar a córrer a la Cursa d’El Corte Inglés del mes de maig del 2010. Vaig fer un temps d’1h10’50” sense xip (11 km). Hi anava per passar l’estona, per passar un bon matí amb amics. A més, era un bon motiu per deixar de fumar almanco una setmana. Però hi vaig tornar per la Cursa de la Maquinista del juliol, que vaig fer els 10 km en 59 minuts. M’estava agradant la cosa del córrer. Penses, repenses, et tortures. T'ho pot fer veure tot més clar, córrer. I com que no en vaig tenir prou, em vaig apuntar a la Jean Bouin, el novembre, i vaig fer un temps de 56’50” (10 km). Els temps milloraven lleugerament i el 2011 va començar amb força. Vaig provar la Mitja Marató de Barcelona. Era el primer cop (i fins ara l’únic) que anava a una cursa absolutament sol, sense ningú amb qui quedar a l’arribada. El resultat, 1h56’28” (21,097 km). I la va continuar una altra de 10 km, a Sant Boi, amb 51’35” tot i no haver-me entrenat. I la setmana passada, la Cursa de Bombers, 10 més llavors en 47’43”.

El problema és que a l’Estat espanyol hi ha detalls que a vegades no entens i fan que te puguis replantejar la idea de continuar corrents. I no es tracta del mal a un genoll, ni les agulletes, ni els marejos causats per l’esforç:

Jesús Ángel García Bragado: Campió del món en 50 km marxa (1993). Va ser regidor de Lleida i ara és alcaldable a Sant Adrià de Besòs pel PP.

Abel Antón: Campió del món de marató (1997 i 1999). Va ser regidor d’Esports de Sòria, anava el número 7 de les llistes del 2003, pel PP.

Ruth Beitia: Subcampiona del món de salt d’alçada (2010). És membre del comitè executiu regional del PP a Cantàbria.

Marta Domínguez: Campiona del món dels 3.000 metres obstacles (2009) i presumpta culpable de blanqueig de diners i de traficar amb productes dopants. Va ser regidora de Palència, anava la número 4 de les llistes del 2003, pel PP.

Manolo Martínez: Campió del món de llançament de pes en pista coberta (2003). Va ser regidor de Lleó, anava el número 6 de les llistes del 2003, pel PP.

I Fermín Cacho pel PSOE, etc. Potser ho fan en agraïment a les ajudes que els han concedit, però... i si és contagiós? Hauria de deixar de córrer o provar-ho de fer amb una mascareta aïllant com la que feia anar en Michael Jackson per si de cas? Pensava que els esports peperos per excel·lència eren el golf, el tennis, el pàdel i la vela, però resulta que els atletes són els que acaben militant i col·laborant activament amb la dreta espanyola. Són ben babaus, fàcils d’enredar i, de la seva figura pública, el partit en pretén treure un rèdit o bé són gent convençuda des del primer dia? Evidentment, amb tants casos, n’hi deu haver de tots els estils possibles. Encara que la pregunta pot ser, drogues a part, què passa en lelit de l'atletisme estatal que hi ha tanta col·laboració amb el PP.

El darrer cas, el que més m’ha indignat perquè està passant a casa nostra, és el de Jesús Ángel García Bragado, un madrileny que havia fixat la seva residència a Lleida per entrenar-se (i fer de regidor del PP, pagant la quota mensual al partit, és clar) i que ara el presenten a Sant Adrià de Besòs perquè, suposadament, hi estava cercant casa. Flipant. Sort en tenen els bascos de Martín Fiz, que, a més de ser campió del món de marató el 1995, el 2008 signava un manifest en favor de les seleccions esportives d’Euskal Herria.

dissabte, 9 d’abril de 2011



«El gran dia del Senyor s'acosta, ve molt de pressa, ja és a prop. Escolteu el clam que s'aixeca el dia del Senyor, quan fins i tot els valents cridaran amargament. Aquell dia serà d'indignació, dia de tràngol i d'angoixa, dia de destrucció i de ruïna. Serà un dia de fosca i de tenebra, un dia de negres nuvolades. Aquell dia se sentiran tocs de corn i crits de guerra contra les ciutats fortificades i les seves torres inexpugnables. "Faré caure sobre els homes un desastre, i es mouran a les palpentes com els cecs, perquè han pecat contra mi, el Senyor. La seva sang serà escampada com la pols, i les seves carronyes, com els fems." Ni el seu or ni la seva plata no els podran salvar el dia que s'indigni el Senyor. El foc del seu zel consumirà tot el país: farà un extermini terrible de tots els seus habitants.»

(Sofonies, la Bíblia)


Jo no vull açò ni aquí ni a Líbia ni enlloc.
NO A LA GUERRA NI ALS DÉUS VENJATIUS!