dimecres, 6 de juliol de 2011

La "saudade" del Madrid

De la paraula saudade, se sol dir que no té traducció. I en cas d'intentar-la traduir del portuguès, la paraula més adequada seria 'nostàlgia', o 'enyorança' o, fins i tot, 'soledat', normalment lligada a la idea de la pèrdua de l'amor. Fins fa manco d'un any, però, jo pensava que aquest mot tenia un significat més proper a 'pau interior'.

No sé exactament d'on vaig treure aquesta idea ni en quin context ho havia llegit o sentit, però n'estava totalment convençut. Un cop aclarit el dubte, o el suposat error, per què hi torn ara i no fa uns mesos quan tenia el tema més fresc? Idò, perquè avui el Madrid ha fitxat en Fábio Coentrão, del Benfica, i amb ell el Madrid ja disposa en plantilla de quatre jugadors portuguesos, a més de l'entrenador i mig cos tècnic. I açò continua sense donar sentit al perquè d'aquest post, però és que (ara sí) he llegit al Marca la frase següent* (jo sóc més de l'As, però com que avui havia de fer feina, que per açò també actualitz el bloc ara, ja me l'he mirat un fart de vegades i havia de variar i cercar notícies noves): «El Real Madrid vuelve a sentir 'saudade'. Y es que la colonia lusa crece de forma constante desde que Pepe llegara del Oporto en el verano de 2007.» I el periodista encara ho remata així parlant dels brasilers de la temporada 2006/07: «Fue el momento álgido de la 'ocupación'. De la 'saudade' brasileña.» I clar, vist així, no sembla que saudade vulgui dir 'enyorança' ni res semblant. I el fet que el Madrid pugui sentir nostàlgia de temps millors en què es guanyaven Champions i lligues a tort i a dret no té res a veure amb açò de fitxar portuguesos i brasilers a Jorge Mendes, el representant portuguès de mig Madrid.

Amb tot, he tornat a investigar què vol dir 'saudade'. Els fòrums d'internet en van plens, i no copiaré i enganxaré el que diuen, és fàcil de trobar. A més, 'saudade' apareix al diccionari de la Real Academia de la Lengua Española definit com* «soledad, nostalgia, añoranza». I al diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana surt traduit com* «enyor, enyorança». Quines definicions més pobres, eh!

No puc fer gaire aportació pròpia, perquè no sé prou portuguès i els contextos en què he sentit o llegit la paraula són més bé limitats i gairebé sempre en un altre idioma (aquest gairebé vol dir excepte la cançó de Nación Reixa d'Encontro con Sarri en Nación Reixa), però cosa direm. Pel que fa a la literatura, en basc, en Joseba Sarrionandia fa servir el terme i, sobretot, la idea de manera bastant recurrent (potser d'aquí em ve la meva idea de pau que pensava: «Perquè el seu pas no és tranquil / o bé perquè és massa tranquil. / Al seu cor hi habita / per sempre un condemnat»). En català, en Ponç Pons la fa anar fins a tres vegades al seu llibre Pessoanes («La saudade ens sorprèn quan sortim de ca nostra, / juga al parc amb els nens, seu darrera als tramvies. / Tot és simple i senzill. Ser feliç deu ser fàcil / quan al mar sols es veu conhortat aigua i sorra»). Açò, de fet, me fa pensar en Pessoa, que devia ser el que va posar de moda la cosa literària (encara que Viquipèdia diu que* és anterior...) («Mai no vaig tenir saudades. No hi ha cap època de la meva vida que no recordi amb disgust. En totes vaig ser el mateix: el que va perdre el joc o va desmerèixer la victòria. Sí, vaig tenir esperances, perquè tot el que no sigui tenir esperances és mort», diu Pessoa a L'educació de l'estoic, l'únic seu que he llegit ­-cap altra recomanació?).

Així, amb aquests exemples i, sobretot, amb voluntat de reivindicar-me parcialment en 'pau interior' o entendre què vol dir el periodista del Marca, es desprèn una mica que també es podria traduir com 'esperança', 'tranquilitat', 'assossec'. Hi ha fòrums d'aquests superfiables que citen Teresa Salgueiro, la cantant d'un grup de música anomenat Madredeus* (que canta fado i una cançó que es diu O Canto da Saudade, per exemple -que només per açò ja en deu saber més que jo, del tema): «'Saudade' és un sentiment fins i tot una mica alegre, perquè permet sentir amor en l'absència, que l'amor no desapareixi. És sempre un sentiment d'esperança. Resulta una manera molt positiva perquè és una esperança creativa. No hi ha destrucció ni tristesa, sinó una manera d'acreditar que les nostres experiències del passat que han estat significatives per a nosaltres tenen vida futura perquè estan amb nosaltres.» I açò ja concorda més amb la idea de 'pau interior' que jo tenia. No al cent per cent perquè hi falta la idea de mancança, però no me sembla que sigui adequat traduir 'saudade' per 'enyorança' ni cap parauleta semblant de les que hem dit. Tanmateix, continua sense tenir sentit, i així encara en té manco, que el Madrid torni a tenir aquesta sensació de soledat, esperança, assossec, nostàlgia i tranquil·litat (tot a la vegada) que és (és?) la saudade. En Tomás Campos, aquest periodista del Marca, crec que va més perdut que jo...

4 comentaris:

Pau ha dit...

La qüestió era encolomar una parauleta portuguesa, ni que fos amb calçador. I m'imagino que "saudade" era l'única que sabia, com a mínim d'oïda. Si fossin brasilers, hauria dit "Vuelve la samba al Bernabéu", m'hi jugo una mà. Visca el periodisme esportiu! ;)

Ciceró Pascual ha dit...

Sí, Pau, i si fossin francesos dirien que "tienen mucho foie-grass i champagne". La qüestió era col·locar-la, amb calçador o com fos!

Eduard a 39º 51' 14.57" N - 4º 12' 09.35" E ha dit...

I la foto? És al sud-oest de Menorca? -binidalineja molt...- Ara me n'has fet venir saudade! :)

Ciceró Pascual ha dit...

Aix, Eduard, que un dia hauràs de fer un viatge a Malta!