dimarts, 2 d’agost de 2011

Lluita no armada contra el capital militar

L'economia no funciona i el mal ja està fet. Es pot canviar el sistema i provar-ne mil de nous (i fins i tot qualcun de vell), que pitjor no ens anirà i qualque cosa bona s'acabaria trobant. Però la gent és covarda i té por dels canvis i els rics són rics i ho volen continuar sent. Jo, d'economia, no en sé (entre gaire i gens), però quan hi ha coses que em semblen tan evidents i no es diuen, m'indign (com els indignats, però per lliure, de moment).

Ja fa temps que me supera el fet que la despesa militar sigui tan elevada. Em rebenta que el ministeri de Defensa espanyol sigui el que s'endú, amb diferència, més milions públics. I ja fa mesos, a l'abril, vaig llegir un article a VilaWeb sobre la despesa militar a causa que el dia 12 es va commemorar el primer Dia Mundial d'Acció sobre la Despesa Militar. I ara que encara tenia pendent aquesta entrada, he pensat que és el moment quan amb tota la història del dèficit dels Estats Units per primera vegada he sentit parlar de reduir la quantitat destinada a fer la guerra. I l'afortunat, Barack Obama, un dels premis Nobel de la pau més desencertats que hi ha hagut mai (bé, com la majoria, que no s'expliquen, començant pels Cascs Blaus de l'OTAN, que el van rebre per anar pel món fent la guerra; passant per Gorbatxov, que no fa falta dir res de la seva gestió al seu antic estat, i continuant per Desmond Tutu, més conegut per la cançó que li va escriure Kortatu que per... ¿què va fer aquest capellà negre sud-africà, que li van concedir el Nobel el 1984 quan l'Apartheid no va acabar oficialment fins al 1996?).

Bé, però tornant al que dèiem, per primera vegada s'ha tret la possibilitat de reduir la despesa militar per afrontar el deute econòmic, i açò obre una gran porta a la pau; és a dir, potser deixa de ser un tema tabú i almanco es planteja. Com cagar, que ho fa tothom i no se'n parla. No seria pau per pau, seria pau per pasta, però ja hem arribat a un punt que la indignació s'acompanya de resignació per sobreviure. Segons l'Institut Internacional d'Investigació per la Pau (SIPRI), una organització sueca i independent que des del 1966 investiga conflictes, armament i control d'armes, el 2010 l'Estat espanyol va destinar 11.596 milions d'euros a qüestions militars. SIPRI fa aquests càlculs referits a tota la despesa d'un govern en les forces militars i les seves activitats, incloent sous i beneficis, despeses de funcionament, compra d'armes i equipament, construcció militar, investigació i desenvolupament, i l'administració central de comandament i suport, ja que el concepte de despesa militar no es limita només a la despesa en armes perquè generalment només és una petita part del total. D'acord que sí que s'ha reduït la despesa i el 2007, el 2008 i el 2009 es van superar els 12.000 milions, però l'Estat espanyol ha doblat la quantitat en els darrers 20 anys i ha augmentat en 4.000 milions en els darrers deu. I tot i gastar aquests disbarats, les solucions espanyoles passen per retallar en educació, sanitat i cultura. Les espanyoles, i segurament les americanes, que sembla que la proposta per reduir deute que triomfa és la dels republicans. I amb l'extrema dreta ja se sap...

*Les dades del SIPRI sobre despesa militar a l'Estat espanyol.


Em sembla lògic, de caixó, que el ministeri de Defensa sigui el primer que rebi les conseqüències de la crisi, ja que no hi ha necessitat de mantenir un cos militar armat tan gran com hi ha. Per què mantenir l'alta despesa si no hi ha amenaces de risc de cap guerra? Però... recordeu la proposta de constitució europea que es va votar en referèndum? Allà s'incloïa un punt, l'I.41.3 (que en el seu moment me la vaig llegir tota i vaig subratllar les parts que més m'indignaven), en què es deia: «Els estats membres es comprometen a millorar progressivament les seues capacitats militars.» Partint d'aquí, què podem esperar? Idò açò, retallades en sanitat i educació! Perquè, clar, el que cal és «reforçar la base industrial i tecnològica del sector de la defensa». I a les propagandes imparcials de l'Estat ni Cruyff ni en Loquillo ni cap altre no ens llegien aquests paràgrafs, eh!

Tot i les paraules de n'Obama i aquesta miserable reducció de la despesa espanyola dels darrers tres anys, ells no s'ho repensaran gaire. Si voleu fer pressió, hi ha associacions prou interessants que defensen la desmilitarització i saben que ara amb la crisi econòmica és un bon moment. En l'àmbit internacional hi ha organitzacions que denuncien la militarització mundial com ara el SIPRI, l'International Peace Bureal i l'Institute for Policy Studies. En l'àmbit català, Justícia i Pau i la Fundació per la Pau són les que lideren aquesta lluita no armada però que sí que és dura i constant.



1 comentari:

Pau ha dit...

Fa ben poc em vaig llegir el llibre de n'Arcadi Oliveres "Aturem la crisi", on explicava i denunciava coses com aquest que tu molt bé has subratllat i d'altres igualment indignants (per lliure, també). Em va sembla interessantíssim, em va fer canviar mentalitats i formes d'actuar (bàsicament, sobre coses que NO faré), i te'l recomano si no te l'has llegit.

Cice, au idò, una abraçada! :)