dissabte, 9 d’abril de 2011



«El gran dia del Senyor s'acosta, ve molt de pressa, ja és a prop. Escolteu el clam que s'aixeca el dia del Senyor, quan fins i tot els valents cridaran amargament. Aquell dia serà d'indignació, dia de tràngol i d'angoixa, dia de destrucció i de ruïna. Serà un dia de fosca i de tenebra, un dia de negres nuvolades. Aquell dia se sentiran tocs de corn i crits de guerra contra les ciutats fortificades i les seves torres inexpugnables. "Faré caure sobre els homes un desastre, i es mouran a les palpentes com els cecs, perquè han pecat contra mi, el Senyor. La seva sang serà escampada com la pols, i les seves carronyes, com els fems." Ni el seu or ni la seva plata no els podran salvar el dia que s'indigni el Senyor. El foc del seu zel consumirà tot el país: farà un extermini terrible de tots els seus habitants.»

(Sofonies, la Bíblia)


Jo no vull açò ni aquí ni a Líbia ni enlloc.
NO A LA GUERRA NI ALS DÉUS VENJATIUS!

2 comentaris:

jms ha dit...

El fet que aquest post no tengui títol provoca una sensació estranya quan has llegit l'anterior: "córrer no sempre aclareix les idees" i has seguit baixant fins trobar-te aquesta foto.

Enhorabona, merengue.

Jeremias Soler ha dit...

Totalment d'acord. I és curiós com la imatge del que hauria de ser la màxima expressió de la bellesa: la innocència nua corrent en llibertat, esdevé la pitjor expressió de la violència: aquesta innocència corrent pel terror i per la violència. El pitjor sovint és la perversió del millor.